Maloclusió dental

Molt més que estètica

Unes dents mal alineades poden provocar des de càries i malaltia periodontal fins a problemes per a mastegar i dolors de mandíbula i de cap. Aturar el problema en la infància és vital per a la salut adulta.
1 Novembre de 2023

Maloclusió dental. Molt més que estètica

Es diu, amb raó, que la salut comença per la boca. Encara que molts no ho saben, aquesta cavitat pot ser l’origen de molts problemes de salut greus amb conseqüències en el futur. Una de les patologies més habituals que afecten la boca són les maloclusions dentals. Això és, la manca d’alineació entre les dents per una alteració en el creixement dels ossos maxil·lars.

Quan les dents de l’arcada superior i els de la inferior estan mal alineades, la pressió de la mandíbula i el maxil·lar superior es distribueix de manera desigual. Les peces dentals fan mal contacte entre elles o fins i tot no encaixen quan es tanca la boca, i això té conseqüències que afecten no només l’estètica de qui ho pateix. Unes dents mal alineades solen acumular placa bacteriana, per tant estan exposades a patir càries, gingivitis i altres malalties periodontals. Ocasionen dificultats per a mossegar, mastegar i parlar, també danys en les mateixes dents –augmenta el risc de fractures– i en l’articulació de la mandíbula. En aquest cas, apareixen espetecs, dolor i limitació en l’obertura. “Poden causar problemes digestius, respiratoris i de baixa autoestima. Corregir una maloclusió evita complicacions a llarg termini”, afirma el president del Consell General de Dentistes d’Espanya, Óscar Castro.

Com més aviat, millor

Hi ha diversos factors que influeixen en el desenvolupament de les maloclusions dentals: des d’aspectes genètics i hereditaris fins a falta d’espai en la mandíbula per a l’erupció de les noves dents. Ho sap bé Lucía, de 12 anys, qui porta ortodòncia des del gener per corregir la mossegada i solucionar el creixement incorrecte de la mandíbula. En principi, el tractament s’allargarà un any més i els resultats són, ara per ara, satisfactoris. El seu pare, Ramón, de 50 anys, també porta ortodòncia des de fa gairebé tres anys: els seus ullals inferiors desplaçaven la resta de peces dentals i el problema anava a més. “Ho havia d’haver fet molt abans. El dentista em va dir que, si seguia així, ho passaria malament”, recorda. Avui, té les dents perfectament alineades i ja no es mossega la boca quan mastega. Fins i tot li han remès els dolors cervicals i de cap, tan freqüents abans d’iniciar el tractament. Els experts coincideixen que quan es detecta una maloclusió, és vital corregir-la com més aviat millor per a evitar possibles patologies en un futur.

Adolescents amb ortodòncia

La maloclusió es pot manifestar en qualsevol edat, però és més comuna en la infància i l’adolescència, quan les dents i la mandíbula estan en desenvolupament. A Espanya, les dades revelen que un de cada quatre adolescents presenta maloclusió moderada o severa susceptible de ser corregida, segons l’Atles de Salut Bucodental. Tanmateix, només han rebut tractament d’ortodòncia el 38% dels menors de 10 a 13 anys que tenen aquesta patologia. El percentatge arriba al 48% entre els 14 i 16 anys.

Quins tipus de maloclusions hi ha?

Qualsevol desviació en la forma saludable d’encaixar les dents es considera maloclusió, encara que pot ser de diferents graus. Totes poden estar acompanyades d’una altre tipus de problemes, com la mossegada creuada (quan es mossega, les dents superiors queden per darrere de les inferiors), la mossegada oberta (una o diverses dents superiors no contacten amb les inferiors) o l’apinyament dental (hi ha diverses dents amuntegades a la boca). Entre les més comunes hi ha la maloclusió de classe I, classe II i classe III, que es refereixen a la relació entre la mandíbula i el maxil·lar superior.

  • CLASSE I. Oclusió normal. És la més freqüent. Encara que la mossegada és adequada, la línia d’oclusió no és la ideal per un mal posicionament de les dents, cosa que pot afectar la masticació i augmentar les probabilitats de patir càries.
  • CLASSE II. Distoclusió. L’arcada superior va per davant de la inferior, encara que no és necessari que hi hagi apinyament dental.
  • CLASSE III. Mesiooclusió. En aquest cas, l’arcada inferior està per davant de la superior, fet que provoca un mentó prominent.

Aquests són els senyals

Hi ha una sèrie de símptomes externs que, per si mateixos, indiquen que el pacient pateix maloclusió. “Alguns són la falta de segellament labial, una posició retreta de la mandíbula, col·locacions avançades dels incisius superiors o estretor en l’arc de somriure”, enumera la presidenta de la Societat Espanyola d’Odontopediatria, Asunción Mendoza. Tots aquests senyals encara són més visibles quan s’acompanyen de manca d’espai o apinyament de les dents. De fet, als dos anys d’edat l’especialista ja pot detectar l’inici de la maloclusió. A partir dels tres anys, es pot iniciar un tractament precoç per evitar que vagi a més. “Però l’edat crucial és entre els sis i els set anys, quan erupcionen els primers molars permanents i incisius, maxil·lars i mandibulars”, afegeix l’especialista.

Un canvi d’hàbits

Hi ha alguns hàbits infantils que afavoreixen aquestes malformacions. Es tracta de les denominades maloclusions adquirides, com ara respirar per la boca –quan dormim o parlem–, xuclar-se el dit, fer servir xumet més enllà dels dos anys, mossegar-se les ungles i la deglució atípica, que consisteix en un suport prolongat de la llengua entre les dents de les dues arcades en empassar-se el menjar. “Amb el temps, totes aquestes circumstàncies poden deformar el paladar, i això provoca un avançament i desfasament del maxil·lar superior respecte de la mandíbula”, confirma Óscar Castro.

Això es tradueix en disfuncions com una mala mossegada, les dents més separades o un paladar profund i estret. Una lactància prolongada amb les tetines del biberó també pot provocar una maloclusió, cosa que no passa amb la lactància materna. “Quan s’alleta, el menor ha de fer una sèrie d’esforços de succió que li enforteixen tots els músculs periorals. Aquesta circumstància no es dona amb el biberó, que és molt més passiu”, aclareix Castro.

Com es pot prevenir

Encara que els factors hereditaris són darrere d’aquesta malaltia –en aquests casos, no es pot prevenir–, sí que és possible corregir els mals hàbits: retirar a temps el xumet i el biberó, evitar mossegar-se les ungles, vigilar que els petits no respirin per la boca i controlar el bruxisme. També s’ha d’ensenyar els nens a seguir una higiene bucodental correcta, a mantenir una alimentació sana i seguir revisions periòdiques dentals, a partir dels dos anys.

La pèrdua prematura de dents de llet, per càries no tractades, és una altra raó important de maloclusió. Aquestes dents primàries tenen un paper important perquè mantenen l’espai de les futures dents permanents. Per això no convé que es perdin abans d’hora. Si això passa, el buit pot provocar moviments de les altres dents. I si la nova dent erupciona amb certes desviacions, és probable que porti a una maloclusió.

Des de la Societat Espanyola d’Ortodòncia i Ortopèdia Dentofacial (Sedo), el seu president Juan Carlos Pérez Varela apunta una altra relació directa entre càries i maloclusions. Com que les dents apinyades o mal alineades són més difícils de netejar, el risc que apareguin les càries i de patir malalties periodontals és més alt. Per això s’ha d’anar al dentista sempre que calgui, tant per solucionar possibles problemes de càries o fractures com per controlar el creixement correcte de dents i mandíbula. Quan els infants tinguin entre cinc i sis anys, és més que recomanable consultar l’ortodoncista. Aquesta visita és important, ja que es pot detectar a temps la maloclusió abans que vagi a més, i plantejar així un tractament efectiu per a corregir l’alteració en una fase encara incipient.

Quin és el tractament?

El tractament varia en funció de la gravetat de la patologia. En la majoria dels casos, només cal una ortodòncia, que pot ser interceptiva (per a aturar el problema) –si es detecta en la infància– o correctiva, en l’edat adulta. Aquesta ortodòncia dependrà del tipus d’anomalia que s’ha de tractar, de l’edat i de les preferències del pacient. Aquests aparells poden ser fixos, com els bràquets, que el pacient no es pot retirar per si mateix, o amovibles, com els alineadors invisibles.

El dentista recomanarà en cada cas quina és la millor opció. De vegades, sobretot en el cas dels adults, cal passar pel quiròfan per corregir la posició dels maxil·lars. “Quan l’ús de l’ortodòncia per a moure les dents és inviable, es recorre a la denominada cirurgia ortognàtica. És una operació a nivell del maxil·lar superior o de la mandíbula per a poder mobilitzar tota l’arcada òssia i ajustar els dos maxil·lars”, assenyala Óscar Castro.

Els últims anys, ha augmentat el diagnòstic i el tractament de la maloclusió de manera considerable per diverses raons: la detecció precoç en les revisions al dentista, més consciència de la importància de la salut bucodental i la preocupació de la població per l’estètica.

Entrevista

Juan Carlos Pérez Varela

President de la Societat Espanyola d’Ortodòncia i Ortopèdia Dentofacial (SEDO)

“Aquesta patologia pot afectar la digestió, la respiració i el son”

Quins símptomes indiquen que un nen pateix maloclusió? Els símptomes poden incloure dificultats per a mossegar i mastegar, problemes en tancar la boca, respiració bucal, espetecs en la mandíbula, mals de cap freqüents i dents que no encaixen correctament. Sempre insisteixo que un somriure ben alineat és molt més que una qüestió estètica: pot afectar aspectes de la vida que ni tan sols ens imaginem, com la digestió, la respiració i fins i tot el son.

Es pot prevenir? Sí. Cal portar els nens a revisió amb un ortodoncista als cinc o sis anys, perquè és quan neixen les primeres dents definitives. És una edat adequada per a detectar si hi ha alguna anomalia en l’erupció dental o en el creixement dels maxil·lars. Si això ocorre, es pot solucionar a temps.

I si no es tracta a temps? El diagnòstic precoç és fonamental, ja que permet aturar el problema abans que vagi a més. Si no es tracten a temps, les maloclusions poden empitjorar i requerir tractaments més complexos en el futur. A més a més, poden causar molèsties i empitjorar l’autoestima del pacient.

Pots llegir l’entrevista completa a consumer.es