Sabons d'elaboració artesanal
L’ús del sabó està tan estès que és difícil passar un dia sense utilitzar-ne, sobretot a l’hora de rentar-se les mans. O així hauria de ser, almenys, ja que és la mesura més eficaç (i també barata i senzilla) de mantenir a ratlla nombroses malalties infeccioses, com la grip, el refredat o la majoria de tipus de diarrea infecciosa, per citar-ne algunes de les més habituals.
Els experts recomanen fer servir sabons que no alterin la capa lipídica de la pell – que està al voltant del 5,5 (pH),- ja que impedeix l’avançament i la proliferació d’alguns microorganismes. La pell serà més o menys vulnerable a factors com les inclemències meteorològiques, els productes tòpics, la dieta, l’estrès o els canvis hormonals; en funció de si és normal, sensible, seca o grassa. Per això, és important triar el producte netejador que s’adapti millor a la pell, tant de les mans com de la resta del cos.
Avui dia, elaborar sabons artesans és una tendència a l’alça, ja que es tracta d’una activitat fàcil, gratificant i ecològica, ja que es pot fer servir l’oli de cuina usat.
Poden contenir essències o olis, ser de diferents colors i utilitzar-los per a les mans, el cos o els cabells. Els sabons permeten nombroses combinacions. Tot i això, cal tenir en compte algunes precaucions a l’hora de fabricar i utilitzar aquests sabons amb total seguretat.
Jaume Serra, químic especialista en l’elaboració de sabons artesans, explica que un sabó artesà és el que es fabrica mitjançant un procediment en fred i es cura durant un espai de temps -entre una i quatre setmanes- fins que es dóna per acabada la saponificació (la transformació d’un cos gras, com l’oli d’oliva o de coco, en sabó). En aquest procés no es recupera la glicerina generada, que queda com a hidratant dins de la massa resultant. A més, aquest procediment permet deixar una part de l’oli sense saponificar i, d’aquesta manera, augmentar la suavitat i l’efecte emol·lient del sabó.
Serra assenyala així mateix que, com que és un procés lent, es pot personalitzar amb l’addició de diferents olis essencials, colors o principis actius, que aporten propietats especifiques (per a alleujar el dolor o per a millorar la circulació o l’estat de la pell). Això també permet que es pugui modelar de diferents formes.
Entre les matèries primeres que es poden fer servir en l’elaboració d’un sabó artesà es troben les següents:
- Component gras: és preferible utilitzar el d’origen vegetal perquè no conté derivats del petroli. Per exemple, l’oli d’oliva, de blat de moro, de blat o de coco, entre d’altres.
- Component alcalí: hidròxid sòdic (per a sabons durs) o potàssic (per a sabó líquid), extracte de cendres i glucòsids de vegetals.
- Additius: s’hi afegeixen antioxidants com la vitamina C i la E.
- Aromes: es poden fer servir olis essencials o aromes, millor sense al·lèrgens per a pells sensibles.
- Pigments per a donar-li color, que poden ser naturals o sintètics.
Un sabó etiquetat com a artesà ha de ser, per tant, un producte natural, biodegradable i respectuós amb el medi ambient, ja que en la seva fabricació no es produeix cap tipus de residu sòlid, líquid, ni gasós.
Però, encara que sigui un producte natural, no deixa de ser un sabó, per la qual cosa cal seguir una sèrie de precaucions, com evitar el contacte amb els ulls o amb ferides. A més, alguns poden tenir formes curioses, fins i tot de fruites o llaminadures que els fan molt atractius per als nens i els animals. Això fa que s’hagen de mantenir lluny d’ells.
Si s’opta per fabricar els sabons a casa, s’ha d’extremar la vigilància amb l’ús de la sosa o la potassa (productes càustics), ja que són perillosos i, quan es barregen amb l’aigua, generen calor i poden produir cremades químiques importants en la pell i en els ulls. Per això es recomana fer aquest pas en una habitació amb bona ventilació, utilitzar guants i protecció ocular i agregar l’alcalí (sosa o potassa) a poc a poc en l’aigua, deixant refredar-la abans d’afegir-la sobre l’oli.
Sovint persisteix la creença que un producte, només pel simple fet de ser natural, és més saludable i, per descomptat, més segur. A més, amb freqüència se li confereixen efectes preventius o terapèutics sense més. I aquesta asseveració s’utilitza en qualsevol esfera, però sobretot l’àmbit de l’alimentació i la salut.
Tanmateix, no és certa. Un exemple d’això és que moltes persones pateixen intoxicacions alimentàries greus per la ingestió de bolets o sofreixen reaccions al.lèrgiques greus a determinades fruites, com els préssecs, i en tots dos casos són productes que procedeixen de la naturalesa. Per això, en adquirir sabons artesans també cal llegir atentament la llista d’ingredients que, per normativa, ha de declarar el fabricant en les etiquetes.