Llàgrimes que alleugen
Plorar no és perjudicial. Malgrat això, no sempre podem explicar per què plorem i quins són els seus avantatges.
Plorem per motius biològics. Amb les llàgrimes es neteja el lacrimal, s’aconsegueix una hidratació adequada de l’ull i s’alliberen hormones del benestar. L’estrès condueix a una sobrecàrrega d’hormones i, quan plorem, s’elimina una part d’adrenalina, noradrenalina i oxitocina, a més d’opiacis endògens, un grup de pèptids que provoquen els mateixos efectes que els analgèsics opiacis.
Aquestes hormones permeten fixar l’atenció en els sentiments, en allò que es fa, en l’organisme i en la persona mateixa, com explica Raquel Molero, psicòloga d’adults d’ISEP Clínic Barcelona. Són substàncies que operen en nombrosos processos, com l’oxitocina que allibera la mare quan és a prop del fill i li aporta sensació de calma. De la mateixa manera, després d’haver plorat molt, queda una sensació de benestar per l’alliberament d’aquestes substàncies. Per això es diu que plorar és beneficiós.
El detonant del plor són alteracions de l’ànim d’intensitat elevada, sobretot negatives, com pensaments nocius, males notícies, tristesa o ràbia; encara que també les emocions positives, com una alegria molt intensa, tal com asseguren Molero i Marc Planella, psiquiatre adjunt de la Unitat d’Aguts del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, de Sant Boi de Llobregat (Barcelona).
Una altra causa del plor és l’empatia. Es pot empatitzar amb les llàgrimes d’altres persones. El plor pot sorgir davant una pel·lícula o una obra de teatre en la qual es connecta amb els sentiments que es presenten. Permet contactar millor amb els sentiments d’uns altres.
A més, els adults ploren quan se senten impotents davant d’un esdeveniment concret, i és un mecanisme per a alleujar la tensió, eliminar la tristesa i comunicar com se senten. El plor permet per tant reduir la intensitat de les emocions fortes i treballar-hi per a solucionar problemes.
Davant de tots aquests disparadors, els experts no dubten que el benefici principal de plorar és el seu efecte com a calmant natural. Permet reduir la intensitat de les emocions fortes i treballar-hi per a solucionar problemes. Els experts asseguren que a mesura que les llàgrimes rellisquen per les galtes disminueix el nivell d’angoixa; és a dir, a poc a poc la persona es relaxa, es calma, es redueix la càrrega emocional i augmenta la lucidesa per a treballar des d’una part més racional. L’afectat aconsegueix que aquestes emocions intenses es facin més petites i manejables.
Per contra, reprimir el plor no afavoreix la salut. Tanmateix, en la societat actual plorar té una connotació de feblesa i moltes persones, en la majoria homes, tendeixen a cohibir-se.
Aquesta repressió s’origina perquè, per mitjà de l’educació, s’insta els nens i els homes a no plorar. Estan més vetats que les dones per a donar curs a les seves emocions; poden expressar-les, però no massa, davant del risc de semblar massa sensibles, febles i insegurs.
Per aquest motiu, és crucial que des de la infància s’eduqui els nens perquè expressin els sentiments i comuniquin les seves emocions, sense oblidar que plorar és una bona forma d’expressar-les. Segons Molero, és una vàlvula d’escapament i, com ocorre amb una olla de pressió, si una persona les reprimeix al límit i no es permet vessar llàgrimes quan ho necessita, com més pressió tingui, aquesta emoció es manifestarà de forma més incontrolable.
Altres conseqüències d’aguantar el plor és que es conté més ràbia i agressivitat i molts trastorns d’ansietat se somatitzen quan es bloquegen totes les emocions, entre d’altres, amb manifestacions en la pell.
La tristesa és un sentiment natural. Davant d’un esdeveniment vital com la mort d’un ésser estimat, el més normal és passar un temps de dol, de tristesa profunda. Però moltes persones, lluny de reaccionar al primer moment, es queden bloquejades.
Cal enfrontar-se a les emocions. Passar-ho malament. Cal acceptar que hi ha emocions bones i negatives i que aquestes últimes no s’han d’eliminar. Les dues formen part de la vida i, de vegades, cal sentir-les. Evitar-les o bloquejar-les només farà que continuïn allà. “Cal enfrontar-s’hi, encara que faci mal”, assegura la psicòloga Raquel Molero.
A més, les persones que ploren no solen tenir un trastorn psiquiàtric. Plorar no és cap malaltia, sinó una reacció normal. Tot i això, els experts aclareixen que plorar tampoc no és un fet preventiu de depressió o de trastorns d’ansietat. No evita patir una patologia mental -que depèn de determinats factors de la personalitat de cadascú-, però pot pal·liar els símptomes d’aquestes malalties en un moment concret.
Finalment, convé tenir en compte que el plor sa és proporcional al motiu que el desencadena. És normal quan s’associa a un fet luctuós, com una defunció, però no ho és si s’associa a símptomes com no dormir, tenir angoixa, deixar de menjar, perdre pes, sentir-se sense ànim per a fer qualsevol activitat, estar molt trist, no moure’s del llit, tenir ganes de morir-se o idees suïcides. En aquests casos, és desproporcionat i podria ser un senyal de trastorn mental, com un trastorn depressiu o bipolar, on el plor és un altre signe més.
Malgrat això, són molts els qui adverteixen que la societat ha canviat i, de vegades, “es medicalitza” el tractament de sentiments, com la tristesa, un sentiment natural que l’ésser humà ha de suportar.