Ciutats que roben anys de vida

Les ciutats amb una mobilitat més ecològica augmenten l'esperança de vida
1 Novembre de 2016
Img medioambiente listado 822

Ciutats que roben anys de vida

/imgs/20161101/ciudad.jpg

Viure a les ciutats arrabassa anys de vida als seus habitants i el cotxe n’és un dels responsables principals. Aquesta és una de les conclusions més destacades que es pot deduir d’una sèrie d’articles publicats recentment en la revista científica The Lancet. En aquests es quantifiquen els beneficis per a la salut si les ciutats es tornessin més sostenibles i ofereixen diversos consells per a aconseguir-ho.

Els autors, originaris de diverses universitats internacionals, recorden que els desenvolupaments urbans de tipus extensiu, com als EUA o a Austràlia, prioritzen el vehicle privat i limiten les persones per a anar a peu, amb bicicleta o en transport públic en els seus desplaçaments diaris. Tot i això, diverses recerques fetes en una àmplia varietat de ciutats demostren que les persones que viuen en llocs que faciliten l’exercici físic recorren els seus carrers fins a 90 minuts més a peu que als barris menys propicis per a fer-ho.

Ús generalitzat del cotxe

L’ús de l’automòbil és generalitzat. En alguns països, de fet, ha augmentat dramàticament, com al Brasil, la Xina i l’Índia, i ha provocat la reducció de l’activitat física, l’increment de la contaminació de l’aire i de les taxes de mort per carretera i lesions greus, fet que comporta uns nivells generals més alt de malalties cròniques i lesions.

En aquest sentit, els articles publicats a The Lancet també revelen una disminució de la qualitat de vida a les grans ciutats. Entre el 1980 i el 2013, el sobrepès i l’obesitat, relacionades amb una alimentació inadequada però també amb una forma de vida sedentària, han augmentat un 27,5% en els adults de països d’ingressos baixos i mitjans (PBMI) i un 60% entre els joves. La mortalitat prematura a causa d’aquest problema sanitari s’ha incrementat entre un 45% i un 300%, en funció del grau d’obesitat. A més, la contaminació atmosfèrica (sobretot per les emissions dels vehicles) causa a tot el món uns 5,5 milions de morts prematures.

El cost econòmic

Des d’un punt de vista econòmic, els costos d’aquestes càrregues de morbiditat són altes. Els països, sobretot els PBMI, destinen fins a un 5% del seu Producte Interior Brut (PIB) en despeses en salut associades a les morts i lesions de carretera. La inactivitat física va costar a l’economia mundial 67.500 milions de dòlars en 2013, a causa de les despeses d’atenció sanitària i pèrdua de productivitat.

Per a arribar a aquestes conclusions, els investigadors van estudiar sis ciutats amb diferents tipus de mobilitat, des de Melbourne (Austràlia), en la qual predomina l’ús majoritari del cotxe privat, fins a Copenhaguen (Dinamarca), on la bicicleta i el transport públic tenen un pes important.

Canvis que urgeixen

Els autors reclamen una sèrie de canvis a les ciutats que aconseguirien reduccions significatives en les malalties no transmissibles, com les cardiovasculars i la diabetis, així com l’augment de l’activitat física i la reducció de la contaminació. Per a assolir-ho, serien fonamentals la reducció en l’ús del cotxe privat, i també la promoció de la mobilitat per als vianants i ciclistes, i el transport públic.

La transformació urbanística per a afavorir el transport sostenible també és essencial. L’estudi evidencia que el tipus de mobilitat determina el disseny de les ciutats. Melbourne (amb prop de cinc milions d’habitants) té una xarxa de carreteres en forma de quadrícula dissenyada entorn de l’ús predominant del transport motoritzat. Copenhaguen (uns 600.000 habitants) té xarxes de carreteres disperses que reflecteixen els baixos nivells d’infraestructura dedicats al vehicle a motor.

Per això, els científics sol.liciten un model de ciutat “compacta” amb botigues i serveis a poca distància, on l’ocupació i l’habitatge estiguin barrejats en tota la localitat, l’augment del cost de l’estacionament per als cotxes privats, l’establiment d’una infraestructura per a caminar i anar amb bicicleta de forma segura, espais oberts, zones verdes i parcs urbans i un transport públic atractiu i eficaç.

Planificació urbana

/imgs/20161101/Bicis.jpg

Amb una població mundial que podria arribar als 10.000 milions de persones el 2050 (tres quartes parts viurien en ciutats), la planificació urbana ha de ser part d’una solució integral per a fer front als resultats adversos per a la salut, tal com afirmen els experts.

Els estudis esmentats prèviament també indiquen que aquests canvis en localitats amb un ús elevat del vehicle privat podrien augmentar la sinistrabilitat de vianants i ciclistes. Per això, recomanen acompanyar-los de millores en les infraestructures que separin el transport motoritzat.

Els autors creuen que aquests canvis són possibles en la majoria de les ciutats. Per exemple, a Melbourne aproximadament el 14% dels viatges de vehicles motoritzats privats són per a distàncies de menys de cinc quilòmetres. Convé no oblidar, per tant, que diverses ciutats han fet progressos en l’augment de la mobilitat per als vianants i ciclistes, com Londres, Estocolm o Bogotà, però encara queda molt per fer per a millorar la salut de les ciutats.