Viatjar amb nens: el joc de la planificació

  De tot menys divertit. Aquesta és la conclusió a què arriben molts pares quan s'enfronten a la preparació d'un viatge familiar amb nens petits. S'han acabat els temps de fer turisme de motxilla en què es podia viatjar pràcticament amb el que portaves a sobre, sense saber on es dormiria, en què es menjava a hores intempestives i es tractava de gaudir al màxim de les nits a les ciutats visitades. Quan es tenen nens, els viatges estan renyits amb la improvisació. Les tapes a qualsevol hora, les copes nocturnes i les interminables caminades per veure-ho tot han de donar pas a un nou escenari en el qual seran imprescindibles els jocs i les cançons. L'esperit aventurer ha de donar el relleu a una planificació ordenada perquè, a més d'estalviar disgustos, pot resultar una experiència rendible per a la butxaca, ja que evita despeses en objectes oblidats a casa o dels quals no disposen els hotels on s'allotjarà la família.

La improvisació no té cabuda en les maletes. Una planificació correcta exigeix comparar ofertes entre hotels (hi ha moltes promocions tipus 2x1 o nens gratis), consultar les condicions dels serveis de transport i subscriure una assegurança mèdica imprescindible si la destinació és fora d'Europa. Abans de marxar convé conèixer les limitacions dels transports, els serveis per a nens de què disposen els hotels i les cobertures de les assegurances que s'han de contractar.

Transport: alerta amb les limitacions

  Una de les opcions més còmodes quan es viatja amb nens és fer-ho en el transport particular. Això proporciona llibertat per triar les hores del trajecte, els descansos i per poder portar més equipatge del que es carrega quan es viatja en transport públic. No obstant això, moltes vegades és necessari recórrer al tren, l'autocar, l'avió o fins i tot al vaixell. En aquest cas, abans de partir el més aconsellable és trucar a l'empresa que presta el servei per conèixer la seva política quan es viatja amb nens.

En l'actualitat, a Espanya tenen la consideració de bebès els nens menors de dos anys, els quals no necessiten viatjar amb seient propi en cap tipus de transport (autobús o autocar, avió, tren i vaixell). Està permès que els bebès viatgin en braços d'un adult. En aquest cas no hauran de pagar seient encara que, en alguns mitjans de transport com l'avió, es veuran obligats a abonar una assegurança especial de vol, que s'ha de treure amb la targeta d'embarcament. Per això, és fonamental que a l'hora de comprar els bitllets s'informi la companyia que es vol viatjar amb un bebè o amb més d'un. Fins i tot quan es compren els bitllets per Internet, les aerolínies disposen d'un apartat especial per a informar si es viatja amb nens o sense i de quina edat.

Ara bé, si es vol així, els pares poden pagar un seient per al bebè. En aquest supòsit, se li aplicarà la mateixa tarifa que als nens, grup en què entren els infants dels dos anys als dotze. Aquest grup sí que ha de tenir, per llei, el seu propi seient.

En qualsevol cas, abans de marxar convé informar-se de les condicions particulars, les normes o les regles de la companyia que presta el servei:

• Autobús: algunes companyies d'autocars només permeten viatjar amb els bebès al braç, ja que no disposen de Maxi-Cosi (el portabebès especial per a cotxes) ni de cinturons especials per a ancorar el portabebès particular que pugui portar la família als seients i que haurà d'estar homologat. Si no es coneix aquesta norma, el dia de partida la família pot quedar-se a terra. Per això, abans que arribi el moment convé consultar aquestes condicions amb l'empresa en qüestió.
• Tren: igualment, a Renfe només permeten viatjar amb els bebès al braç. Per norma, no disposen de sistemes de seguretat específics per a bebès i prohibeixen expressament col.locar sobre els seients qualsevol tipus de cadireta (tipus Maxi-Cosi).
• Avió: en els avions, però, no es té aquest inconvenient. En la majoria, les companyies disposen de portabebès i cinturons especials perquè els petits de dos anys puguin viatjar en seient propi. No obstant això, convé igualment contactar amb antelació amb la companyia i sol.licitar el portabebès, ja que solen tenir-ne un nombre d'unitats limitat (en general només dos per a tot l'avió). En molts altres casos, les aerolínies no disposen de cadiretes tipus Maxi-Cosi particulars, però sí dels cinturons especials per a ancorar aquests dispositius en el seient. Es podran utilitzar únicament si la família aporta el seu propi Maxi-Cosi o portabebè.

Sigui la que sigui la política de l'aerolínia, el personal de vol proporciona sempre el cinturó de seguretat per al bebè (especialment durant l'enlairament i l'aterratge), i el personal de vol ajuda a col.locar-lo. En els viatges de llarg recorregut, algunes companyies disposen també de bressols, però, igualment, s'han de sol.licitar amb antelació.

Si finalment es decideix que el bebè viatgi en seient propi, haurà de pagar la tarifa corresponent als nens d'entre 2 i 12 anys i tindrà dret a portar equipatge (fins a 20 quilos en línies aèries tradicionals en classe turista i 30 quilos si es viatja en primera). La tarifa, en aquest cas, varia en funció de la companyia i de la destinació. En vols nacionals generalment s'aplica un descompte del 50% sobre el preu del bitllet d'adult; en vols internacionals, la reducció pot ser de fins al 33%.

El consell: Un bon consell per a quan es viatja amb nens amb avió és intentar reservar els seients de la part del davant, immediatament darrere de la part "business". Aquests seients ofereixen més lloc per a estirar-se i són més convenients per a anar al bany o per a aixecar-se per caminar amb el bebè. Cada vegada és més freqüent que les companyies aèries permetin triar seient quan es fa la reserva, fins i tot per Internet. Si no és així, seria aconsellable arribar aviat a l'aeroport amb l'objectiu d'aconseguir aquests seients. Les companyies aèries solen guardar-los per a famílies amb nens.

Relacions d'aquest contingut