El menjar també té unes quantes vides

A Espanya es llencen gairebé 8 milions de tones d'aliments a l'any i a les llars és on més es malbarata
1 Abril de 2018
Img alimentacion 5 listado 107

El menjar també té unes quantes vides

/imgs/20180401/alimentos1.jpg

Cada any es malbaraten al planeta 1.300 milions de tones d’aliments, un terç de la producció mundial, segons indiquen les últimes estimacions, i això té unes repercussions econòmiques, socials i mediambientals molt importants.

Dins de la Unió Europea, Espanya és el setè país que més aliments llença a les escombraries. En total malbarata 7,7 milions de tones a l’any, i això suposa un cost de 3.000 milions d’euros, segons dades del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA).

El malbaratament

Un aliment malbaratat és aquell que, tot i que és apte per al consum humà, acaba no menjant-se, bé perquè el descartem o perquè es deteriora. Ho són, per tant, els aliments que es fan malbé perquè no s’han conservat bé, els productes amb la data de caducitat sobrepassada, les fruites i hortalisses que no es consumeixen perquè tenen formes estranyes… No és un malbaratament, en canvi, el de les parts no comestibles que s’eliminen durant els processos de transformació i preparació com ara ossos, closca d’ou o espines de peix.

Aquestes pràctiques fan que un terç dels aliments que es produeixen es perdi o es malbarati: en total, uns 1.300 milions de tones a l’any. Els aliments que més solen llençar-se són tubercles, fruites i hortalisses (entre el 40% i el 50%); peix (35%); cereals (30%); i llavors oleaginoses, carn i productes lactis (20%). Es calcula que entre el 30% i el 50% dels aliments comestibles no arriben a ser consumits. Una dada sorprenent: a les cases és on es malbarata més, per sobre de la indústria i d’altres sectors com el comerç.

Com es pot evitar?

/imgs/20180401/alimentos2.jpg

El primer és no excedir-se amb la compra. El segon, encertar amb les racions i aprendre a gestionar les sobres: desconèixer què podem conservar i què no pot passar factura a la nostra salut.

Marisc i peix es troben entre els aliments més peribles. “Per la seva manipulació des de la captura poden tenir una alta càrrega microbiana”, explica Carmen Peláez, investigadora de l’Institut de Recerca en Ciències de l’Alimentació (CIAL) del CSIC. “Si es consumeixen crus, com el sushi, és millor fer-ho el mateix dia o l’endemà -continua-. Un dels riscos més grans que té és la presència del paràsit Anisakis, que es pot destruir congelant l’aliment abans d’ingerir-lo o cuinant-lo a uns 60 ºC. La carn també es pot fer malbé de pressa si la contaminació microbiana és alta, com els vegetals, si no estan processats prèviament”.

Què podem fer amb les restes?

Hi ha maneres d’allargar la vida de gran part de les sobres. Una és guardar-les al congelador, si el producte ho permet. L’altra és convertir-les en plats nous. Davant dels excedents, cal tenir creativitat i seny.

El pa, per exemple, té l’honor dubtós de ser un dels productes més malbaratats. El fet que tingui un preu baix fa que moltes persones no s’ho pensin dues vegades abans de llençar-lo a les escombraries, tot i que és un dels aliments més versàtils i que té una vida útil molt superior a un dia. Es pot rallar o convertir-lo en torrades, crostonets, flams, migas, canapès, torrades de Santa Teresa, púding o sopes d’all.

La mesura és salut

Un dia és un dia, ens solem dir. Però se’ns sol posar malament. “Després d’una afartada ens sentim inflats. Si el contingut en greixos, alcohol o certs condiments és alt, patirem reflux esofàgic, el menjar ens tornarà”, recorda el dietista nutricionista Álex Vidal, de l’Institut d’Educació Nutricional Alimenta’t de Barcelona. “Si l’aparell digestiu no dona l’abast, poden aparèixer nàusees i fins i tot diarrea per una gastritis. Digerir tant de menjar requereix molta energia i, en conseqüència, s’alenteixen altres funcions”, assenyala. “La sang disponible a nivell perifèric disminueix i la termoregulació corporal falla: tenim fred i son. Com que el cor treballa més del compte, augmenta el risc d’atac cardíac. A més, quan mengem també ens empassem un excés d’aire, i els bacteris intestinals descomponen una gran quantitat de sucres i midons, cosa que produeix gas. Fins que tot aquest procés no acabi, ens trobarem pesats, no ens trobarem bé”, conclou.

De debò val la pena atipar-se? No sembla gaire assenyat. Com va dir el filòsof grec Epictet, quan se sobrepassen els límits de la moderació, els plaers més grans deixen de ser plaents. Que la mesura sigui el teu oracle, va dir un altre savi hel.lè. El primer pas? Comprar les racions justes perquè ens sobri el mínim. El segon, menjar el necessari.

6 trucs per a disminuir la quantitat d'excedents
  1. Fes inventari: abans d’anar a comprar, revisa el que tens a la nevera i al rebost, no sigui cosa que compris per duplicat.
  2. Apunta el que necessites en una llista i evita caure en les temptacions, així com comprar productes “per si de cas”.
  3. Planifica les necessitats, calcula les racions d’acord amb la quantitat exacta de comensals.
  4. Si et sobra menjar del dia anterior, emporta-te’l a la feina per a esmorzar l’endemà. Pots modificar una mica el plat si et sembla avorrit repetir.
  5. Emmagatzema bé el menjar. Informa’t sobre els temps de conservació i sigues conscient del que tens a la nevera. Revisa-ho periòdicament.
  6. Tingues en compte les dates de caducitat i interpreta-les bé: si l’etiqueta diu “cal consumir-ho preferentment abans de”, significa que aquest producte pot ser ingerit també amb certa posterioritat. Si el que indica exactament és la “data de caducitat”, s’ha de consumir com a màxim aquell dia.