Cintures controlades
Si vols saber si t’has passat de pes, baixa de la bàscula. Aquesta dada resulta secundària. Millor agafa una cinta mètrica i mesura’t el perímetre de la cintura. La Fundació Espanyola del Cor recomana fer-ho de la manera següent: posa’t dret amb les cames juntes, expulsa l’aire, encercla l’abdomen amb la cinta mètrica a l’altura el melic i mesura’t.
Si superes els 88 centímetres (en cas de les dones) o els 102 centímetres (en cas dels homes), has d’assumir que tens un problema. L’obesitat abdominal és una font de riscos notables per a la teva salut. I ara ja pots pujar a la bàscula per a saber si, a més, tens sobrepès. En cas afirmatiu, hauries de començar immediatament amb una dieta saludable i amb l’exercici.
Els perills de l’excés de greix localitzat al voltant de la cintura no són pocs. Tenir una panxa prominent equival a un risc més alt d’infart de miocardi, infart cerebral, diabetis i altres malalties menors, com la disfunció erèctil o l’insomni, segons l’Escola de Medicina de Harvard. I l’Estudi de Nutrició i Risc Cardiovascular a Espanya (Enrica) indica que en aquesta situació es troben un 32 % dels homes i un 40 % de les dones. No són pocs.
Les xifres esmentades més amunt són la frontera entre el mal i el bé, però convé estar alerta una mica abans. Es consideren ja zones de risc els 82 centímetres en dones i els 95 centímetres en homes. “Se sap amb certesa que el greix visceral, el que envolta els òrgans, no és un greix inert. Al contrari, és capaç de produir canvis metabòlics i modificar el perfil lipídic, de manera que augmenten el colesterol i els triglicèrids, i les possibilitats de trombosi”, explica la doctora Paola Beltrán Troncoso, vocal de la secció de risc vascular i rehabilitació cardíaca de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC). “L’obesitat central també augmenta la tensió arterial i causa resistència a la insulina, de manera que hi ha més risc de patir diabetis”, afegeix l’experta.
Nombrosos estudis consoliden aquesta idea. La prestigiosa revista Heart va publicar una recerca el 2015 en la qual van participar gairebé 15.000 persones durant 12 anys. Concloïa que les persones amb un perímetre de cintura excessiu tenen dues vegades més risc de patir mort sobtada. I aquesta recerca esmentava un altre paràmetre interessant i molt precís: l’índex cintura/maluc; és a dir, el resultat de dividir el perímetre abdominal pel perímetre del maluc). Per sobre de 0,8 en dones i de 0,95 en homes parlem d’obesitat central.
Últimament, els experts posen en dubte l’índex de massa corporal (IMC), resultat de dividir el pes d’una persona en quilos pel quadrat de la seva alçada en metres. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estableix que, amb un índex inferior a 25, un pot considerar-se sa i sense riscos associats al pes, però la idea està altament qüestionada. “Es tracta d’un error, perquè l’IMC no et diu res de la distribució del greix, assumpte molt més rellevant per al risc cardiovascular”, insisteix Paola Beltrán.
En realitat, hi ha un nombre elevat de persones considerades primes segons l’IMC, però amb un perímetre abdominal excessiu. “Si tenen aquesta distribució del greix s’han de mantenir en alerta. Es podria dir que estan metabòlicament malalts”, apunta la doctora. Encara que la seva tensió i els seus nivells de colesterol o triglicèrids siguin els adequats? En efecte. “El concepte de l’obès metabòlicament sa també està en discussió. A la llarga, el greix abdominal el posarà en situació de risc cardiovascular”, afegeix l’experta de la SEC.
Beltrán destaca problemes concrets associats a l’excés de greix en la cintura. Per exemple, un risc superior des patir un ictus o un pitjor funcionament dels vasos sanguinis, com va comprovar una recerca de la Universitat John Hopkins (EUA): en aquesta, 30 homes i dones amb sobrepès es van sotmetre a una dieta baixa en carbohidrats; uns altres 30 van reduir la ingesta de greixos saturats. Després de l’estudi, es va comprovar que el flux sanguini havia millorat en els participants que havien reduït el greix abdominal. Aquest és un dels punts clau, en realitat: com de dur resulta eliminar el greix concentrat en l’abdomen.
Quin pacte amb el diable cal fer perquè desapareguin els mixelins? “És cert que hi ha aquesta dificultat. Quan s’estableix aquest patró central, el greix instal.lat és més complicat de reduir perquè es comporta com un òrgan paracrí lliga o afecta cèl.lules veïnes, gairebé es podria dir que amb personalitat pròpia”, resumeix Paola Beltrán.
No hem de perdre l’esperança, en tot cas, perquè la solució és la que tothom coneix: menjar sa i fer exercici. L’ideal és prendre com a referència la dieta mediterrània: les proteïnes han de provenir dels llegums i del peix, i els carbohidrats, de la fruita, els vegetals i els cereals integrals. El greix fonamental ha de ser l’oli d’oliva (res de brioixeria industrial), i de les carns vermelles convé no abusar. A més, a l’alimentació adequada s’ha de sumar l’exercici, necessàriament. “Per a reduir el greix abdominal hem de combinar el treball muscular amb l’exercici aeròbic, d’una intensitat moderada però durant un llarg temps. I no decaure: es tracta d’un tema que no té res a veure amb l’estètica, sinó amb la salut”, conclou la cardiòloga Paola Beltrán.