Gossos viatgers, amb seguretat i sense estrès
Pot travessar el vidre d’un cotxe per perseguir un gat? A la veterinària Henar Ojeda li consta que sí: li va passar a un familiar seu. “Segurament el vidre del darrere tenia alguna fissura, el cas és que la va rebentar i va sortir disparat darrere del gat, quin ensurt”. Obvi, el gos no anava subjecte amb cap mena d’arnès.
La Llei de trànsit estipula que en els desplaçaments ha de prevaler la seguretat amb una “col.locació adequada dels objectes o animals transportats perquè no hi hagi interferències entre el conductor i qualsevol d’ells”. La normativa no es complica entrant en els detalls sobre els diferents sistemes de retenció o l’emplaçament per als gossos, però veterinaris, associacions protectores, marques especialitzades en mascotes i fins i tot el Reial Automòbil Club d’Espanya (RACE) coincideixen a recomanar l’ús de cistelles de transport i malles o reixetes que aïllin els gossos a la part del darrere del vehicle, a més d’arnesos d’ancoratge perquè no surtin disparats en cas d’accident.
“La normativa de protecció d’animals també preveu els viatges de les mascotes. No permet, per exemple, tancar-les al maleter sense espai o ventilació suficients”, explica el veterinari Rubén la Huerta. “A més de complir les precaucions de seguretat, en els desplaçaments amb gossos també convé portar el passaport d’animals de companyia i la documentació per a certificar que estan vacunats i desparasitats correctament”, afegeix.
Es compleixen aquestes lleis, en especial la de trànsit? Més o menys. L’estudi més recent, el van elaborar Royal Canin i el RACE el 2010 amb conclusions molt millorables: el 70% dels usuaris desconeix la norma de seguretat viària sobre el transport d’animals en turismes, el 51% dels conductors que han viatjat amb mascotes reconeix que han patit alguna situació de risc per aquest motiu i un sincer 20% admet que no fa servir cap element de protecció.
No és aventurat pensar que des d’aquell any fins ara la situació ha millorat. Alfredo Fernández, doctor en Veterinària i propietari de les clíniques Peñagrande, comenta que cada vegada més clients els consulten per la seguretat en el transport, “tot i que encara sembla que hi ha una percepció del risc baixa”. “Perquè ens en fem una idea, el RACE va fer una mena de test de col.lisió frontal a 50 km/hora amb un maniquí de gos de 22 kg de pes i un altre d’un adult. Conclusió: les lesions resultaven fatals tant per a la mascota com per al conductor”, explica.
L’Associació Madrilenya de Veterinaris d’Animals de Companyia (AMVAC) afirma que “cada cop van més animals a les clíniques amb l’arnés especial s’enganxa al cinturó de seguretat, però caldria valorar si es deu a un augment en la conscienciació sobre el risc o també a la por a la sanció de trànsit” euros, sense pèrdua de punts.
Però molts gossos són qualsevol cosa menys passatgers passius i la seguretat també té a veure amb el confort. Si no viatgen còmodes o tenen un caràcter nerviós, augmenta el risc de causar un problema per sobreexcitació o per associar el cotxe amb un mal record. Per això cal acostumar-los primer al cotxe i, després, a gaudir dels trajectes. Això és rellevant sobretot en el cas dels cadells i dels animals joves, més vulnerables i proclius al mareig o a l’estrès.
“Els gossos solen adaptar-se molt bé a l’estil de vida dels amos, inclosos els viatges amb cotxe”, apunta el doctor Alfredo Fernández. “En general veiem experiències positives, com ara de gossos que quan veuen moviment d’equipatges són els primers a ocupar plaça i no estan disposats a perdre’s l’excursió per res del món. Encara que en l’altre extrem hi ha casos de gossos que borden o udolen tot el viatge, es maregen o tenen nàusees o fins i tot fan les seves necessitats dins del vehicle”, indica.
Altres experts coincideixen en la importància d’ensinistrar-los per al bon viatge. La Fundació Amics del Gos, que disposa d’albergs d’adopció, familiaritza els animals amb els vehicles mitjançant sortides curtes, especialment uns dies abans del viatge amb els nous amos. “Hem tingut gossos perfectament normals, afectuosos, que de sobte entren en pànic quan els puges al cotxe de la nova família per alguna mala experiència anterior o perquè desconfien d’aquesta caixa tancada que veuen com un parany”, explica la vicepresidenta, Alicia Quesada.
“La consciència sobre el bon tracte en el transport creix -continua Quesada-, per exemple amb voluntaris que s’ofereixen a fer transports solidaris amb els nostres gossos perquè estiguin còmodes i segurs, inclosos taxistes que han adaptat els seus vehicles al transport de mascotes”.