Menjar musclos sense riscos
Ja sigui com a aperitiu o com a plat principal, els musclos sempre són benvinguts. A la marinera, al vapor o a la vinagreta són algunes de les maneres més habituals de cuinar-los. Permeten receptes senzilles, apetibles i també molt encertades des del punt de vista nutricional: la ració de 100 g amb prou feines aporta 67 kcal.
Mol?lusc bivalve
L?anomenem ?musclo?, però depenent d?on posem els peus (i les estovalles), també se?l coneix com ?clòtxina?. En qualsevol cas, es tracta d?un mol?lusc bivalve (amb dues petxines), amb una massa interna en forma de sac i un color ataronjat la intensitat del qual no respon a la qualitat o al gust, sinó al gènere: si és pàl?lid, és mascle; si és més fort, és femella. En qualsevol cas, té més ferro que la carn de porc o la de vedella. I destaca pel seu contingut de proteïnes de bona qualitat, les que contenen els aminoàcids essencials.
Encara que n?hi ha de salvatges, la major part dels musclos que es venen al nostre país procedeixen de l?aqüicultura, més econòmics. Un quilo de musclos de roca es pot adquirir per 5,10 euros, gairebé el doble del preu habitual (fora d?èpoques assenyalades, com Nadal) per als musclos procedents de l?aqüicultura. Els salvatges són molt abundants en zones costaneres de Galícia, però al mercat també n?arriben exemplars criats a Nova Zelanda o Portugal.
A la cuina
Cuinar-los requereix un nivell de feina mínim a la cuina, encara que també hi ha receptes elaborades. Totes, això sí, són igual de saboroses i aplaudides.
Una de les maneres més comunes de preparar musclos, per la fàcil execució, és al vapor i regats amb un rajolí de suc de llimona o acompanyats amb una salsa picant, una vinagreta o maionesa. D?aquesta manera, conserven totes les propietats nutricionals intactes i resulten molt digestius.
També són molt socorregudes altres delícies com els tigres, plat fet amb la carn dels musclos molt picada, barrejada amb altres ingredients (ceba, all, pebrot, vi, gambes…) i salsa beixamel. La massa es col?loca en les petxines buides, s?arrebossa i es fregeix.
I aquí no acaba la cosa. Els exemplars més petits són ideals per a sopes de peix, cremes de marisc, arrossos, pasta, patates, verdures o amanides. A més, també es poden fer servir per a elaborar broquetes, combinant-los amb trossos de carn, peix i verdures. En canvi, els més grans són perfectes per a gratinar.
Precaucions
No s?han de consumir els que no s?han obert Amb la higiene no ens hem de quedar curts. Independentment de com cuinem el mig quilo de musclos, abans que arribin a taula s?han de rentar a consciència. A més, és millor tallar els fils que tenen i no arrencar-los, perquè es podria fer malbé la carn. Tampoc no és necessari treure les adherències dures de la closca perquè, en el moment de la cocció, ajudaran a potenciar el gust de mar.
Finalment, però no per això menys important, és primordial recordar que els exemplars que no s?obrin en la cassola és millor rebutjar-los: això indica que probablement s?han mort abans, per la qual cosa no resulta aconsellable consumir-los.
Un cop nets, si no els hem de cuinar en el moment, s?han de conservar en un lloc fresc, com la nevera, coberts amb un drap humit. Això sí, si hi ha canvi de plans i els musclos desapareixen del menú definitivament, és recomanable o bé congelar-los crus o bé cuinar-los i congelar-los. Així es poden conservar entre 3 i 6 mesos.
Com les ostres, les cloïsses, les petxines de pelegrí o les escopinyes, els musclos són mol?luscos filtradors. Això significa que l?aigua, neta o contaminada, passa a través de les petxines, i dona via lliure a bacteris, virus i toxines que, si arriben a ser ingerides per l?ésser humà, poden constituir un risc d?intoxicació.
L?existència d?aquesta possibilitat ens alerta que amb aquest tipus d?aliment hem d?extremar les precaucions, tant d?higiene com de conservació. Per això, és important sotmetre?ls a algun tipus de cocció, ja que aquest procés és un higienitzant potent.
Abans de tirar els musclos a la cassola, cal observar-los amb atenció: comprovar que fan olor de mar, que la closca brilla, que la carn es veu humida i ferma i, sobretot, és molt aconsellable fixar-se en aquests tres aspectes bàsics:
- La petxina ha d?estar perfectament tancada. Si està trencada, mal senyal. Haurem de rebutjar-la. El musclo passa molt de temps filtrant l?aigua que passa a l?interior, de manera que com més tancat estigui, menys contaminació tindrà.
- En el cas que estigui obert, cal fer-li un petit copet amb els dits. Si reacciona al cop i es tanca, significa que encara és viu. Si no es tanca, és millor llençar-lo a la galleda de les escombraries orgàniques.
- L?aspecte de la closca ha de ser brillant, amb olor de mar. El color més habitual és el blau fosc, gairebé negre, però segons l?espècie i la zona d?extracció també se?n poden trobar exemplars verd fosc o clar.