EL MEU TERAPEUTA BORDA

Entrenats i dirigits convenientment per un expert, alguns animals poden contribuir a tractar problemes psicològics. Els sanitaris recorren cada vegada més a ajudants de quatre potes.
1 Novembre de 2018
Img mascotas listado

EL MEU TERAPEUTA BORDA

/imgs/20181101/GettyImages-883054316.jpg

Els terapeutes d’un nombre creixent d’hospitals, residències d’ancians i centres per a alumnes amb necessitats especials es diuen Laica, Tobi o Sam. I borden. Fins i tot renillen. La prova que la teràpia animal funciona es remunta als anys seixanta, quan el psiquiatre Boris M. Levinson va confirmar els efectes positius que produïen els animals en nens amb alteracions psíquiques i físiques.

Una eficàcia que confirma la psicopedagoga Ana Villalobos, de l’Associació Espanyola de Teràpies Assistides amb Animals i Naturalesa (Aetana): “Poden fer somriure els qui no ho fan i el pacient respon millor perquè l’animal no el jutja mai”. Aquests tractaments, presents als Estats Units des de fa 40 anys i a Espanya des d’en fa 25, són beneficiosos per a abordar problemes d’índole molt diferent.

En concret, poden ajudar ancians amb falta de comunicació; persones amb trastorns de l’espectre autista, síndrome de Down o patologies mentals (depressió, esquizofrènia, bipolaritat); individus en risc d’exclusió social, com víctimes de violència de gènere, sense casa i adolescents tutelats; o pacients amb addiccions (alcohol, drogues).

A més, segons un estudi elaborat per l’Hospital de Torrejón (Madrid), la teràpia assistida amb animals, especialment amb gossos, pot aconseguir que les persones amb depressió lleu o moderada, trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) o discapacitat psíquica lleu redueixin les dosis necessàries de medicaments.

TERÀPIA ASSISTIDA PER ANIMALS (TAA)

  • En què consisteix? La teràpia assistida amb animals (TAA) és un complement (i no una alternativa) per al treball de metges i terapeutes de qualsevol àmbit. Els animals motiven els malalts o participants i ajuden el psicòleg o terapeuta humà a fer millor la seva feina. Es tracta d’una intervenció orientada a un objectiu concret: un procés analític, documentat i avaluat.
  • Com funciona? Un expert coordina sessions d’exercicis en les quals intervenen animals d’assistència, entrenats per a interactuar amb el pacient. Es dissenyen a mesura i l’objectiu depèn del destinatari.
  • Per a què serveix? Les TAA afavoreixen l’autoestima, ja que els usuaris no se senten prejutjats per un animal i veuen que són capaços d’ocupar-se d’un ésser viu o d’aprendre a ensinistrar-lo, la qual cosa enforteix l’autoimatge i és beneficiós per a persones que han patit abusos, per exemple. També milloren la comunicació en pacients amb trastorn mental que tendeixen a tancar-se en ells mateixos. Treballar en equip amb un gos per a ensenyar-li que segui o que faci alguna pirueta afavoreix el diàleg, l’empatia i l’obertura, i a més propicia l’expressió d’emocions i sentiments que són difícils d’exterioritzar amb humans. A més, contribueixen a tolerar la frustració i a reduir l’agressivitat. Algú que ha d’esperar el torn per a interactuar pot aprendre a controlar l’ansietat o apreciar que la paciència té recompenses.
  • Quins tipus de tractaments n’hi ha? Els animals participen en dos grans tipus de teràpies: socials o sanitàries. Les primeres es fan servir normalment en residències de persones grans per a trencar la rutina en les activitats cognitives que fan diàriament, mentre que les segones aborden casos de depressió, conductes disruptives o de falta de comunicació, autisme, discapacitat intel·lectual, esquizofrènia, paràlisi cerebral o situacions psicosocials i educatives.
  • Quant dura una sessió? Els exercicis solen allargar-se durant 50 o 55 minuts, i es repeteixen un cop o dos a la setmana. El nombre de sessions, com en psicoteràpia, és flexible.
  • Qui la pot dirigir? Les activitats han d’estar monitoritzades per professionals sanitaris o de l’àmbit de la psicologia. A més, l’equip treballa juntament amb logopedes, educadors i el tècnic de TAA, expert en comportament animal. Els exercicis es transmeten a la família de l’usuari perquè continuï treballant els aspectes apresos.
  • Com sé que són bons professionals? Les teràpies estan dissenyades per metges, psicòlegs o pedagogs capacitats en l’àrea específica que necessiti el pacient. A l’hora de triar, convé fixar-se en l’experiència de l’equip i en els projectes en què ha treballat. També cal comprovar si té una assegurança de responsabilitat civil i la documentació dels seus animals en regla. L’empresa o l’associació que treballa amb els gossos ha d’estar, a més, donada d’alta i en posició de poder acreditar la seva experiència i la formació específica.
  • Com la podem trobar? El millor és parlar amb un psicòleg o psiquiatre i sol·licitar-li referències. Fins avui, tot el sector a Espanya és privat.
  • On es desenvolupa? Algunes vegades les teràpies són col·lectives, en residències de persones grans, hospitals, associacions, centres especials o escoles. També es poden rebre de manera individual a domicili, com en el cas d’ancians sols o nens amb necessitats especials.

ON ES FORMEN

A Espanya no hi ha una normativa que reguli el sector de les teràpies assistides amb animals, per la qual cosa cada institució pot ensenyar de la manera que consideri més apropiada. Fins avui, el Màster Universitari en Intervenció Assistida amb Animals (Universidad Nacional de Andalucía) és l’únic de caràcter oficial, però hi ha altres formacions, com el Màster en Intervenció Assistida amb Animals (Universitat de València), el Màster en Teràpia Assistida amb Animals (Institut Superior d’Estudis Psicològics), l’Expert en Intervenció Assistida amb Gossos (UDIMA), la Teràpia Assistida amb Animals (Complutense) o el Tècnic i/o Expert en Intervencions Assistides amb Animals (Fundació Bocalán).

ADRECES D'INTERÈS
  1. Centre de Teràpia Assistida amb gossos. www.ctac.cat
  2. Associació Espanyola de Teràpies Assistides amb Animals i Naturalesa (Aetana). facebook.com/asociacion. aetana
  3. Fundació Bocalán. www.bocalan.eu
  4. Associació Hydra. www.asociacionhydra.org
  5. Associació Yaracan. www.yaracan. com
  6. Associació Equican. www.asociacionequican.org
  7. Càtedra Fundació Affinity. www. fundacion-affinity.org
  8. International Association of Human-Animal Interaction Organizations. www.iahaio.org
  9. Assistance Dogs Internacional. www. assistancedogsinternational.org

Professionals de quatre potes

ESPÈCIES AMB POTENCIAL

/imgs/20181101/GettyImages-661779779.jpg

Com es tria el psicòleg pelut? L’habitual és entrevistar el pacient o afectat, i la seva família, per a determinar el mètode i l’animal més adequats. També convé no oblidar que l’animal ha de gaudir durant les sessions.

Gossos i cavalls

Els animals terapeutes són fonamentalment gossos i cavalls, que han d’estar molt ben entrenats i ser predictibles. Tot i això, no tots serveixen per a exercir aquesta feina. Els millors ajudants canins són els que aprenen més de pressa i es concentren més bé. Més que la raça, el que compta és la personalitat de l’animal. En aquest sentit, l’associació Hydra, per exemple, fa teràpies amb mascotes rescatades que han estat abandonades. Així, a més de fer una tasca social, ajuda els animals sense llar.

Gats

Els gats ens fan més feliços i contribueixen a disminuir la tensió arterial en adults grans, segons va demostrar un estudi de la Universitat de Maryland (als EUA) i Waltham Centre for Pet Nutrition. Malgrat això, no som davant d’uns bons terapeutes professionals, ja que són animals molt territorials, que porten els canvis malament. Per aquest motiu, traslladar-los d’un lloc a un altre per a estar amb els pacients, com es fa amb els gossos, els estressa i els va malament. Així i tot, aquests animals participen en programes educatius de lectura amb nens. En aquest cas són els petits els qui acudeixen al centre d’adopció felí, on es fa l’activitat. Els escolars se senten motivats a llegir i els gats tenen companyia i aprenen a gaudir de la gent. Un benefici mutu.

Ocells i conills

Algunes teràpies admeten també animals més curiosos, com els ocells, conills i cobais. Tot i això, cal entrenar-los molt bé i des de molt petits, perquè s’estressen amb facilitat.

Dofins i lleons marins

Encara que s’utilitzen de vegades, els experts en ètica animal qüestionen la seva participació en aquestes teràpies, ja que són animals salvatges que no haurien d’estar en captivitat ni sotmetre’s a exercicis.

ELS GOSSOS, ALIATS DELS NENS

Els gossos són assistents en teràpies amb nens que pateixen alguna alteració intel·lectual en major o menor grau, com els trastorns de l’espectre autista; discapacitats físiques com la ceguesa o la sordesa, i fins i tot amb dificultats de comunicació. Els animals aconsegueixen que els petits se sentin tranquils i segurs. Per a ells, és molt estimulant saber que el gos no els jutja encara que s’equivoquin ni es riu d’ells. Això fa que els nens es relaxin i, per exemple, comencin a llegir o parlar de manera més fluida.

Perros y Letras-R.E.A.D. Espanya és l’única entitat autoritzada per a desenvolupar el programa de lectures infantils assistides per gossos al nostre país, i està avalada per Intermountain Therapy Animals. Les seves teràpies les fan, sobretot, en centres escolars i biblioteques. Acaronar el gos, raspallar-lo o jugar amb ell són algunes de les activitats que es plantegen. La interacció amb aquests animals afavoreix l’atenció dels nens i els permet expressar les seves emocions, a més de millorar l’autoestima.

D’altra banda, hi ha un missatge important que s’ensenya als nens i nenes mitjançant les teràpies: l’animal no és una joguina. Els petits també aprenen a crear un vincle i fins i tot una relació d’amistat amb el gos, un ensenyament que els acompanyarà en la vida diària.

DE PASSEIG FINS A L'HOSPITAL

A Bèlgica, el 80% dels hospitals públics disposen de programes de teràpia assistida amb animals, però a Espanya, i malgrat del’interès creixent que suscita aquest tema, es tracta encara d’una tendència incipient. L’hospital San Juan de Dios (Santurtzi, Biscaia), el Puerta del Mar (Cadis), l’hospital de Torrejón (Madrid) o el de Sant Joan de Déu (Barcelona) són alguns dels centres sanitaris que ofereixen aquesta possibilitat avui dia. En l’últim, Sant Joan de Déu, hi ha programes amb gossos dirigits a menors hospitalitzats. Allà, els metges han estudiat els beneficis que aporten els gossos en els joves pacients. El seu informe conclou que la presència d’aquests animals ajuda a “tranquil·litzar i distreure els nens en els moments crítics”. Per exemple, quan cal col·locar una via.

L'experta

L’experta: Alba Dorda, psicòloga en teràpies assistides amb animals de la Fundació Bocalán: “Els gossos han de ser pacífics, molt sociables i rebre un entrenament específic”

/imgs/20181101/IMG_20180913_125724_ret.jpg

Què cal fer per a participar com a voluntari en un programa de teràpia assistida amb animals?

Qualsevol persona que hi estigui interessada pot contactar amb una associació que treballi aquests programes. Li faran una entrevista per a veure en quina àrea concreta del programa pot aportar més. Si vol participar en les intervencions, necessitarà una mínima formació en l’àrea sanitària i/o en teràpies assistides amb animals, però també hi ha altres maneres d’ajudar, com ara crear materials formatius. Totes les associacions solen tenir un correu electrònic de contacte per a aquesta finalitat. El nostre és intervenciones@bocalan.eu.

Qualsevol persona pot participar amb el seu gos en una teràpia assistida amb animals?

No, això no és aconsellable. La teràpia assistida amb animals necessita anys d’estudis i d’experiència. I, a més, no serveix qualsevol gos. Tanmateix, alguns dels voluntaris amb formació i experiència, i que tinguin gossos que han estat entrenats i són sociables, sí que participen en les nostres intervencions.

Llavors, quins requisits hauria de complir l’amo del gos per a participar-hi?

És essencial tenir formació sociosanitària específica en intervencions assistides amb animals. A més, els professionals avaluaran com es desenvolupa el voluntari en les sessions. Això sí, no recomanem en absolut que qualsevol associació acudeixi amb les seves mascotes als hospitals voluntàriament, tret que els seus membres tinguin àmplia formació i experiència, que els gossos siguin molt sociables, que no mostrin cap conducta agressiva i que estiguin entrenats apropiadament.

Quines serien les seves feines durant la teràpia?

Participar en el disseny de les sessions i en el seu desenvolupament. També encarregar-se de l’entrenament del gos, que hi participarà activament.

Quins passos ha de seguir una família que vulgui aplicar una TAA amb un familiar?

Cal contactar amb l’associació o fundació i explicar el cas concret. D’aquesta manera, l’equip podrà avaluar quines són les necessitats i dissenyarà la intervenció més adequada.

Quan aconsella recórrer a la teràpia assistida amb animals?

En el cas dels gossos, aquests programes són recomanables quan l’usuari hi mostra un gran interès.

I quan no?

Es desaconsellen en cas de pors i al·lèrgies.