Favades. Entre la quantitat i la qualitat
La favada és un dels plats més populars de la nostra gastronomia i també un dels més veterans entre els menjars llestos per a consumir. Han passat ja diverses dècades des que aquest producte va arribar a les botigues i avui disposem de més opcions que en el passat, així que convé conèixer algunes claus per a poder triar la que millor s’adapti als nostres gustos i necessitats.
En principi sembla un plat molt senzill, ja que està compost bàsicament per faves (la modalitat coneguda com a fabes asturianes), xoriço, botifarra i cansalada viada, però pot haver-hi importants diferències entre diferents favades, en funció, sobretot, per la quantitat i la qualitat dels seus ingredients.
Per a realitzar aquesta guia es van seleccionar set favades elaborades per marques líders en el mercat, en les quals es va analitzar principalment:
- Puntuació Nutri-Score. La valoració amb l’algorisme actualitzat en 2024 ve determinada per la quantitat de sal i de greixos saturats.
- Informació comercial. Analitzem si aporta informació de valor o si aquesta pot resultar confusa o portar a engany al consumidor.
- Ingredients. Per a conèixer la qualitat comercial, especialment per quantitat i qualitat dels llegums, el xoriço, la botifarra i la cansalada viada.
- Preus. Recollits al novembre de 2025. No va ser un criteri per a avaluar la qualitat, però la relació qualitat-preu s’ha tingut en compte en el rànquing.
- Etiquetatge. Es va analitzar si compleix la legislació vigent.
L'ingredient darrere del nom
La favada rep aquest nom perquè el seu ingredient principal és la fava, una varietat concreta de mongeta (Phaseolus vulgaris). La genuïna és la fava asturiana, que gaudeix d’una Indicació Geogràfica Protegida. Es caracteritza per ser gran, de pell fina i textura suau i mantegosa. A més, no es desfà durant la cocció. També hi ha faves que no estan acollides a aquest segell de qualitat i altres varietats de mongeta d’aspecte semblant, encara que les seves característiques poden ser ben diferents (pell més dura, menys mantegoses…).
El tipus de llegum que s’ha fet servir marca la diferència entre una favada i una altra. Però a l’hora de comprar difícilment podrem saber-ho, perquè l’etiqueta a penes ofereix informació en aquest sentit. En tots els productes analitzats s’indica “mongeta blanca”, excepte en el cas de La Ermita, que indica “faves”. El que sí que podem conèixer és la quantitat en la qual es troben, atès que aquesta informació ha de mostrar-se obligatòriament per tractar-se d’un ingredient essencial. Així es fa en gairebé tots els productes, en els quals la proporció varia entre el 55% d’Eroski i el 45,9% de Litoral. L’única excepció és Albo, on no s’indica aquesta dada.
Hi ha qui desconfia dels productes processats perquè no té prou garanties de la seva composició o de la seva forma d’elaboració. Però alguns, com aquest, no tenen res d’estrany. S’elaboren de manera semblant a com ho faríem a casa: es parteix dels mateixos ingredients –faves, companatge i aigua– i s’introdueixen en llaunes en les quals s’aplica un tractament tèrmic que els cuina alhora que esterilitza el producte. D’aquesta manera s’aconsegueixen els seus grans avantatges: que estiguin llestos per a consumir i que durin molt temps sense necessitat de fred. En algun cas, com el de Carretilla tenen, a més, un altre avantatge afegit: en comercialitzar-se en safata, és més lleuger i es pot reescalfar directament en el microones. Així que no hi ha dubte que són pràctics.
Quant als aspectes relacionats amb la salut, com podem imaginar, els llegums que formen part de la favada sí que són interessants: aporten proteïnes, fibra, vitamines, i minerals. Però hi ha altres elements que no ho són tant, com la sal, que pot estar en quantitats importants, o el companatge, que, entre altres coses, aporta greixos i part d’aquesta sal que acabem d’esmentar.
Així que, des del punt de vista de la salut, no hauríem de destinar aquest plat a un consum habitual. Per exemple, en lloc de menjar-ho una vegada per setmana, convindria alternar-ho amb altres receptes de llegums més recomanables en aquest aspecte, com a mongetes estofades amb verdures.
Companatge, la font del sabor
En general, a cada casa es cuina la favada d’una manera diferent. Però se suposa que la forma canònica de fer-ho consisteix simplement a coure les faves en aigua juntament amb el companatge, és a dir, el xoriço, la botifarra i la cansalada viada. D’aquesta manera, es transfereixen al brou part dels seves components –greix, sal, pebre roig…– i, amb ells, bona part de l’aroma i del sabor d’aquesta recepta. Per això és important triar un companatge de qualitat.
- Xoriço. En principi, la composició bàsica és la següent: magre i cansalada de porc, all, sal i pebre roig. Però en alguns productes hi ha lleugeres variants. En el cas de Carretilla llauna, a més dels ingredients anteriors, conté papada de porc i carn de boví. En el cas d’Eroski, en lloc de magre i cansalada de porc conté únicament papada. A més, té carn de boví i ingredients que abarateixen el producte, com a aigua, fècula de patata i proteïna de porc. Els dos productes de Litoral, a més de magre i cansalada viada, contenen papada. En tots dos casos s’utilitza xoriço de categoria extra. Això significa que contenen més carn magra i menys proporció de greix que un xoriço convencional. Pel que fa a la quantitat de xoriço, en la majoria dels casos es troba entorn del 6%.
Destaquen Eroski i Carretilla llauna, que són els que tenen menys quantitat (3,5% i 3%, respectivament). En el cas d’Albo no s’indica la quantitat de xoriço ni tampoc la de la resta del companatge, fet que incompliria la legislació vigent (Reg 1169/2011), si considerem que el companatge és una part essencial de la favada.
- Botifarra. En la majoria dels productes, la botifarra està composta per cansalada, ceba, sang, pebre roig i sal. Però, com ocorre amb el xoriço, en alguns hi ha variants. Carretilla safata incorpora farina d’arròs, que s’utilitza per a lligar els ingredients. Eroski conté sang en pols i, a més, incorpora aigua i fècula de patata. Els productes de Litoral incorporen papada, cansalada viada fumada, magre de porc, cansalada de porc ibèric i orenga; ingredients més nobles. En la majoria dels productes, la proporció de botifarra es troba entre el 4% i el 5,5%. De nou, Eroski i Carretilla llauna són els que presenten valors més baixos, amb un 3%.
- Cansalada viada. En la majoria dels casos s’utilitza cansalada viada de porc, però també aquí podem trobar algunes variacions significatives. En els productes de Litoral la cansalada viada és fumada, que aporta a la recepta aroma a fum. Eroski conté cansalada en lloc de cansalada viada, que és més grassa. A més, hi ha productes que inclouen altres matèries grasses, com a oli de gira-sol (Albo), oli d’oliva (La Ermita), greix de porc (Carretilla llauna i Eroski) o llard de porc ibèric (Litoral). Això es fa sobretot per a millorar la textura, però també per a aportar sabor (excepte en el cas de l’oli de gira-sol, que té un sabor pràcticament neutre).
Pel que a la quantitat, La Ermita presenta el valor més alt (7%), mentre que Carretilla llauna i Eroski presenten els valors més baixos (3%), juntament amb Litoral 30% (2,9%). En aquesta última, la baixa proporció de cansalada viada explica la seva reducció de greix en un 30% comparada amb la versió Litoral convencional.
Quins nutrients aporta?
Els llegums suposen entorn d’un 50% de la favada. Això explica el seu contingut significatiu de proteïnes, que en la majoria dels casos ronda el 6%-7%; hidrats de carboni que es troben entorn d’un 9%, i fibra, al voltant d’un 3,5%.
El companatge també contribueix una mica al contingut de proteïnes, i més concretament la carn magra del xoriço i la sang de la botifarra. Encara que el que més aporta és greix. Aquí trobem diferències notables entre les favades que presenten els valors més baixos, Albo amb un 5% i Litoral 30% amb un 4,1%, i les que tenen els valors més alts: Eroski, amb un 9%, Litoral i Carretilla safata, totes dues amb valors per sobre del 7%.
En alguns casos aquestes diferències en els greixos s’expliquen per la quantitat de companatge. Litoral 30% és la que té menys cansalada viada (2,9%) i el percentatge més petit de greix. En altres casos, això no és així. Eroski i Carretilla llauna són les que tenen menys quantitat de companatge (un 3% de cada peça), però el seu contingut en greix és important (9% i 6,1%, respectivament).
La majoria de les favades comercials s’envasen en llauna, però també hi ha opcions en safata o en pot de vidre. Cadascuna té uns avantatges i uns inconvenients que s’han de valorar per a triar segons els nostres gustos i necessitats:
- Llauna. És el format més econòmic i el més resistent. Permet un tractament tèrmic intens, així que s’aconsegueix una llarga vida útil. Com a principal inconvenient: necessitarem un recipient per a reescalfar la favada i per a menjar-la.
- Safata. És més lleuger que la llauna, es pot reescalfar en el microones i no requereix plat (es pot menjar directament de l’envàs). Però té una vida útil més curta i encareix el preu.
- Vidre. Dona millor imatge al producte i, a més, permet veure’l a simple vista. Però és més car i més fràgil que la llauna.
Massa sal...
Segons l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària (AESAN), un producte conté molta sal quan supera el 1,25%. Entre els productes analitzats, només Carretilla safata supera l’1%, amb un 1,18%. En la resta, la quantitat de sal es troba entorn del 0,6% d’Eroski, Litoral 30% i La Ermita, o rondant el 0,8% de Albo, Carretilla llauna i Litoral. Aquestes xifres poden semblar baixes, però si considerem l’aportació per ració (uns 435 g), veurem que poden arribar a ser considerables: en la majoria dels casos es troben entorn de 3 g. Destaca Carretilla safata, amb 4,1 g, una quantitat important, tenint en compte que la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut és que no se superi la ingesta de 5 g de sal en un dia.
…I moltes calories
Amb l’aportació calòrica ocorre una mica el mateix: la quantitat per cada 100 g no és molt gran: entorn de 100 kcal-150 kcal. Però si tenim en compte l’aportació per ració, les xifres són bastant considerables. La majoria es troba entorn de les 500 kcal-600 kcal. Per a fer-nos una idea, una truita francesa de dos ous aporta unes 200 kcal. Destaquen tres favades: d’una banda, Litoral 30% i Carretilla safata, que són les menys calòriques amb xifres entre 400 kcal i 500 kcal, i, d’altra banda, Eroski, amb 661 kcal. Això es relaciona amb el contingut en greixos.
Amb aquesta informació nutricional, la puntuació en el sistema Nutri-Score amb l’algorisme actualitzat en 2024 és una B en Albo, Carretilla llauna, Eroski i Litoral 30%, o una C en Carretilla safata, Litoral i La Ermita. Les diferències es troben, sobretot, en la quantitat de sal i greixos saturats.
- Faves. Cerca que representin almenys la meitat del producte (50%). Si són fava asturiana, millor, encara que la realitat és que moltes marques no detallen el seu origen.
- Companatge. Comprova la proporció en la qual es troba i la seva qualitat. Evita aquells productes que portin afegits com a fècules o farines.
- Sal. Com menys, millor. Es considera que un producte té molta sal quan supera el 1,25%. En la favada sol ser menor, però és important tenir en compte la quantitat d’una ració, que pot acostar-se als 5 grams, xifra que es recomana no superar en un dia.
- Envàs. Pot influir sobre el preu. La safata i el vidre solen ser més cars que la llauna.
- Preu. Valora el cost segons la qualitat dels ingredients, la quantitat i el tipus d’envàs.
Relació qualitat-preu
Si ens fixem en el preu per cada 100 g de producte trobarem grans diferències que van des dels 0,34 euros d’Eroski fins als 1,39 euros de La Ermita. És a dir, el més car costa quatre vegades més que el més barat. De totes maneres, el preu de la majoria es troba entre 0,50 euros i 1 euro, encara que dins d’aquest rang també hi ha diferències notables, com a Carretilla safata i Litoral 30%, que són els productes més cars, amb 0,94 euros i 0,74 euros, respectivament. Les diferències entre els diferents productes semblen estar influïdes per aspectes com el tipus d’envàs –La Ermita en vidre i Carretilla en safata són els més cars– o la qualitat del companatge: els productes de Litoral es troben entre els preus més alts, mentre Eroski és el més baix.
La favada sembla un producte senzill, atès que està compost per tot just quatre ingredients: faves, xoriço, botifarra i cansalada viada. Però, en realitat, les característiques de cadascun d’aquests elements –quantitat i composició– marquen les diferències i determinen la qualitat de la favada. L’ideal seria trobar un equilibri per a aconseguir que la favada tingui una composició nutricional interessant (que no tingui massa greix ni massa sal), i alhora unes bones característiques organolèptiques (bona aroma i sabor, brou ben lligat, faves fines i mantegoses…).
Així que per a triar hem de fixar-nos en aquests petits detalls. Si ens fixéssim només en la proporció de faves o mongetes, els productes més interessants serien La Ermita i Eroski.
Però si, a més, tenim en compte altres aspectes com la quantitat i la composició del companatge, els més interessants serien els productes de Litoral.
Si també considerem el preu, llavors els productes més recomanables serien Eroski, Litoral i Carretilla llauna.