Un carro de la compra més saludable amb Nutri-Score
Nutri-Score es va posar en marxa a finals de 2019 i des de la seva implantació ha revolucionat els sistemes d’etiquetatge a Europa. Per a qui no estigui a hores d’ara acostumat a veure-ho estampat en els aliments que comprem, es tracta d’un logotip de colors que es col·loca en la cara frontal dels envasos i que divideix els productes segons la seva qualitat nutricional. Va del verd –que correspon a la millor qualitat (associat amb la lletra A)– al taronja fosc –que correspon a la pitjor qualitat (associat amb la lletra E).
Aquest logotip, que es va actualitzar l’any 2024, va néixer per a facilitar les eleccions de compra dels consumidors, un objectiu que després de cinc anys sembla haver assolit. L’èxit es veia venir. Abans de la seva implantació es van realitzar estudis previs que ja preveien l’impacte en la qualitat nutricional de la cistella de la compra. En termes de percepció, facilitat d’identificació o rapidesa a l’hora de comprendre-ho, i en comparació amb els altres logotips nutricionals que ja existien, els resultats de les enquestes realitzades a desenes de milers de consumidors en 12 països europeus, inclosa Espanya, van confirmar l’eficàcia de Nutri-Score.
Una informació més clara augmenta les vendes dels productes més saludables.
En paraules del director de la Fundació EROSKI, Alejandro Martínez Berriochoa, “la implantació de l’etiquetatge nutricional avançat Nutri-Score ha complert amb els seus objectius principals: oferir informació clara, transparent, basada en la ciència i comprensible per a les persones consumidores”. D’aquesta manera, queda patent el fet que s’està fomentant la reformulació de productes cap a perfils nutricionals millorats, fins i tot amb l’eliminació de productes menys adequats. “Aquest progrés permet prendre decisions més conscients i saludables, alineades amb la qualitat nutricional de la cistella de la compra”, afegeix el responsable.
Es pot dir llavors que Nutri-Score ha desplaçat les vendes cap a productes més saludables? Les xifres parlen amb claredat. En sumar tots els aliments i begudes, en 2023 el 56% de les vendes van correspondre als dos perfils de millor qualitat nutricional (A i B), en comparació amb el 50% registrat en 2020. Si s’inclou la categoria intermèdia (C), el repartiment aconsegueix el 80%, cinc punts més que fa tres anys. L’evolució més contundent s’observa en els productes de consum diari: un 79% dels productes venuts porten etiqueta A o B. Fins i tot en categoria ocasional –dolços, snacks i embotits–, on D i E regnen, la suma de A,B i C va créixer cinc punts.
Una compra més conscient
EROSKI va ser pioner en la implantació d’aquest etiquetat nutricional a Espanya. Ara, un estudi elaborat per l’Escola d’Alimentació de la Fundació EROSKI ha analitzat les dades d’evolució de les vendes i la composició nutricional dels seus productes de marca pròpia entre 2020 i 2023. Les conclusions les resumeix Alejandro Martínez Berriochoa, director de la Fundació EROSKI: “Nutri-Score ha facilitat la presa de decisions de compra més conscients i saludables, però a més ha impulsat millores significatives en la composició nutricional dels productes”.
L’anàlisi ha consistit a revisar l’evolució de les vendes en cada categoria de productes de marca pròpia d’EROSKI per a cadascuna de les lletres de l’etiquetatge Nutri-Score. Les conclusions mostren que la major part de les vendes s’han concentrat en les millors lletres (A i B) en detriment de les menys interessants (D i E). A més, s’han incrementat les vendes d’aquestes lletres preferents des de 2020. “Això evidència que els consumidors, quan compten amb una informació clara, transparent, fiable i fàcil de consultar, fan bon ús d’ella per a millorar els seus hàbits alimentaris i la seva salut, i ho fan de manera sostinguda”, valora Martínez Berriochoa. Així mateix, aquest resultat positiu no ha repercutit als aliments frescos no processats que no porten Nutri-Score. “La hipòtesi que aquest logotip podria afectar negativament la venda dels productes frescos, base d’una alimentació saludable, queda totalment descartada”, detalla el responsable.
Els productes elaborats amb fruites i hortalisses, cereals, patates, llegums, fruita seca i llavors són la base de la nostra alimentació. En aquesta categoria, aquells amb millor qualitat nutricional, amb la lletra A i B, han estat els més venuts.
Molt lligat a la dieta mediterrània
El que també demostra aquesta anàlisi és que Nutri-Score s’adapta perfectament a les recomanacions de salut pública i que és 100% coherent amb la dieta mediterrània. Diverses recerques realitzades a Espanya, en particular un estudi clínic coordinat pel Projecte SUN (Seguiment Universitat de Navarra) sobre 20.500 participants, han confirmat que els aliments que obtenen la pitjor puntuació en Nutri-Score estan vinculats amb un increment del risc de mortalitat prematura: el seu consum habitual, en concret, multiplica per dos el risc de càncer. Quan s’integra Nutri-Score en la piràmide mediterrània es constata que existeix un excel·lent paral·lelisme, per això, l’estudi presentat per l’Escola d’Alimentació d’EROSKI ofereix informació desglossada per cada grup d’aliments.
En els aliments que s’han de prendre diverses vegades a la setmana l’evolució també ha estat positiva. Un major consum de productes amb major processament en la categoria de peix i marisc ha fet que augmentin les vendes de les lletres C i D.
La base de la nostra alimentació
Segons dades de 2023, el 85% de les vendes de la categoria de fruites i hortalisses, –entre les quals trobem fruites en conserva, deshidratades, plats preparats d’hortalisses o adobats, entre altres– s’han concentrat en productes classificats amb les lletres A i B. Des de la implantació del Nutri-Score, les vendes de productes amb lletra A han augmentat sis punts. Aquesta evolució reflecteix un desplaçament cap a opcions més saludables i es deu en part a la reformulació dels productes processats d’aquestes gammes.
En la categoria d’aliments elaborats amb cereals i patates, entre els quals s’inclouen l’arròs i els seus derivats, el pa, la pasta i els plats preparats amb aquests ingredients, els resultats han constatat una alta concentració de vendes en les lletres més favorables, A i B. En concret, el 90%, la qual cosa ha suposat un increment de gairebé quatre punts en els productes amb lletra B des de 2020, a costa del descens de gairebé tres punts dels de lletra D. Segons els responsables de l’estudi, l’alta presència dels productes integrals i la reformulació de les receptes dels plats preparats amb base en arròs i pastes han afavorit aquest resultat.
En la categoria de llegums, fruits frescos i llavors, el 61% de les vendes s’han concentrat en els productes amb la lletra A, que han crescut quatre punts des de 2020, en gran part degut a una millora de la proposta de la gamma d’aquestes categories: productes D que passen a C, productes C que milloren a B i un increment clar dels productes A.
Després d’analitzar les dades de cada lletra, l’estudi realitzat per l’Escola d’Alimentació de la Fundació EROSKI mostra un “efecte contagi”. Això significa que en gairebé totes les categories de productes qualificats amb una E han anat cedint terreny a la D; aquests a la C, els d la C a la B i així successivament.
A més, la indústria alimentària també ha respost reformulant les receptes: s’ha produït una modifició d’ingredients, un recàlcul de porcions i, en alguns casos, fins i tot la retirada d’algunes referències amb pitjor perfil nutricional.
En definitiva, Nutri-Score pot exhibir dues grans victòries: el consumidor compra millor, la indústria respon a aquesta demanda i els nutrients menys recomanables van desapareixent a poc a poc de la cistella de la compra.
En el centre de la piràmide
Entre els productes de consum freqüent es troben els lactis. Parlem de la llet, els formatges frescos, semicurats i curats, iogurts no ensucrats ni edulcorats, quefir, quallada i begudes vegetals. Els consumidors s’han decantat pels productes amb perfils més saludables i el 50% de les vendes s’han concentrat en les lletres A i B, mentre que un 35% han correspost a la lletra D, degut principalment als formatges curats, que són productes que aporten greix i sal. En comparar-ho amb les dades de 2020, s’ha observat un increment de gairebé tres punts en productes amb la lletra A, mentre que els de la lletra D han caigut 3,4 punts.
En la categoria de peix i marisc, que inclou els congelats i en conserva i els plats preparats amb aquests ingredients, la venda dels productes amb la lletra C i D ha crescut. Segons els responsables, la raó es deu al fet que cada vegada es compren més els productes amb més processament, com els plats preparats de peix. En les carns, que no inclouen embotits i similars, el 47% de les vendes s’ha concentrat en la lletra B i el 44% en la C. Els primers s’han incrementat en més de vuit punts respecte a 2020.
Els aliments que només es recomanen prendre de tant en tant també han experimentat una evolució positiva.
Els productes més ocasionals
Quan parlem dels productes de consum poc freqüent, com la carn processada i els embotits, les lletres D i E han estat les que han concentrat la major part de les vendes: 40% i 32%, respectivament. Són productes amb moltes calories, greixos –especialment saturats– i sal, per la qual cosa la majoria obtenen males notes en Nutri-Score. De tota manera, els productes amb la lletra B han crescut gairebé tres punts des de 2020 i els de la lletra E han caigut 2,4.
En la categoria de menjar precuinat, en la qual s’inclouen pizzes, empanades i lasanyes, entre altres, més de la meitat de les vendes (61%) s’ha concentrat en la lletra C. Des de 2020, s’ha detectat una reducció del pes de les vendes dels productes B, que es reparteix entre els A (3,4 punts més) i C (2,4).
En les salses, des de 2020 han augmentat fins a sis punts els productes amb lletra A, però també han crescut els de la lletra E (8,7 punts). La diversitat de solucions en aquesta categoria, la seva naturalesa en molts casos de productes d’indulgència i l’entrada en joc d’altres factors diferents a la preocupació per la salut en la ment de consumidor expliquen aquest comportament polaritzat.
En una altra de les opcions menys recomanables, els snacks salats, més de la meitat de les vendes s’han concentrat en la lletra C, la qual cosa reflecteix la dificultat d’aconseguir millors classificacions nutricionals en aquesta mena de productes. Encara que sí han millorat les eleccions: des de 2020 s’ha reduït la compra de productes amb una D (6 punts) i E (0,2 punts), les vendes dels quals es desplacen a productes amb la lletra C (8,4 punts més). Malgrat aquest petit símptoma de millora, els resultats mostren una cosa evident: la impossibilitat de trobar snacks amb lletres A i B.
Si parlem dels aliments i les begudes dolces, s’ha observat una evolució positiva en la majoria de les subcategories. En galetes i brioixeria s’ha reduït significativament el pes de la lletra E a favor de classificacions més saludables com la D i la C. Aquesta tendència positiva apunta a un interès per buscar, dins d’un grup d’aliments no saludables, els menys perjudicials. Pel que fa a les postres dolces, la millora està vinculada a l’eliminació d’ingredients com poden ser els greixos de palma en els productes de marca Eroski, sobretot en gelats, que han millorat la seva nota.
En definitiva, estudis com aquest demostren que Nutri-Score funciona. Des de la seva implantació, les persones consumidores han dirigit les seves decisions de compra cap a productes amb millors notes, mentre els fabricants han optimitzat la recepta dels seus productes per a obtenir una millor classificació.
Les dades agregades de tots els aliments i begudes amb Nutri-Score reflecteixen que més de 50% de la cistella de la compra dels consumidors ha estat protagonitzada pels productes amb la millor qualitat nutricional. A més, han crescut des de 2020.
