Llaminadures de cànnabis. Prohibides i perilloses
El mes d’abril passat va entrar en vigor l’ordre ministerial que prohibeix la venda i distribució de llaminadures de cànnabis a Espanya com a conseqüència de l’increment d’intoxicacions, sobretot entre menors, que les consumeixen pensant que són simples caramels. Però la realitat és una altra: aquestes llaminadures contenen cannabinoides semi-sintètics fabricats en laboratori, capaços de provocar efectes molt més intensos i perillosos que els del cànnabis natural. El risc augmenta per la falta de control sobre la seva composició, ja que la concentració de cannabinoides pot ser molt alta, la qual cosa augmenta les possibilitats de sofrir una sobredosi.
De què estan fetes?
Aquestes llaminadures no contenen els compostos clàssics de la planta com el THC (tetra- hidrocannabinol) —principal agent psicoactiu del cànnabis— ni CBD (cannabidiol), que no produeix efectes psicoactius. Estan elaborades amb HHC (hexa-hidrocannabinol), un cannabinoide semi-sintètic creat en laboratori mitjançant un procés químic anomenat hidrogenació, que transforma el THC natural en una molècula més estable i duradora.
A més, algunes d’aquestes llaminadures poden incloure THCP (tetra-hidrocannabiforol), un cannabinoide natural present en quantitats mínimes en la planta, però que, en sintetitzar-se, pot ser fins a 30 vegades més potent que el THC, a causa de la seva alta afinitat amb els receptors cerebrals.
Per què s’han prohibit?
El Ministeri de Sanitat va oficialitzar la mesura després de detectar un repunt d’intoxicacions agudes, especialment a Barcelona, Madrid i Màlaga, ciutats on els hospitals han atés desenes de casos. La majoria dels afectats eren adolescents i turistes, que van adquirir aquests productes en botigues de cànnabis o per Internet, sense saber que contenien substàncies psicoactives més potents.
Quins són els riscos de prendre-les?
El consum d’aquesta mena de caramels planteja riscos greus per a la salut, segons adverteix l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN). Encara que es comercialitzen com a productes recreatius, la seva composició química és variable, la qual cosa dificulta preveure els seus efectes reals. Aquests són els seus riscos:
- Efectes psicoactius intensos. Els cannabinoides semi-sintètics poden provocar eufòria, alteració de la percepció, desinhibició i canvis en l’estat d’ànim fins i tot més potents que els del THC.
- Símptomes físics i psicològics. S’han registrat casos d’ansietat, paranoia, taquicàrdia, nàusees, mareigs, somnolència i esgotament després del seu consum.
- Intoxicacions agudes. La ingesta excessiva d’aquests productes pot reduir la freqüència cardíaca, produir letargia i fins i tot convulsions.
- Dosis irregulars. La fabricació sense control pot produir peces concretes amb con centracions molt elevades, la qual cosa incrementa el risc de reaccions greus.
- Sobredosi accidental. L’efecte retardat d’aquestes llaminadures –els símptomes poden trigar a aparèixer hores, especialment si es prenen havent dinat– pot portar a consumir més quantitat, la qual cosa augmenta el risc de sofrir una sobredosi, amb símptomes com descoordinació, hipotensió o episodis de pànic.
- Risc infantil. El seu aspecte similar als caramels més innocus facilita el consum accidental per part de nens, amb conseqüències greus.
- Efectes a llarg termini. L’ús freqüent pot causar deterioració cognitiva, dependència i símptomes psicòtics.
- Adulteració. Alguns productes han estat trobats barrejats amb substàncies perilloses, com el fentanil.
Reconèixer les llaminadures de cànnabis pot ser complicat, donat que la seva aparença imita la de qualsevol llaminadura comercial. No obstant això, hi ha pistes que poden ajudar-nos a identificar-les:
- Etiquetatge. Cal buscar paraules com HHC, THCP, cannabinoides o cànnabis. Alguns productes inclouen noms comercials cridaners o referències visuals al cànnabis.
- Origen del producte. Molts envasos indiquen que han estat fabricats o distribuïts des de països on aquests cannabinoides no estan prohibits, com Malta o la República Txeca, la qual cosa pot ser una pista clau.
- Disseny de l’envàs. Solen presentar-se en bosses segellades amb colors vius i sabors com a maduixa, pinya o llimona, la qual cosa les fa especialment atractives per als menors.
- Advertiments legals. Alguns envasos inclouen frases com “no destinat al consum”, “producte de col·leccionisme” o “només per a adults”, que intenten eludir la regulació alimentària i evitar conseqüències legals per als fabricants.