Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Los datos, informaciones, interpretaciones y calificaciones que aparecen en esta información corresponden exclusivamente al momento en que se realizaron y tienen, por tanto, una vigencia limitada.

Anàlisi documental per a elaborar un diagnòstic sobre la situació de la publicitat dels aliments al nostre país : Publicitat dels aliments: l'amenaça de la confusió

Els experts consideren que la publicitat dels aliments introdueix conceptes confusos, malgrat que la llei i els codis ètics tracten de protegir als consumidors

Els nens davant la publicitat

La vulnerabilitat dels nens
/imgs/20160201/snacks.jpg

Menció a part mereixen els missatges publicitaris que bombardegen els nens, el públic més vulnerable. Fa dos anys, l’OMS va criticar amb duresa el màrqueting dels aliments poc saludables adreçat a nens perquè “ha demostrat ser desastrosament eficaç” i va assegurar que “hi ha una forta relació entre veure la televisió i patir obesitat infantil“.

L’entitat va constatar que els nens no estan lliures de tota promoció d’aliments rics en greixos saturats, àcids grassos de tipus trans, sucres lliures o sal. De fet, va assegurar que la majoria dels productes que apareixen publicitats en aquests entorns van plens de “nutrients conflictius”. I va enumerar les categories principals dels aliments anunciats: refrescs, cereals ensucrats, galetes, confiteria, brioixeria, plats preparats i restaurants de menjar ràpid.

En aquest sentit, l’ENS destaca que “la pressió publicitària d’aliments augmenta durant el temps de protecció reforçada per a la infància (de dilluns a divendres de 8 a 9 hores i de 17 a 20 hores, i els dissabtes i diumenges de 9 a 12 hores) i durant la programació infantil”.

Per a l’ENS, la indústria alimentària s’interessa en ells com a futurs consumidors que són i també per la seva capacitat de despesa i la seva influència en les compres familiars. Assegura que, encara que al principi es pugui pensar que el seu volum de despesa directa és petit, disposen de “diners de butxaca” i les empreses alimentàries llancen un format més petit dels seus productes tradicionals a un preu molt reduït, “que són assequibles” per a ells.

El problema és que els nens són un grup vulnerable i molt receptiu. Segons l’OMS, mentre que els adults sabem quan som davant d’un anunci, els nens petits no tenen la capacitat de diferenciar entre publicitat i dibuixos animats.

Codi PAOS

Per tractar de pal·liar aquesta situació, a Espanya, s’aplica el codi PAOS (Publicitat, Activitat, Obesitat i Salut) des de 2005. Segons AECOSAN (l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició), es tracta d’un codi de coregulació amb 25 normes ètiques que permet reduir la pressió de venda sobre la població infantil i millorar la qualitat i el contingut de tota mena d’anuncis d’aliments i begudes adreçats a menors.

Aquest codi declara que la publicitat d’aliments o begudes “en cap cas explotarà l’especial confiança dels menors en els seus pares, en professors, o en altres persones, com ara professionals de programes infantils o personals (reals o ficticis) de pel·lícules o sèries de ficció”. El 2012 es van introduir novetats en aquest codi. La principal és que estenia el seu camp d’aplicació a la publicitat d’aliments i begudes a través d’Internet, adreçada a menors de 15 anys.

Des de 1995, Autocontrol (Associació per a l’Autoregulació de la Comunicació Comercial) vigila el compliment de les normes ètiques del codi PAOS i s’encarrega de gestionar el sistema d’autoregulació publicitari espanyol. La van crear les agències publicitàries, els mitjans de comunicació, els anunciants i les associacions sectorials més importants.

Segons Autocontrol, el 2014, en relació amb la publicitat adreçada a nens en televisió (publicitat de joguines, videojocs i aliments dirigits a menors), les consultes sol·licitades van ser 3.255, de les quals 2.774 van ser positives (no s’hi van apreciar inconvenients), en 443 es va recomanar fer modificacions i 38 van ser negatives i se’n va desaconsellar l’emissió.

Així i tot, segons va indicar l’OMS el 2013, l’incompliment d’aquest acord és “molt alt”. Per a l’ENS hi ha algunes mancances en el codi. D’una banda, s’aborda l’ètica de la publicitat, però no la qualitat nutricional del producte publicitat ni la freqüència d’emissió, aconsellada per l’OMS. De l’altra, el codi PAOS s’aplica fins als 12 anys en mitjans audiovisuals i escrits, i fins als 15 anys a Internet. Segons l’ENS, això permet que “la publicitat alimentària dirigida a majors de 12 anys per televisió pugui fer ús de personatges coneguts o famosos entre el públic en general que gaudeixin d’un alt grau de popularitat entre el públic infantil.”

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions