Els experts nutricionistes d'EROSKI CONSUMER responen

1 Febrer de 2016
Img alimentacion 2 listado 356

Els experts nutricionistes d'EROSKI CONSUMER responen

Càries dental

La càries dental és només una de les moltes malalties dentals que existeixen, però és una de les més freqüents. Es tracta d’una desmineralització de l’esmalt i de la dentina (els teixits durs de les dents) a causa dels àcids orgànics que produeixen els bacteris en la placa dental en presència de sucres dietètics.

La saliva és una de les defenses naturals de la boca contra aquest procés. Promou la remineralització; és a dir, és capaç de dipositar minerals a les zones poroses on s’ha produït la desmineralització de l’esmalt o de la dentina. Malgrat això, si el medi és massa àcid, la desmineralització domina i l’esmalt es torna més porós, fet que acabarà produint la càries dental. Per tant, la càries es produeix quan la desmineralització supera la remineralització.

Tot i que el desenvolupament de la càries requereix la presència de sucres, també és influïda per la susceptibilitat de les dents, el perfil bacterià de la boca i per la quantitat i la qualitat de la saliva. L’estat nutricional pot afectar les dents fins i tot abans que comencin a sortir (als sis mesos d’edat, de mitjana), però aquesta influència és molt menys important que l’efecte de la dieta sobre el risc de càries. En tot cas, encara que la desnutrició també hi influeix, la veritat és que les persones desnodrides de països empobrits només tenen un risc elevat de càries si s’exposen a sucres dietètics.

2016: Any internacional dels llegums

Les autoritats són conscients de la importància de consumir llegums. Per això, la FAO (l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura) ha decidit declarar aquest any 2016 com l'”Any internacional dels llegums”. L’objectiu és insistir en els avantatges nutricionals dels llegums “com a part d’una producció d’aliments sostenible encaminada a aconseguir la seguretat alimentària i la nutrició”. La FAO recorda que els llegums (com ara les llenties, les mongetes, els pèsols o els cigrons) són “un element fonamental del cistell dels aliments”. Aquesta entitat insisteix que s’han d’incloure sovint en la nostra alimentació per a combatre l’obesitat i prevenir i ajudar a controlar malalties com la diabetis, les afeccions coronàries i el càncer. Algunes recerques científiques i nombroses organitzacions sanitàries corroboren l’opinió de la FAO.

Tot i això, un increment en la ingesta de llegums no només millora la salut o prevé malalties. Aquests deliciosos i versàtils aliments poden millorar la fertilitat del sòl, fet que comportarà, a llarg termini, efectes beneficiosos en el medi ambient. Entre els objectius de la FAO no només hi ha l’eradicació de la inseguretat alimentària i la malnutrició, sinó també impulsar el progrés econòmic i social i fomentar l’ús sostenible dels recursos.

Reduir el consum de sal

La sal està formada per clorur de sodi. Encara que necessitem tots dos elements, el nostre consum supera amb escreix les recomanacions. Com a màxim, hauríem de prendre 5 grams de sal cada dia (límit que no s’ha de superar), però a Espanya es duplica aquesta frontera. Pensem que n’hi ha prou de disminuir la quantitat de sal que s’afegeix de forma voluntària als aliments. Tot i això, aquesta pràctica no és suficient, ja que els productes processats contribueixen moltíssim a la nostra ingesta de sal. Hi destaquen el pa, els formatges, els embotits i els precuinats, però n’hi ha molts altres, per culpa de l’èxit sobtat en el processament industrial dels aliments, que ha provocat un repunt en el consum de sal, segons van alertar el 2015 els doctors Francisco Botella, José Joaquín Alfaro i Antonio Hernández en la revista Nutrición Clínica en Medicina.

Segons els experts, una de les claus per a disminuir la ingesta de sal és regular-ne i limitar-ne el contingut en els aliments i no tant confiar que cada individu prengui mesures sobre aquest tema. Malgrat això, la població ha de ser conscient dels problemes relacionats amb l’alta ingesta de sal. La xifra de 5 grams diaris s’estableix a partir d’estudis que relacionen el consum de sal elevat amb la hipertensió arterial. Però prendre molta sal també incrementa les possibilitats de patir, a llarg termini, patologies com pedres en els ronyons, osteoporosi o alguns tipus de càncer.

No és aconsellable consumir algues
/imgs/20160201/algas.jpg

Les algues marines comestibles no són un aliment bàsic en la dieta dels europeus. Això justifica que el nostre organisme no estigui adaptat a l’hora de tolerar la gran quantitat de iode que solen contenir. Així, malgrat que és cert que presenten un alt valor nutricional, la seva concentració en iode és molt elevada i pot suposar un problema per a la salut. Algunes recerques observen que el consum habitual d’algues marines pot generar toxicitat per un alt consum de iode. Les algues marines procedents de la Xina, el Japó, Filipines, Corea i l’Extrem Orient poden tenir un contingut “extremadament alt de iode”, segons l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). Això és més freqüent en el cas d’algues que es comercialitzen dessecades. I encara més: alguns estudis recents han observat que aquests aliments poden acumular molt d’arsènic i uns altres contaminants.

Els doctors Bouga i Combet van publicar un treball en aquest sentit el gener de 2015 en la revista Proceedings of the Nutrition Society. Van revisar 224 productes amb algues marines, pertanyents a deu categories diferents d’aliments. La majoria d’aquests no tenia cap informació en l’etiquetatge en relació amb el seu contingut de iode. Tanmateix, els autors, mitjançant diferents estimacions, han conclòs que la ingesta de molts d’aquests productes poden conduir a una ingesta de iode que suposarà un risc per a la salut. En desaconsellen la ingesta, sobretot, en dones embarassades, ja que els danys al fetus poden ser més immediats.

Fa uns dies, el meu fill de 4 anys va sortir d’una botiga de llaminadures menjant un “bitllet d’euro” i se li va posar la boca blava. El color va trigar gairebé tota la tarda a anar-se’n. Em pregunto quin tipus de colorants s’utilitzen per a fer aquest tipus de llaminadures i, sobretot, si són legals. Passen els controls de qualitat? A hores d’ara, em sorprèn veure tantes llaminadures i dolços solts sense cap etiquetatge.
/imgs/20160201/golosina.jpg

Tots els additius alimentaris, i això inclou els colorants utilitzats en caramels o llaminadures, són del tot segurs en les dosis consumides. Passen per controls estrictes duts a terme per comitès d’experts i basats en procediments rigorosos que tenen l’únic objectiu de protegir la població de qualsevol tipus de risc a curt, mitjà o llarg termini.

Així i tot, el principal risc de les llaminadures que menja el seu fill, sigui un “bitllet d’euro” o qualsevol altre tipus de dolç, és la càries dental. No és una malaltia de poca importància i, segons el Consell General de Col.legis de Dentistes d’Espanya, les xifres de càries entre la nostra població són de les més elevades d’Europa. Aquesta entitat també indica que som el país que menys va a la consulta de l’odontòleg per rebre els tractaments adequats: només es tracten entre el 53% i 65% de les càries.

Com a mínim, la major part dels nens té una càries dental. Per tant, el consell principal que li donem és que es despreocupi dels colorants (que, insistim, no exposen el seu fill a cap risc) i que faci els possibles perquè el seu fill disminueixi la ingesta d’aliments ensucrats. En tot cas, després del seu consum, és important que es raspalli les dents amb una pasta fluorada. No oblidi, així mateix, les revisions periòdiques amb el dentista.

El meu marit té osteoporosi i diabetis. Per això, ha de prendre bastants pastilles al dia: 6 quan es lleva i 6 havent dinat. El problema és que no vol esmorzar abans de prendre’s totes aquestes medicines i, encara que pren un protector estomacal, se li assenten molt malament, té cremors d’estómac molt sovint. És convenient que esmorzi abans de prendre tantes pastilles? Hem provat amb la llet, però li vénen arcades; i també amb pa torrat i li resulta impossible menjar-se’l.
/imgs/20160201/medicamentos.jpg

Si el seu marit s’obligués a esmorzar, és molt probable que els seus problemes estomacals empitjorarien. Quant a les cremors d’estómac, conegudes com “reflux gastroesofàgic” o pirosi, els experts recomanen millorar l’estil de vida i l’alimentació en general (no només en l’esmorzar).

En tot cas, hi ha alguns consells que el poden ajudar. Si el seu marit fuma, és prioritari que demani ajuda per a deixar de fer-ho, ja que el fum del tabac danya la vàlvula que impedeix que els sucs gàstrics surtin de l’estómac. Alguns aliments que convé evitar són els picants, els productes àcids, les begudes carbonatades (com els refrescs), la xocolata, les begudes alcohòliques o el cafè.

Sol ser útil, així mateix, menjar sovint, ja que això ajuda a defugir els àpats abundants que agreugen el quadre. A més, convé evitar vestir-se amb roba ajustada, perquè pot exercir pressió sobre l’esfínter, múscul que controla la part superior de l’estómac. No convé que el seu marit s’estiri al llit just després de dinar (és millor esperar unes tres hores per a fer-ho) i té sentit elevar la capçalera del llit uns 15 centímetres. En alguns casos, res del que hem dit anteriorment funciona, per la qual cosa és imprescindible recórrer a l’ús de fàrmacs. Hi ha, per sort, medicaments molt eficaços per a resoldre el problema, però cal que els hi recepti el seu metge, qui ha d’assegurar-se que són compatibles amb els fàrmacs que ja està prenent el seu marit.