Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

: L'un per l'altre

Una relació de parella sana ha de basar-se en l'amor, en el plaer d'intercanviar amb l'altre el que un és i el que sent, de manera completa i lliure

/imgs/20160201/corazon.jpg

Pot ser que l’amor sigui l’emoció més desitjada. De fet, alguns investigadors han identificat ja substàncies químiques, com les hormones i altres neurotransmissors, implicats en la passió i en el desig sexual, i han pogut classificar quins intervenen en les diferents fases de l’amor i de les relacions.

En qualsevol cas, l’amor és un sentiment universal i la majoria de les persones desitgen compartir la seva vida amb algú, de vegades, malgrat els contratemps que puguin sorgir. Però, en una relació de parella tot és amor? Què s’entén per una relació de parella sana?

Respecte i llibertat

Els especialistes en el comportament humà afirmen que una relació de parella ha d’estar basada en l’amor, en el plaer d’intercanviar amb l’altre el que un és i el que sent, de manera completa i lliure. Per a això, és imprescindible el respecte.

La psicòloga i terapeuta Anna Ferre Giménez es reafirma en això: “Respecte abans de res, tant envers un mateix com envers l’altre membre de la parella. Tot i que en una relació sana caben les diferències, com un cert grau de conflicte passatger, no hi ha lloc per a la falta de respecte”.

Un altre element clau és la llibertat per a un mateix i per a l’altre. Així mateix, és fonamental la igualtat, el desig genuí de compartir aspectes importants de la vida i un grau de compromís, basat en voler cuidar-se un mateix i també l’altre.

Per on podem començar

A l’hora de construir una relació de parella sana, cal comprendre que aquesta va canviant i que passa per diferents fases. “Cada moment té necessitats diferents i els membres de la parella han d’anar adaptant-s’hi”, exposa Ferre.

No és el mateix la relació de la parella en les seves etapes inicials que quan es conviu sota el mateix sostre o arriben els fills. També evoluciona en el moment en què cal fer-se càrrec dels pares o davant qualsevol tipus de circumstància vital. “Qualsevol canvi d’etapa sol ser un moment crític, ja que, d’una banda, hi ha les necessitats de cadascuna de les parts, i de l’altra, les necessitats de la parella com a conjunt”, puntualitza l’experta.

Per fases

/imgs/20160201/sofa.jpg

La primera fase d’una relació de parella, la constitueix l’enamorament. Aquest període es caracteritza per una idealització de l’altre, del qual només es veuen les virtuts. Amb el temps, la realitat s’amplia i es comencen a veure aspectes que no agraden. Per això, moltes relacions no superen aquesta fase, tal com aclareix Ferre. Encara més, segons adverteix la terapeuta, “si es continua amb l’esperança de fer canviar amb el temps allò que ens disgusta, només s’està sembrant la llavor d’una relació insatisfactòria, en la qual, a llarg termini, apareixeran la desil.lusió, la desconfiança o els retrets i la falta de compromís o l’aclaparament”.

Passada la fase d’enamorament, cal atendre la realitat del que passa dins de la relació i com afecta cadascú. Una relació sana només s’aconsegueix quan els dos membres estan sans emocionalment, i això també requereix temps. Moltes parelles poden ser estables sense ser sanes, com ocorre en aquelles en què un domina i l’altre es deixa sotmetre, així com en les relacions de dependència emocional o quan un adopta el paper de “mare o pare” i l’altre s’infantilitza. Aquestes relacions poden tenir estabilitat, però no ajuden els membres a créixer junts i a desenvolupar-se personalment, ni tampoc a avançar en les diverses etapes vitals.

Estar sa emocionalment passa per reconèixer el que un necessita i vol. Una vegada reconegut el que s’espera de la relació, és fonamental responsabilitzar-se de les decisions pròpies, sense exigir a l’altre membre que aporti tot el que un desitja o que canviï perquè s’adapti al 100%. És aquí on comença la negociació de la parella. Cadascú ha de definir les seves necessitats -amb diferent grau de prioritat- i veure si pot ocupar-se’n, al mateix temps que valora si està en disposició de conviure amb les necessitats de l’altre.

Com podem saber si és una relació de parella sana?

/imgs/20160201/conos.jpg

Quan s’està a gust amb la vida de parella, en general, és una relació sana. Tot i això, de vegades apareix sensació d’apatia, aclaparament, avorriment o de control.

La psicòloga i terapeuta Anna Ferre explica que aquestes sensacions poden ser degudes a una mala relació, a la dependència o a la desconnexió emocional. Cal buscar d’on sorgeixen aquestes impressions i si estan relacionades amb la relació o amb un mateix, amb temes personals sense solucionar i que es projecten en la parella.

Una relació de parella és sana quan:

  • Se sent amor i respecte per l’altre, i un se sent estimat i respectat per l’altre membre.
  • La parella es comunica a través del diàleg, no hi ha violència, discussions contínues o retrets.
  • Es gaudeix de passar temps junts, tot sols, i també en companyia d’uns altres, de la mateixa manera que cadascú gaudeix de fer activitats individualment o amb altres persones sense la parella.
  • S’expressa i es rep afecte mutu a través de contacte corporal agradable i sexualitat compartida plaent.
  • S’afronten els problemes i dificultats de la relació amb responsabilitat personal i compartida.
  • Se sent que la llibertat personal i el compromís cap a l’altre estan equilibrats.
  • Es pot donar suport a la parella i viceversa quan la situació ho requereix.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pàg.. 1 de 1]

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions