Reciclatge, solucions per a un enigma

Ecoembes llança un nou símbol per a ajudar els ciutadans a identificar el contenidor on s'han de dipositar els envasos per al seu reciclatge, alhora que busca reduir la proporció de residus impropis que tant el perjudiquen
1 Febrer de 2016
Img medioambiente listado 812

Reciclatge, solucions per a un enigma

/imgs/20160201/lata.jpg

Qui no s’ha preguntat mai a quin contenidor ha d’anar cada deixalla que produeix a casa? Per bé que estem conscienciats, encara no tenim del tot clar on ha d’anar cada cosa. De fet, segons dades d’Ecoembes, el 2014 es va registrar un 29,9% d’impropis (residus dipositats de forma equivocada) als contenidors grocs al nostre país. I és que encara que resulti paradoxal, la causa principal és la bona voluntat dels ciutadans que volen reciclar, però no ho fan bé.

Així i tot, Espanya va aconseguir una taxa de reciclatge del 73,7%, segons dades d’aquesta societat sense ànim de lucre gestora dels residus dels contenidors groc i blau. Són xifres de reciclatge que han avançat els últims anys, però que indiquen que encara queda marge de millora.

Nou símbol

/imgs/20160201/botella.jpg

Amb l’objectiu de reduir aquests impropis i facilitar la tasca de reciclatge a empreses i consumidors, Ecoembes ha anunciat recentment el llançament d’un nou símbol del reciclatge d’envasos. Segons els seus responsables, es tracta d’un sistema voluntari en la seva aplicació i sense costos addicionals per a les companyies.

Cristina Muñoz, de l’equip de Comunicació d’Ecoembes (encarregat de fomentar el seu ús entre les empreses adherides al seu sistema), assegura que algunes grans firmes del sector de l’alimentació ja han confirmat que l’inclouran en el disseny dels seus productes. Per això, es preveu que en uns mesos apareixeran els primers envasos amb aquest símbol incorporat, de manera que les companyies puguin aprofitar alguna modificació en els seus dissenys.

El símbol està pensat per a aparèixer de forma visible en els envasos més habituals: els lleugers que es dipositen al contenidor groc, els de cartró al contenidor blau i els de vidre al contenidor verd. Cadascun porta associat el color del contenidor on s’ha de dipositar l’envàs per a aconseguir que el reciclatge sigui adequat.

Els equívocs

/imgs/20160201/bolsa.jpg

El 2014 es va registrar un 29,9% d’impropis als contenidors grocs al nostre país, segons dades d’Ecoembes. Muñoz explica que, al llarg del temps, aquesta xifra s’ha reduït, alhora que ha augmentat el percentatge de reciclatge d’envasos a Espanya. Això es deu, sobretot, a l’increment progressiu de la sensibilització ciutadana en aquesta matèria: “El 2005, aquesta xifra superava el 37%, cosa que indica amb claredat que els espanyols no només reciclem cada vegada més, sinó que també ho fem millor”.

Així i tot, Antonio Barrón, director de Comunicació d’Ecoembes, recorda alguns dels residus impropis apareguts amb més freqüència als contenidors grocs: cotxes teledirigits, posts de planxar, cintes de vídeo VHS, CD, etc. La gran varietat d’envasos i productes d’ús normal a les llars genera dubtes entre els consumidors. Es poden evitar si se sap quins es poden reciclar i com.

Residus impropis: la importància de no equivocar-se

/imgs/20160201/papelera.jpg

Els residus impropis perjudiquen el reciclatge. Antonio Barrón, director de Comunicació d’Ecoembes, explica les raons per les quals els hem d’evitar: “Les plantes de selecció no estan preparades per a altres objectes fabricats a partir de diferents materials com ara gomes, tèxtil, piles, bateries, cables, etc. o altres tipus de plàstic. Aquests residus han d’anar als punts nets, als punts de recollida especial que els ajuntaments posen a la nostra disposició o, si no n’hi ha, al cubell de les escombraries tradicional”.

Per tant, la presència de residus inadequats entorpeix la feina de les plantes de selecció i la classificació. Els operaris veuen com s’obstaculitza el seu treball i les màquines es poden parar o espatllar. El resultat: més possibilitats d’avaria, més ineficàcia i pitjors resultats de reciclatge. A més, els residus impropis poden acabar als abocadors.

Les cintes de vídeo o la roba són alguns dels impropis més temuts perquè poden embussar les màquines. Elements metàl·lics com ara paelles, cassoles o altres estris de cuina poden ser perillosos. La composició diferent del cristall, la ceràmica o la porcellana impedeix la creació de nous envasos de vidre.

Menys és més

En definitiva, com més residus s’aconsegueixi reciclar, més ho agrairà el medi ambient. Amb els més d’1,2 milions de tones d’envasos lleugers i d’envasos de cartró i paper reciclats l’any passat en tot el territori nacional, es va evitar:

  • L’emissió d’1,2 milions de tones de diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera: equival a retirar el 25% dels vehicles censats de Madrid.
  • El consum de 3 milions de megawatts/hora (MWh): equival a la despesa anual d’energia del 31% dels telèfons intel.ligents a Espanya.
  • El consum de 24,5 milions de metres cúbics d’aigua: equival al consum de 400.000 persones.