Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa >

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment en què es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Analitzats 287 productes financers d'estalvi de 32 entitats financeres : Les entitats recomanen dipòsits, pagarés i fons per als petits estalviadors

El pagaré és un producte florent a causa de la necessitat de capital dels bancs i les caixes

Veritables assessors financers?

/imgs/20120301/tema6.jpg
El consumidor està molt poc acostumat a moure’s pel món financer. Per això, les mateixes entitats haurien d’explicar al client, amb termes que pugui comprendre, en què consisteix cada producte que ofereixen: les característiques i, per descomptat, els riscs o desavantatges.

En l’estudi, només en una de cada cinc visites fetes, la persona que va atendre els col.laboradors de la revista era assessor financer, executiu de banca o director o sotsdirector de la sucursal. Per contra, en 15 de les 32 entitats estudiades es tractava d’un comercial o gestor comercial.

Un dels drets bàsics del consumidor és rebre de l’entitat tota la informació necessària per a entendre bé l’operació o el producte ofert. Tanmateix, en l’estudi només en una de cada tres visites es lliurava documentació completa o fullets explicatius sobre els productes financers oferts. Finalment, l’amabilitat en el tracte als col.laboradors va ser el denominador comú en tres de cada quatre visites efectuades.

Glossari dels principals productes financers d'estalvi

  • Comptes corrents. Amb aquests, l’usuari pot fer totes les operacions bancàries bàsiques: domiciliar-hi rebuts i nòmines, efectuar transferències i contractar altres productes financers que, en general, exigeixen tenir un compte vinculat en el qual es dipositaran els interessos corresponents. Quant a la rendibilitat, solen ser menys competitius.
  • Dipòsit a termini fix. El consumidor lliura una quantitat de diners a una entitat financera durant un temps determinat. Transcorregut el termini acordat, l’entitat retorna la totalitat d’aquesta quantitat més una remuneració pactada (interessos). Habitualment, els contractes de dipòsit a termini inclouen les possibilitats de rescatar els diners del dipòsit abans del termini acordat, sota penalització en la rendibilitat final.
  • Pagarés. El pagaré és un document pel qual una entitat es compromet a abonar a una persona una quantitat estipulada en un moment assenyalat. Aquest compromís també és coneix com a promesa incondicional de pagament. Qui emet un pagaré es denomina subscriptor i qui el rep, beneficiària o prenedora d’aquell. En definitiva, és un actiu de renda fixa que cotitza en el Mercat AIAF. Són a curt termini i n’hi ha venciments entre set dies i 25 mesos, encara que els terminis més freqüents són d’1, 3, 6, 12 i 18 mesos.
  • Lletres del Tresor. Són valors de deute públic de renda fixa a curt termini. L’import mínim de cada petició és de 1.000 euros i les peticions d’import superior han de ser múltiples de 1.000 euros. Són valors emesos al descompte, amb un preu d’adquisició inferior a l’import que l’inversor rebrà en el moment del reemborsament. L’emissió d’aquests productes es fa per mitjà de subhasta.
  • Bons i Obligacions de l’Estat. Són valors de deute públic, emesos pel Tresor de l’Estat a un termini superior de dos anys. Són títols d’interès periòdic i expressat com un percentatge del valor nominal de l’actiu, característica que els diferencia de les Lletres del Tresor.
  • Accions. Una acció és una part del capital d’una empresa i representa la propietat que té una persona d’una part de la societat. El lloc on es fan les negociacions per a la compra i venda de valors, com les accions de societats o companyies anònimes, és la Borsa de Valors. Les accions, com a inversió, representen una inversió en renda variable, ja que no té un retorn fix establert per contracte, sinó que depèn de la marxa de l’empresa.
  • Fons d’inversió. És una quantitat de diners o patrimoni sense personalitat jurídica que es constitueix amb les aportacions de tots els seus inversors. El patrimoni és gestionat per una societat gestora i és custodiat per una entitat dipositària. La societat gestora és la que decideix en quins valors s’inverteix. Un certificat de participació representa els drets de propietat. Les aportacions que hi fan els inversors s’inverteixen en actius financers amb la finalitat d’obtenir-ne la màxima rendibilitat possible; aquests actius solen ser accions, lletres, bons, obligacions, productes derivats…, però també es poden invertir en actius no financers, com ara béns immobles, art…
  • Plans de pensions. És un producte d’estalvi a llarg termini destinat a la jubilació. Amb aquest, es pretén complementar la pensió pública de jubilació de la Seguretat Social. Aquest estalvi es produeix per mitjà d’uns pagaments periòdics (aportacions) durant la vida laboral activa de l’estalviador. El seu objectiu és formar un capital a llarg termini que podrà recuperar a partir de la jubilació.
  • Plans de jubilació. No s’han de confondre amb els plans de pensió. Serveixen per a estalviar a llarg termini com a complement a la jubilació pública. Els plans de jubilació són una assegurança de vida-estalvi amb la finalitat que l’estalviador obtingui un capital en cas de jubilació o defunció. L’usuari, a canvi d’una prima que paga amb una periodicitat determinada, rep el capital assegurat al final del contracte en cas de supervivència, o amb anterioritat a la data anterior si ens enfrontem a casos d’invalidesa o mort. En aquest últim cas, el capital el reben els hereus del beneficiari de l’assegurança.
  • Assegurances d’estalvi. Les inversions mínimes exigides per a contractar una assegurança d’estalvi parteixen de 300, 600 o 1.000 euros. Es poden trobar els PPA (plans de pensions assegurats) o els PIES (plans individuals d’estalvi sistemàtic). Tots dos imposen, igual que els plans de pensions, aportacions periòdiques properes a 600 euros anuals. En els PPA, com en els PIES, no es poden invertir més de 8.000 euros anuals si s’és menor de 50 anys, o 10.000 euros si es té més d’aquesta edat. En els PIES no es poden invertir més de 8.000 euros anuals, sigui quina sigui l’edat del subscriptor, i no més de 240.000 euros al llarg de tota la vida del producte.

Paginació dins d’aquest contingut

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions