Generem menys deixalles, encara que els ajuntaments faciliten poca informació sobre la seva gestió
Llençar un paper o un plàstic a les escombraries sembla un acte de poca importància. No obstant això, implica un procés posterior de recollida, tractament i recuperació que comporta molt de temps i, sobretot, molts diners. Però abans de res representa un risc greu per al medi ambient. I més en un país com el nostre, que ocupa la sisena posició en el rànquing europeu dels països que generen més residus urbans. Per afrontar aquesta situació, les administracions europea, estatal, autonòmiques i municipals han elaborat una llarga sèrie de normes. A Espanya, destaquen la nova Llei de residus i sòls contaminats de l’11 de març de 2011, que pretén promoure la reutilització, el reciclatge o altres formes de valorització, i el II Pla Nacional Integrat de Residus Urbans, PNIR (continuació del Pla Nacional de Residus Urbans, PNRU), aplicable fins al 2015. Segons aquest document, el Ministeri de Medi Ambient es proposa reciclar, per a l’any que ve, el 80% del vidre, el 75% del paper i cartró, a més del 50% dels plàstics, entre altres objectius.
Per tractar de comprovar si aquests percentatges es compleixen, o almenys s’aspira a complir-los, EROSKI CONSUMER ha estudiat els sistemes de recollida i gestió dels residus urbans de 18 ciutats espanyoles: Alacant, Barcelona, Bilbao, la Corunya, Granada, Logronyo, Madrid, Múrcia, Màlaga, Oviedo, Pamplona, Sant Sebastià, Saragossa, Sevilla, València, Valladolid i Vitòria. Còrdova apareix en tots els quadres amb dades no facilitades, ja que, malgrat les reiterades peticions per part d’aquesta revista, no va proporcionar les dades per al reportatge.
Si el 2009, quan es va publicar un informe semblant, la tendència en la generació d’escombraries es mantenia a l’alça (es va produir un 4% més d’escombraries en relació amb les dades publicades per aquesta revista el 2004), ara ocorre just el contrari. A poc a poc ens apropem als objectius previstos en el Pla Nacional Integrat sobre Residus Urbans (PNIR), per bé que encara queda un llarg camí per recórrer. En comparació amb les dades facilitades el 2008, en l’actualitat la generació d’escombraries ha descendit un 4%.
Es va comprovar també que la majoria de les ciutats estudiades disposen del nombre mínim de contenidors de recollida selectiva exigit pel Pla Nacional Integrat de Residus Urbans: un recipient de vidre per cada 500 habitants, un de paper-cartró per cada 500 ciutadans i un d’envasos per cada 300 veïns.
Si per facilitar la informació del nombre de contenidors de què disposen els ajuntaments pràcticament no presenten reticències, no ocorre el mateix amb els percentatges de residus que recuperen del total recollit: malgrat la insistència d’aquesta revista, només la meitat de les ciutats va facilitar aquesta dada. És llavors quan un veí d’aquestes capitals pot preguntar-se si realment serveix l’esforç que fa a casa seva separant els tipus de residus si, finalment, desconeix quantes d’aquestes deixalles que genera es reciclen o es recuperen.
Quantes deixalles generem?
L’any passat es van generar gairebé 5 milions de tones de residus urbans, un 4% menys que el 2008. Madrid és la ciutat que va produir més escombraries, en concret 1.470.461 tones, encara que van ser un 7,5% menys que els residus recollits el 2008, tal com es publicava en l’informe de fa dos anys. Una xifra que no té res a veure amb la de Logronyo, 56.059 tones (un 10,6% menys que el 2008). La capital de La Rioja repeteix com la capital on el nombre de residus urbans recollits va ser més baix.
Si ens aturem a l’evolució en cadascuna de les 18 capitals analitzades, només tres han augmentat la quantitat de residus en comparació amb el 2008: Granada, Màlaga i Vitòria amb increments d’un 12,5%, un 3,3% i un 2%, respectivament. Entre les que han reduït la suma d’escombraries, destaquen de forma més que positiva, Valladolid (-6,7%), Madrid (-7,5%), València (-8,4%), Sant Sebastià (-8,9%), Bilbao (un 9,9% menys d’escombraries recollides el 2010) i, de forma més que significativa, Logronyo (-10,6%) i Alacant (-10,7%).
Un altre indicador molt valuós encara és conèixer la quantitat de quilograms d’escombraries que genera cada habitant per any i dia. Mentre que el 2008 es van generar 1,32 kg per habitant i dia, el 2010 aquesta xifra s’ha reduït fins als 1,24 kg. Molt per sobre d’aquesta mitjana actual se situen les xifres de Barcelona (1,43 kg per habitant i dia), Màlaga (1,52) i Granada (1,58). Pamplona, Oviedo, Vitòria, Valladolid, Saragossa i Logronyo obtenen els índexs més baixos (entre 1,16 kg i 1,01 kg per habitant i dia). La resta de ciutats es manté en els valors mitjans. Són dades esperançadores: pràcticament la totalitat mostra un descens de la quantitat de deixalles generades per veí i dia.
Els Residus Sòlids Urbans (RSU) es generen als nuclis urbans, tant als domicilis particulars com als comerços i oficines. Malgrat tot, és precisament a casa on la societat crea la major part de les escombraries. Excepte en quatre ciutats que no van facilitar aquesta dada, en la resta els residus domiciliaris van suposar de mitjana el 87% del total de les escombraries urbanes generades l’any passat.
Segons el Pla Integral de Residus Urbans, la bossa de les escombraries està formada en la major part per matèria orgànica (un 44% aproximadament correspon a restes de menjar i de jardí), paper i cartró (un 21% del contingut total), plàstic (un 11%) i vidre (un 7% del total de residus urbans). No obstant això, la bossa d’escombraries de les 18 ciutats estudiades és diferent: està composta en un 29% per matèria orgànica, en un 11% per paper-cartró i per una mica menys d’un 5% en els casos d’envasos i vidres. Per recollir aquests rebutjos, els contenidors continuen sent l’opció més estesa a totes les ciutats. Destaca, però, el cas d’Oviedo, en què el sistema implantat per a aquesta finalitat és el de la recollida selectiva als mateixos portals dels habitatges. A més, a poc a poc es van estenent altres mètodes per dipositar-hi les escombraries, com la recollida pneumàtica (conductes subterranis que mitjançant aspiració porten les escombraries fins a un centre on es recullen), molt present a Barcelona, Bilbao, Sant Sebastià, Saragossa, Sevilla i Vitòria.
El vespre, entre les 20.00 i les 21.00 hores, és l’horari escollit per la majoria dels ajuntaments perquè els veïns dipositin les escombraries. Únicament s’hi han trobat dues peculiaritats: Pamplona, on hi ha llibertat horària per a dipositar les escombraries, excepte en el cas del vidre que es deixa entre les 22.00 i les 08.00 hores; i Sant Sebastià, on el dipòsit als carrers del centre històric únicament es pot fer de 21.30 a 22.00 hores i durant tot el dia per a la recollida pneumàtica.
EROSKI CONSUMER va voler saber, a través d’una enquesta als usuaris de la seva pàgina web: el grau de compromís en matèria de reciclatge dels ciutadans. En total, més de 2.620 persones hi van participar. Tres de cada deu participants procedien de Catalunya (gairebé un 16% del total) i de Madrid (poc més del 14%). El País Basc era la tercera comunitat autònoma on més lectors hi van participar (gairebé un 13%), seguida de la Comunitat Valenciana (un 12%) i d’Andalusia (un 11%).
El reciclatge és una lliçó apresa i interioritzada en la majoria de casos. I és que nou de cada deu persones van confirmar que habitualment separen els residus. Al voltant del 90% dels consultats reconeixia reciclar el paper i el cartró, els envasos i les piles (més d’un 85%), i els plàstics (gairebé un 80%). Crida l’atenció que, tot i que algunes ciutats encara no han instal.lat un sistema de recollida selectiva de la matèria orgànica, un 73% dels participants de l’enquesta assegura separar aquest tipus de residus de la resta de les escombraries. Per contra, encara que amb altes proporcions, el que menys es recicla són els olis (un 64% sí que ho fa) i els medicaments (un 72%).
En aquest sentit, llençar cada tipus de residu al seu recipient és un acte que, per a tres de cada quatre persones consultades, és molt senzill. En canvi, l’altre 25% ho considera complicat, sobretot perquè calen diferents cubells o recipients per dur-ho a terme o perquè és una activitat diària una mica laboriosa.
Disminuir l’ús del plàstic és un dels objectius més ambiciosos de les administracions, ja que el seu ús és excessiu. I sembla que les mesures proposades estan tenint efecte. Entre els més de 2.620 participants en l’enquesta d’EROSKI CONSUMER, un 44% porta les pròpies bosses per fer la compra i un 36% porta carretó. No obstant això, encara queda al voltant d’un 20% de consultats que admet demanar bosses de plàstic a les botigues.
A més de reciclar, què opinen els ciutadans del sistema de recollida selectiva de residus de les seves ciutats? El 80% creu que els contenidors són accessibles i que estan prop del seu domicili. En canvi, la meitat dels consultats pensa que no es netegen amb la freqüència adequada i un de cada tres opina que no es buiden amb una periodicitat correcta.
Quant als punts verds, el 77% dels participants de l’enquesta sap en quin lloc es troben, però un 19% ho desconeix i un 4% assegura que no n’hi ha.
Finalment, es va preguntar als usuaris per l’impost d’escombraries que paga cadascú; un 53% opina que és massa alt, mentre que una proporció similar (un 45%) considera que l’import és apropiat. Solament un 2% pensa que caldria incrementar-lo per millorar. Malgrat tot, els ciutadans consultats estan satisfets amb el servei dels seus ajuntaments. Encara que podrien millorar. En una escala de deu punts, la nota mitjana voreja el 6: gairebé un 7 per al servei de recollida d’escombraries i la neteja viària de la ciutat no aconsegueix el 6.
Falten contenidors d'envasos
En l’anàlisi efectuada en les 17 ciutats, EROSKI CONSUMER ha observat que cada ciutadà ha generat una mitjana de 31 quilos de paper-cartró a l’any, 16 quilos de vidre, 14 d’envasos i 0,06 de piles. Per a reciclar aquests residus, el ciutadà necessita, en primer lloc, consciència ecològica però també una dotació de contenidors correcta per a acomplir aquest propòsit. El PNIR recomana que hi hagi un contenidor de vidre i de paper-cartró per cada 500 habitants. En aquest sentit, gairebé totes les ciutats estudiades en l’informe compleixen aquesta màxima en els dos casos, excepte Barcelona i Madrid, per bé que les dues voregen l’equipament de contenidors de vidre mínim exigit. En aquest últim punt, el desplegament més gran es va observar a Pamplona (3,38 contenidors per cada 500 persones). D’altra banda, quant al paper-cartró, Barcelona és la que compta amb un desplegament menor (0,95 recipients per cada 500 habitants) i, de nou, Pamplona hi destaca positivament (5,78).
Quant als contenidors d’envasos, el Pla Integrat de Residus Urbans indica que se n’ha de col.locar un per cada 300 habitants. Precisament, EROSKI CONSUMER ha comprovat que en matèria d’envasos la majoria de les ciutats estudiades i que han proporcionat dades no compleixen la premissa (encara que algunes voregen el mínim exigit). No obstant això, totes les localitats han augmentat la dotació respecte de la que tenien el 2009, excepte Bilbao, Pamplona i Sevilla, per bé que es mantenen pràcticament dins de la mitjana. Amb tot, la capital navarresa i els municipis de la seva comarca mancomunada destaquen per tenir el millor desplegament de contenidors pel que fa a les altres ciutats analitzades en l’estudi d’EROSKI CONSUMER. En xifres, compten amb tres contenidors per a vidre per cada 500 persones, gairebé sis per al paper-cartró i dos per als envasos per cada 300 habitants.
A més dels contenidors, els ciutadans poden utilitzar els punts nets, (també denominats ecoparcs, deixalleries o “garbigunes”). Són instal.lacions de recollida selectiva per a dipositar-hi residus que no tenen contenidor urbà específic. El Pla Integral del Residus Urbans 2008-2015 preveu, entre d’altres mesures, l'”ampliació de la xarxa actual de punts nets”. En l’estudi d’EROSKI CONSUMER, es va comprovar que totes les ciutats analitzades i que van proporcionar dades disposaven d’ecopacs, encara que aquí destaca el desplegament de Barcelona, amb 39 (29 de fixos i 10 de mòbils) i Madrid, amb 21 (16 de fixos i 5 de mòbils), com dues de les ciutats més poblades del país.
El Pla Nacional Integrat de Residus Urbans es queixa de “la insuficiència de dades sobre generació i gestió de residus, dades que són poques i no sempre verificades”. Per això proposen com un dels seus objectius prioritaris “obtenir estadístiques fiables”. Malgrat aquests bons desitjos, aconseguir els percentatges del que es recupera a cada ciutat no és senzill. Així, després de molt insistir-hi, tan sols nou ajuntaments van facilitar aquestes dades (Barcelona, Bilbao, la Corunya, Murcia, Pamplona, Saragossa, Sevilla, Valladolid i Vitòria), encara que en quatre d’aquests els percentatges donats eren massa elevats, ja que arribaven fins i tot al 100%.
En vista d’aquesta situació, convé tenir en compte, d’una banda, el PNIR, que proposa reciclar per a l’any que ve el 80% del vidre, el 75% de paper i cartró, a més del 50% dels plàstics. I, d’una altra, les proporcions recuperades a escala nacional segons el Ministeri de Medi Ambient: el 49% dels envasos de vidre, el 74% del paper-cartró consumit, el 70% del total d’envasos posats en el mercat i el 16% de les piles i acumuladors portàtils posats en el mercat.
En aquest context, EROSKI CONSUMER va calcular una mitjana entre els ajuntaments que van proporcionar dades properes a les proporcions del Ministeri del Medi Ambient. Així, es va reciclar de mitjana el 47% de vidre, el 42% de paper i cartró, el 30% d’envasos, el 32% de matèria orgànica i el 36% de piles.
Què passa amb la matèria orgànica?
Els residus orgànics es poden reciclar per a produir compost o adob. Perquè sigui possible cal fer una recollida selectiva. Tanmateix, el PNIR detecta una “escassa implantació de la recollida selectiva de la fracció orgànica”. EROSKI CONSUMER va voler comprovar a les 18 ciutats analitzades com es gestiona la matèria orgànica. Alacant, Madrid, Múrcia, Oviedo, Sevilla i Saragossa reconeixen no fer una recollida selectiva de la matèria orgànica. Tampoc Granada, Màlaga ni Logronyo, encara que les dues primeres ciutats asseguren separar-la en la planta de tractament i la capital de La Rioja a l’ecoparc. Les altres ho fan, en la majoria, utilitzant els contenidors específics de color gris o marró o, com en el cas de Pamplona i Vitòria, per mitjà de la recollida pneumàtica.
Les tarifes que els ciutadans paguen per la recollida, la gestió i el tractament d’aquestes escombraries són tan diversos com capitals s’han analitzat. En general, són quantitats variables que depenen de la categoria fiscal del carrer (com passa a la Corunya, Alacant, Bilbao, Còrdova, Granada i Logronyo), del valor cadastral de l’immoble (Madrid, Pamplona i Vitòria) o del consum d’aigua en cada casa (tarifa que s’aplica per als veïns de Sevilla i Saragossa); altres vegades es tracta d’un desemborsament fix cada any o bé està englobat dins de l’Impost de Béns Immobles-IBI (així es fa a Barcelona, Màlaga i Valladolid). En el cas de València, no hi ha un pagament específic per aquest servei, ja que el seu cost es finança per mitjà dels pressupostos municipals de cada any; a Oviedo, la taxa que es paga depèn de si el veí recicla o no. Mentre que en tots els casos anteriors, la taxa que es paga oscil.la, a les ciutats de Múrcia i Sant Sebastià es paga una quantitat fixa cada any (114,3 i 116,34 euros, respectivament). Les variacions de tarifes són més que cridaneres en quatre de les 18 capitals estudiades per EROSKI CONSUMER: a Madrid, els preus oscil.len entre 4 i 173 euros; a Còrdova, entre 44,70 i 160,82 euros; Logronyo té tarifes entre 20,58 i 130 euros de màxim; i a Granada, la taxa d’escombraries que s’aplica se situa entre els 57,48 i els 134,52 euros anuals.