La petjada dels antibiòtics en la microbiota

La petjada dels antibiòtics en la microbiota

La microbiota, el conjunt de microorganismes vius –bacteris, virus, fongs i arqueges– que habiten en el nostre organisme, ha adquirit rellevància en els últims anys pel paper que la seva cura exerceix en la salut al llarg de la vida i sobre la longevitat, com han demostrat les últimes recerques. “Hi ha més de 300 malalties que s’associen amb alteracions en l’equilibri de la microbiota intestinal”, explica Rosaura Leis, catedràtica de Pediatria de la Universitat de Santiago de Compostel·la i presidenta de la Societat Espanyola de La Microbiota, Probiòtics i Prebiòtics (SEMiPyP).

Una qüestió de temps

Aquest conjunt de microorganismes manté un equilibri, en certa manera precari, que es pot trencar amb una alimentació inadequada, però també amb el consum de fàrmacs com els antibiòtics. “Encara que aquests medicaments combaten les causes d’una infecció, també eliminen molts dels microorganismes que conviuen amb nosaltres i compleixen funcions essencials, com ajudar en la digestió, produir vitamines o modular el sistema immunitari, la qual cosa altera l’equilibri de la microbiota”, assenyala Inés Rivera, membre del grup de treball de Digestiu de la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (Semergen).

Un estudi publicat enguany en la revista Nature Medicine ha constatat que alguns antibiòtics –com la clindamicina, les furoquinolines i la flucloxacilina– deixen una petjada sobre la microbiota de les persones que els consumeixen i aquest rastre es pot mantenir durant anys. Per a Rafael Valdés, investigador principal del grup de Microbioma i Fisiologia Clínica del Cima Universitat de Navarra, els resultats d’aquest estudi deixen dues conclusions importants: “D’una banda, que els antibiòtics salven vides quan estan ben indicats. Per un altre, no són innocus, la qual cosa afegeix una raó més per a utilitzar-los només quan són necessaris”.

La seva opinió la comparteix Inés Rivera, que recorda que, si bé durant anys s’ha insistit en el problema de la resistència bacteriana pel mal ús dels antibiòtics, ara l’evidència científica demostra que també hi ha una altra cara d’aquest consum innecessari: l’impacte d’aquests fàrmacs sobre la microbiota.

En tot cas, com recorda la portaveu Semergen, el normal, en la majoria de les persones sanes, és que la microbiota tendeixi a recuperar-se després del consum d’antibiòtic en un període que sol anar des d’uns dies fins a diverses setmanes: “L’habitual és que en poques setmanes es recuperi bona part de la diversitat i de la funció. Això sí, la recuperació no sempre és idèntica a la situació inicial. Depèn del tipus d’antibiòtic, la durada del tractament, l’edat o la dieta, entre altres factors”.

La importància de la dieta

Una recerca de la Universitat de Chicago (2025), realitzada en ratolins i publicada a la revista Nature, apunta al fet que una dieta rica en fibra i baixa en greixos pot restablir la diversitat microbiana després del consum d’antibiòtics millor que el trasplantament fecal. Els experts consultats confirmen aquests resultats. “L’alimentació és un factor clau en la modulació de la microbiota. En aquest sentit, la lactància materna durant el primer any de vida resulta determinant per a la colonització intestinal i afavoreix el desenvolupament d’una microbiota més saludable. Al llarg de la vida, la dieta –no sols el tipus d’aliments, sinó també el moment de la ingesta o els períodes de dejuni– influeix de manera decisiva en l’aparició de disbiosis –el desequilibri en la composició i funció de la microbiota intestinal– i en la pèrdua de diversitat microbiana”, argumenta Rosaura Leis.

Entre aquests aliments, hi ha tres grups que han de- mostrat una major eficàcia en la recuperació de la microbiota intestinal.

• Aliments rics en fibra vegetal i en carbohidrats complexos i variats. Una dieta en la qual s’incloguin fruites, verdures, llegums, cereals integrals, llavors i fruita seca és la primera recomanació de tots els experts consultats. “No es tracta només de menjar fibra, sinó de consumir molts tipus diferents”, apunta Rafael Valdés. Rosaura Leis, per part seva, explica que la fibra que forma part d’alguns aliments no és digerida i arriba al còlon, on és fermentada per la microbiota. “Com a resultat d’aquesta fermentació es produeixen àcids grassos de cadena curta, amb importants efectes beneficiosos gastrointestinals i metabòlics”, afegeix la investigadora Rosaura Leis.
• Prebiòtics naturals. Dins de la llista d’aliments rics en fibra, hi ha alguns –com l’all, la ceba, el porro, les carxofes, els espàrrecs, el kiwi, el plàtan, els fruits del bosc o la civada– que actuen com prebiòtics naturals. “Són l’aliment dels nostres bacteris beneficiosos. Dit de manera senzilla, és el fertilitzant que les bactèries beneficioses necessiten per a tornar a créixer”, explica Inés Rivera. “Tot i que al mercat existeixen suplements prebiòtics, una dieta suficient en quantitat, variada i que aporta tots els aliments necessaris per a cobrir les recomanacions, no requereix suplementació per a mantenir la salut”, aconsella la presidenta de SEMiPyP.
• Aliments fermentats. El iogurt, el quefir, el xucrut, el kimchi, la kombutxa, el miso o el tempeh (soia fermentada) són productes que comencen a estudiar-se pel seu impacte sobre la microbiota. Aquests aliments han estat transformats per bacteris o llevats, per la qual cosa alguns poden contenir bacteris vius amb efecte probiòtic i que, per tant, poden competir amb patògens, augmentar la diversitat microbiana i, d’aquesta manera, aplanar el terreny per a la recuperació de la microbiota. “No obstant això, no tots els fermentats són probiòtics, només alguns contenen microorganismes que compleixen els criteris per a ser-ho”, diu Rosaura Leis. Per a ser considerats beneficiosos per a la microbiota, els seus microorganismes han de romandre vius, en quantitats suficients i el seu cep ha d’estar identificada i ser beneficiosa.

Com hem vist, hi ha aliments que ens ajuden a protegir la nostra microbiota, però també productes que la perjudiquen i que convé reduir: els ultraprocessats. “Un alt consum d’aquests productes s’associa amb una disminució en la riquesa i varietat de microorganismes beneficiosos en l’intestí”, argumenta Inés Rivera.

I què passa amb els suplements?

Una recomanació tradicional per a evitar l’impacte del consum d’antibiòtics sobre la microbiota és la suplementació amb probiòtics. Algunes recerques recents, no obstant això, semblen suggerir que aquests suplements no mostren beneficis significatius per al microbioma intestinal després de l’ús d’antibiòtics i que, fins i tot, podrien alentir la recuperació intestinal.

Això, almenys, van concloure dues investigacions en què va participar Rafael Valdés, una publicada a Nature Microbiology i una altra a Cell. “Comparem tres escenaris: la recuperació espontània, el trasplantament dé microbiota sana del mateix individu i l’ús de probiòtics. I vam veure que l’opció més eficaç era el trasplantament de microbiota pròpia, seguida de la recuperació espontània. En canvi, els probiòtics retardaven de manera notable la recuperació de la microbiota original”, explica l’investigador del Cim Universitat de Navarra.

El trasplantament de microbiota o fecal consisteix en la recollida de microorganismes intestinals d’una mostra fecal sana i en la seva preparació per a implantar-los en una persona la microbiota de la qual ha estat alterada. “Si aquesta mostra procedeix del propi individu abans del tractament antibiòtic, millor encara. És una de les estratègies més eficaces que coneixem per a accelerar la recuperació de la microbiota, per davant de la recuperació espontània i de l’ús de probiòtics”, argumenta Rafael Valdés.

Recentment, Semergen i la Societat Espanyola de Farmàcia Clínica, Familiar i Comunitària (SEFAC) han publicat un document amb recomanacions basades en l’evidència clínica actual sobre probiòtics i microbiota intestinal. Per a Inés Rivera és un error generalitzar, ja que no es pot parlar dels probiòtics com un tot. Aquesta guia de recomanacions, de fet, incideix en què no tots els probiòtics són iguals i que els efectes depenen del cep específic, la dosi i la indicació. “En la guia som molt categòriques al respecte: la clau és l’especificitat del cep. No val qualsevol Lactobacillus; el benefici clínic depèn del DNI complet del bacteri. Si s’usa el cep adequat per a la diarrea associada a antibiòtics, no s’entorpeix, sinó que s’ajuda a restaurar l’equilibri i evita que proliferin patògens resistents”, afirma Rivera.

En aquest sentit, la portaveu de Semergen apunta al fet que ceps concrets com Lactobacillus rhamnosus GG o Saccharomyces boulardii CNCM I-745 han demostrat en estudis la seva capacitat per a reduir la incidència i la durada de la diarrea associada a antibiòtics, especialment si s’inicien de manera precoç. “No substitueixen a la nostra microbiota, però poden actuar com a facilitadors mentre l’ecosistema es recupera”, conclou.