Mesuradors de glucosa falsos

Mesuradors de glucosa falsos

Cada vegada és més freqüent trobar a Internet anuncis de polseres i rellotges que es venen com a capaços de mesurar la glucosa sense necessitat de punxades. Es presenten com a dispositius que poden obtenir resultats mitjançant els suposats sensors òptics en contacte amb la pell. No obstant això, la Federació Espanyola de Diabetis (FEDE) adverteix: ara com ara no existeix cap glucòmetre no invasiu fiable per al control de la diabetis.

Com funcionen?

Els falsos mesuradors de glucosa solen presentar-se com a polseres esportives, rellotges intel·ligents o fins i tot en forma d’anells. Aquests dispositius prometen “fer una estimació” de la quantitat de glucosa en sang sense punxades mitjançant sensors òptics (com la llum PPG), microones o camps electromagnètics capaços –segons la seva publicitat– de “llegir” a través de la pell. No obstant això, cap d’aquestes tècniques compta amb validació clínica. En realitat, aquests aparells incorporen sensors molt similars als dels rellotges esportius, dissenyats per a detectar únicament canvis superficials, com ara variacions en la llum reflectida pel pols. No analitzen la sang ni el líquid intersticial, que és d’on obtenen les dades els dispositius mèdics aprovats per a mesurar la glucosa. Molts d’aquests falsos glucòmetres adverteixen en les seves pròpies especificacions que no han d’utilitzar-se per a prendre decisions mèdiques. Alguns models fins i tot desaconsellen expressament el seu ús en persones amb diabetis, ja que no estan dissenyats per a un seguiment clínic ni ofereixen dades precises.

A més, molts d’aquests dispositius imiten a glucòmetres de marca. El comprador creu estar adquirint un dispositiu sense punxades d’una marca reconeguda, però el que arriba al domicili és un producte fals, sense capacitat per a mesurar la glucosa i sense cap mena de suport legal o sanitari. Aquestes imitacions s’aprofiten de la confiança del consumidor en marques serioses per a vendre articles que no compleixen cap funció mèdica.

Quins riscos tenen?

El principal risc és fiar-se de la veracitat de les seves dades. Una persona amb diabetis podria prendre decisions terapèutiques perilloses: administrar-se insulina davant una falsa hipoglucèmia o ignorar una hiperglucèmia real que requereixi una intervenció pautada. Això pot derivar en complicacions greus, com a hipoglucèmies severes –que poden provocar confusió, convulsions o pèrdua de consciència– o cetoacidosi diabètica per hiperglucèmies no tractades.

Com podem identificar-los?

Els experts de la Federació Espanyola de Diabetis recomanen desconfiar de:

• Aparells que prometen resultats fiables sense explicar com funcionen. La falta d’una descripció tècnica clara i verificable sol ser un primer indici d’un frau.
• Ressenyes exagerades, que prometen resultats immediats o “miraculosos”.
• Pàgines que oculten les dades del fabricant. L’absència de direcció física, informació de contacte o identificació de l’empresa és habitual en productes de dubtosa procedència.
• Preus sospitosament baixos o descomptes agressius. Una rebaixa excessiva cerca generar compres impulsives abans que el consumidor pugui comprovar la fiabilitat del producte.

Què fer si ja s’ha comprat?

El primer és deixar d’utilitzar el dispositiu. A continuació, cal contactar amb el venedor i sol·licitar la devolució de l’import. En cas de no obtenir cap resposta o si l’empresa es nega a reembossar els diners, és recomanable notificar el cas a l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris a través del seu canal de comunicació de productes irregulars.

Una vegada enviada la notificació, la AEMPS facilita per correu electrònic un número de referència per a poder seguir el cas. A partir d’aquí, la denúncia es confirmada a través del seu propi portal i s’incorpora a la base de dades de l’organisme. Quan detecten irregularitats, l’agència pot obrir una recerca al fabricador, emetre alertes públiques i coordinar actuacions amb altres autoritats europees.

Davant qualsevol dubte sobre la fiabilitat d’un dispositiu o sobre quina opció s’adapta millor a la nostra situació, el més prudent és consultar-ho amb l’equip mèdic responsable del seguiment, ja que pot orientar-nos sobre les alternatives disponibles i valorar quina és la més adequada en cada cas.