Estudi d’Hispacoop. Així perceben els consumidors espanyols l’alimentació sostenible
L’alimentació sostenible és un puntal fonamental per a construir un futur millor. Aquest model no només contribueix a reduir la petjada de carboni i a protegir la biodiversitat, sinó que també promou l’economia circular i és un suport per als sistemes alimentaris més equitatius. Tanmateix, la transició envers uns hàbits més responsables comporta superar uns reptes importants. En aquest context, la Confederació Espanyola de Cooperatives de Consumidors i d’Usuaris (Hispacoop), de la qual forma part EROSKI, ha elaborat l’estudi Percepció de l’alimentació sostenible per part de les persones consumidores.
L’estudi té com a objectiu entendre com les persones consumidores percebem l’alimentació sostenible i, al mateix temps, detectar possibles opinions negatives que puguin dificultar la compra d’aquests productes. A partir d’aquestes troballes, s’han dissenyat propostes per fomentar hàbits de consum més sostenibles. Entre les prioritats destaquen augmentar la conscienciació sobre els beneficis de l’alimentació sostenible, millorar la transparència en la cadena de subministrament, promoure l’accessibilitat i l’assequibilitat d’aquests productes, reduir l’impacte ambiental dels hàbits alimentaris i reforçar la confiança en els productes sostenibles.
L’estudi es va fer mitjançant una enquesta a 1.001 consumidors i es va complementar amb entrevistes a experts en els àmbits ambiental, alimentari i de la salut: José María Fernández, director d’Economia Circular d’Ihobe, societat pública de gestió ambiental del Govern Basc; Anna Bach-Faig, directora del Màster Universitari d’Alimentació Saludable i Sostenible, i Rosaura Leis, presidenta de la Fundació Espanyola de la Nutrició (FEN).
Què són els aliments sostenibles?
El 85,5% de les persones consumidores assegura que coneix els “aliments sostenibles” o que n’ha sentit parlar. Aquest coneixement, però, sol ser superficial i sol estar enfocat gairebé exclusivament a la sostenibilitat ambiental, i deixa de banda altres aspectes com la sostenibilitat social i econòmica. La paraula “sostenible” s’associa principalment amb els impactes ambientals i, en menor grau, amb pràctiques ecològiques o amb sistemes de producció biològica.
Encara que el terme “sostenibilitat” es coneix àmpliament, només el 25% de les persones consumidores assegura que està ben informat sobre aquesta mena de productes. A més a més, s’observa una relació directa entre l’edat del coneixement i la percepció: a mesura que augmenta l’edat, també augmenta la sensació d’estar ben informat. Els joves destaquen com a grup menys informat i que atorga menys importància a la sostenibilitat; això es reflecteix en una presència més baixa d’aquests aliments en les seves compres.
D’altra banda, el 78% de les dones adultes assumeix la responsabilitat principal de la compra d’aliments per a la casa, en oposició al 52% dels homes. Aquesta diferència és determinant, ja que homes i dones tendeixen a tenir uns criteris diferents a l’hora de triar productes. Les dones solen valorar més aspectes com la sostenibilitat, la qualitat i l’origen dels aliments, comparat amb els homes.
La importància de l’etiquetatge
El concepte de sostenibilitat alimentària guanya cada cop més rellevància i està associat a valors positius. El 86,3% de les persones entrevistades considera que el consum d’aliments sostenibles és beneficiós o molt beneficiós des d’una perspectiva ambiental, social i econòmica. En canvi, només un 35,6% tria aliments sostenibles en una proporció significativa. A més a més, un 26,7% no té clar si els aliments que consumeix són sostenibles, i això destaca la necessitat de millorar els sistemes d’informació.
L’etiquetatge dels productes és la font d’informació principal per als enquestats, encara que només una de cada tres persones confia en les dades sobre sostenibilitat que inclouen les etiquetes o els envasos. L’enquesta també revela que només el 45,9% dels consumidors creu en les afirmacions de sostenibilitat que contenen les etiquetes, mentre que un 74% considera que és crucial millorar la transparència en la informació sobre la sostenibilitat dels aliments. Encara que només el 31,5% ha sentit a parlar del terme “ecopostureig” —aparentar ser més ecològic o responsable amb el medi ambient del que realment s’és—, hi ha una percepció generalitzada que aquesta pràctica és present en el mercat.
Només un 6% considera que la regulació actual sobre la informació comercial relacionada amb la sostenibilitat és adequada. Per això, hi ha una demanda clara d’una regulació més estricta per a garantir la transparència i augmentar la confiança en les marques.
El preu, la barrera principal
El preu és determinant en la decisió de compra, especialment per part dels més joves i dels que tenen una situació econòmica més baixa. Una dada decisiva és que el 39% de les llars s’enfronta a algun grau de dificultat econòmica per a arribar a final de mes i un 17,6% informa de problemes greus. Amb aquestes variables, els productes sostenibles es perceben més costosos de mitjana; això reforça la idea que el preu és un obstacle significatiu per a adquirir-los.
Les persones consumidores manifesten dubtes sobre la veracitat de la informació que proporcionen les marques en els seus productes, en les etiquetes i en els envasos i reclamen canvis en la cadena de subministrament, ja que consideren que part del sobrepreu dels aliments sostenibles es deu als marges successius al llarg de la cadena de valor, i no únicament als grans costos de producció. En la pràctica, el 47,3% dels enquestats ha deixat de comprar productes per tenir dubtes sobre les seves afirmacions de sostenibilitat. Aquest fenomen afecta principalment les marques menys compromeses, però també genera desconfiança en els consumidors, i això impacta en la percepció de totes les marques.
Com a nota positiva, destaca que les persones consumidores es mostren proactives: hi volen introduir canvis. A més a més, un 59,2% considera que la seva conducta en el consum d’aliments sostenibles pot impactar en el comportament d’altres persones i també estan disposats a fer canvis en el cistell d’anar a comprar: per exemple, triar més productes de temporada, reduir l’ús d’envasos o prioritzar la compra local. Ara bé, la disposició a pagar més per productes sostenibles només es dona quan la diferència de preu és petita.
Com es pot fomentar els hàbits sostenibles
Hispacoop presenta un conjunt de mesures per a promoure una alimentació més sostenible, començant per l’educació. La confederació creu que és imprescindible incloure la sostenibilitat en els currículums escolars, amb tallers pràctics que ensenyin a identificar productes sostenibles i a planificar menús saludables i respectuosos amb el medi ambient. També pensen que és fonamental desenvolupar un marc regulador que vagi més enllà. Proposen la creació de sistemes d’etiquetatge clars i estandarditzats, que permetin als consumidors comparar fàcilment la sostenibilitat dels productes. Així mateix, consideren que és vital regular la publicitat per evitar missatges enganyosos.
Una altra de les seves propostes és implementar programes que ofereixin descomptes o beneficis fiscals per a productes sostenibles, i també reforçar l’adherència a les dietes tradicionals com la mediterrània, subratllant els beneficis que tenen tant per a la salut com per al medi ambient. Finalment, consideren que és essencial fomentar la cooperació entre tots els actors de la cadena alimentària —governs, indústria, acadèmia i societat civil— per crear polítiques públiques que impulsin la transició envers uns sistemes d’alimentació més sostenibles.
Anna Bach-Faig, professora d’Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i directora del Màster Universitari d’Alimentació Saludable i Sostenible, creu que una alimentació saludable i sostenible ajuda la salut planetària. “Llegir l’etiquetatge dels aliments és important perquè ens proporciona informació rellevant per a poder fer eleccions més saludables i sostenibles. A més a més, ens ajuda a tenir informació sobre pràctiques responsables, des del benestar animal fins al que seria el comerç just”, explica.
“Per a una alimentació saludable i sostenible, per a una alimentació que previngui la malaltia i que augmenti l’estat de salut des dels primers anys de vida, una alimentació en família i una alimentació amb adherència als nostres estils de vida, els patrons alimentaris atlàntic i mediterrani han demostrat que són saludables per a l’individu i sostenibles per al medi ambient”, assegura Rosaura Leis Trabazo, presidenta de la Fundació Espanyola de la Nutrició (FEN) i vicepresidenta de la Fundació Dieta Atlàntica.
Segons José Mª Fernández Alcalá, director d’Economia Circular de la societat pública de gestió ambiental del Govern Basc, Ihobe, “la nova legislació en matèria d’envasos pretén que cadascú de nosaltres, els consumidors, puguem conèixer quin és l’impacte ambiental d’un envàs i com l’hem de reciclar. L’objectiu de la legislació és que cada vegada ho fem millor, i, perquè així sigui, necessitem estar més ben informats. L’objectiu és que s’incorporin als productes nous pictogrames i que es regulin les pràctiques comercials perquè no indueixin a confusió el consumidor europeu”.