Herències. Un llegat de béns i, a vegades, de deutes
Una herència pot portar molts maldecaps a qui la rep. Els costos del procés, la paperassa, la comunitat autònoma d’on és el difunt o els deutes suposen alguns obstacles que ens poden fer decidir si l’acceptem o no. Responem als dubtes principals sobre les herències i els nostres drets.
Quan parlem d’herència, ens referim al conjunt de béns, drets i obligacions que, quan falta una persona, es transmet als seus hereus o legataris, que poden ser designats pel testament o per les regles del Codi Civil, encara que en algunes comunitats autònomes com Aragó, Balears, Catalunya, Galícia, Navarra i el País Basc regeix una normativa pròpia.
Fer un testament és senzill: només cal ser major de catorze anys, tenir el Document nacional d’identitat a mà i explicar al notari com volem repartir el patrimoni. Costa entre 38 i 50 euros, i no cal fer un inventari de béns previ ni un document que els acrediti. La part complicada ve després. Rebre una herència es pot convertir en un regal prometedor o en una poma enverinada. Els deutes del difunt, el lloc on es rep l’herència o els costos del procés són factors que poden donar generar algun maldecap. Per no haver de passar-hi hi ha alternatives, com ara rebutjar l’herència o acceptar-la sota unes certes condicions. A Espanya, l’any passat es van rebutjar 56.801 herències de les 354.250 que es van adjudicar, segons el Consell General del Notariat (CGN). Perquè heretar no sigui un turment, responem als dubtes principals que hi ha al voltant de les herències i dels drets.
S’hereta igual a totes les comunitats autònomes?
No és el mateix heretar a Andalusia que a Madrid, per exemple. Les herències estan subjectes a l’impost de successions i donacions, un tribut directe, personal i progressiu (com més alta sigui la quantitat de l’herència, més alt serà l’import per pagar). És un tribut que se cedeix a les comunitats autònomes i això fa que hi hagi diferències. Cada regió pot establir unes bonificacions, unes reduccions i uns tipus de gravàmens. Per això és important conèixer el lloc de residència del difunt a fi de determinar-ne l’impost. En primer lloc, s’ha de calcular la base imposable del valor net dels béns i dels drets de l’herència, i a aquest resultat cal restar-li les càrregues, els deutes i les despeses deduïbles. Sobre aquest valor, s’aplica el percentatge de l’impost que determini cada comunitat, que segons la norma estatal ha de ser del 7,65% al 34% en funció de la base liquidable. Després, s’han d’aplicar els coeficients multiplicadors que es calculen segons el patrimoni de l’hereu i del parentiu. Pel que fa a les deduccions, Madrid i Andalusia són les comunitats més barates, ja que tenen una bonificació del 99% per al cònjuge, els ascendents i els descendents. Les regions més cares són Astúries, la Comunitat Valenciana, Catalunya, La Rioja i Aragó.
En què consisteix el dret a deliberar?
Acceptar una herència o renunciar-hi és una decisió irrevocable; per tant, abans de fer-ho cal pensar-s’ho bé. Per això, és aconsellable conèixer primer el que s’ha de rebre: pot ser que l’herència estigui composta pels béns del difunt, pels seus deutes o per les dues coses. El “dret de deliberar” és el dret que tenen els hereus d’analitzar la situació real de l’herència abans de prendre la decisió d’acceptar-la. Quan els hereus decideixen que volen estudiar l’herència, ho han de comunicar al notari responsable del testament i sol·licitar l’inventari notarial, que s’haurà d’iniciar en un termini de trenta dies. Aquest informe ha d’incloure els béns del difunt, tant immobles com mobles —vehicles o comptes bancaris— i els seus deutes. Quan estigui a punt, els hereus disposen d’un termini de trenta dies per a poder decidir.
Com podem saber si el difunt tenia deutes?
És un treball d’investigació. El primer pas és sol·licitar la informació bancària a les entitats on el difunt tenia els comptes. Per a demanar-ho, cal presentar el certificat de defunció i el de les últimes voluntats. Per a conèixer el passiu del difunt, és útil sol·licitar l’informe CIRBE (Central d’Informació de Riscos del Banc d’Espanya), on podrem veure els préstecs personals i els deutes de les targetes de crèdit del difunt. Si volem saber si els béns immobles tenen càrregues, com ara hipoteques o embargaments, podem acudir al Registre de la Propietat. També és important verificar si tenia deutes pendents amb l’Administració Pública, que inclou obligacions fiscals i de la Seguretat Social. En aquest sentit, és aconsellable sol·licitar la informació a l’Agència Tributària. Finalment, alguns deutes poden estar relacionats amb processos judicials actius. Així, per a saber si el difunt tenia algun litigi pendent, es pot acudir al jutjat corresponent.
Quins deutes s’hereten i quins no?
Una herència pot incloure els deutes de préstecs personals, d’hipoteques o de condemna de pagament per una sentència civil o penal, entre d’altres. Els deutes que no s’hereten en cap cas són les sancions, és a dir, les multes o les penes de presó o inhabilitació del mort. Els deutes empresarials o dels socis en un negoci tampoc es transfereixen als hereus del difunt, tret que s’hagi assumit anteriorment la responsabilitat d’aquests deutes. En canvi, sí que s’hereten els deutes pendents pels delictes que hagi comès.
Ens poden embargar els béns per haver acceptat una herència?
Sí, quan una persona hereta els béns del difunt aquests passen a formar part del seu patrimoni personal i, en aquest cas, l’hereu està obligat a respondre pels deutes. Per tant, ens poden embargar els béns per a respondre dels deutes del difunt.
Si no tenim clar si l’herència està acompanyada de grans deutes, hi ha un instrument legal que pot ajudar l’hereu: acceptar l’herència a benefici d’inventari. Significa que, en aquest cas, l’hereu respon dels deutes de l’herència només amb els béns que rebi d’aquesta. És a dir, evita pagar els deutes del difunt amb els seus diners o amb els seus béns. El creditor dels deutes només pot cobrar a l’hereu fins on arribin els béns del difunt. D’aquesta manera, l’hereu queda protegit i no veu afectat el seu patrimoni personal.
El cost de l’acceptació de l’herència a benefici d’inventari depèn dels aranzels notarials i l’ha de sol·licitar l’hereu, que haurà d’escripturar un document d’acceptació. El temps de tramitació queda ampliat considerablement, és un procediment molt poc habitual en la pràctica.
Hi ha un temps límit per a acceptar una herència o renunciar-hi?
Nou dies després de la defunció comença el temps per a reclamar l’herència. Per a renunciar-hi no hi ha un termini específic, però si un dels interessats obre un procediment legal de discussió sobre la distribució del testament, els hereus tenen un termini de trenta dies per a rebutjar-lo. En aquest temps els hereus poden deliberar si els béns s’han repartit de manera equitativa i si hi ha algú que vol renunciar-hi. Passats aquests trenta dies, si no s’hi han pronunciat, s’interpreta que accepten l’herència. D’altra banda, per a reclamar una herència sí que hi ha un temps límit. Si al cap de trenta anys no l’ha acceptat ningú, l’herència passa a l’Estat.
Es pot acceptar només una part de l’herència?
No, o s’accepta tota o res. Només es pot acceptar l’herència de manera individual, és a dir, sense comptar amb la intervenció dels altres hereus. Uns poden acceptar l’herència i uns altres, rebutjar-la.
Es pot acceptar una herència sense voler?
Aquesta situació es dona quan un hereu fa certes accions que impliquen la intenció d’acceptar l’herència sense dir-ho verbalment o per escrit. És bastant habitual. Alguns exemples són viure a l’habitatge del difunt, cobrar els seus crèdits hereditaris, gestionar els seus béns hereditaris o dirigir el seu negoci. Quan es fa alguna d’aquestes accions, l’herència es dona per acceptada. Altres actes, com la liquidació i el pagament de l’impost de successions (el Tribunal Suprem el considera una obligació tributària que no comporta acceptar l’herència) o cobrar una assegurança del beneficiari no suposen l’acceptació.
Què hem de fer si volem rebutjar una herència?
Renunciar a una herència té el mateix efecte que si l’hereu no hagués estat mai cridat a l’herència. S’ha d’acudir al notari i presentar el certificat de defunció de qui deixa l’herència, i el testament o la declaració d’hereus que l’acreditin com a hereu de la persona difunta. El cost de rebutjar-la depèn del cabal hereditari. El preu oscil·la entre els 50 i 100 euros. De tota manera, la quantia l’estableixen els aranzels notarials.
Rebutjar-la té conseqüències fiscals?
Rebutjar una herència no té efectes fiscals per a qui la rebutja, però sí que en té per a la resta d’hereus que l’accepten, que hauran de pagar l’impost de successions. Si es fa la renúncia a favor de tots els hereus i en termini del pagament de l’impost (en la majoria de les comunitats és de sis mesos des de la defunció) no hi ha cap conseqüència fiscal. En canvi, si l’herència es produeix després de passar el període de meritació de l’impost, es considerarà com una donació amb les implicacions fiscals tant de l’impost de successions com de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF).
Què és el dret d’acréixer?
Si un dels hereus renuncia a l’herència, la resta d’hereus es distribueixen la seva part. Això és el dret d’acréixer, la facultat legal dels hereus a incrementar la seva herència mitjançant el repartiment del que correspondria a un altre hereu, ja sigui perquè aquest últim renuncia a l’herència o perquè no la pot rebre per alguna raó que l’hi incapacita, o també que hagi mort abans del testador (si no hi ha descendents que puguin exercir el dret de representació).
Aquest dret només es pot aplicar si l’herència es reparteix a parts iguals i equitatives, sense designació específica de béns per a alguna de les parts.