Al·lèrgies, un sistema immunitari amb defectes
Les malalties al·lèrgiques es troben entre les 6 patologies més freqüents segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A això, la Societat Espanyola d’Immunologia Clínica, Al·lergologia i Asma Pediàtrica (SEICAP) afegeix que una quarta part de les persones dels països desenvolupats en pateixen alguna. Així, els experts destaquen l’augment en la prevalença de les al·lèrgies els últims 20 i 30 anys.
L’Associació Espanyola de Persones amb Al·lèrgia a Aliments i Làtex (AEPNAA) defineix les al·lèrgies com a reaccions o respostes alterades de l’organisme davant d’una substància o al·lergen per si mateix inofensius. I per què hi ha al·lèrgies? Per un defecte del sistema immunitari: el sistema immunitari de les persones al·lèrgiques crea mecanismes de defensa que es tornen nocius. Aquí es troba el defecte.
Aquestes malalties al·lèrgiques inclouen asma, rinitis, anafilaxi, al·lèrgia a drogues, aliments i insectes; èczema, urticària i angioedema. Els símptomes, igual que les al·lèrgies, són molt diversos, tal com explica SEICAP, i poden ser molt intensos i evidents o passar desapercebuts i a penes causar molèsties. Però sobretot generen molta confusió. I és que l’únic tractament possible és evitar la ingestió i el contacte amb l’agent causant de l’al·lèrgia. Però, i si es desconeix? Tot són dubtes.
Per aquest motiu, EROSKI CONSUMER ha volgut conèixer de més a prop les malalties al·lèrgiques. Per poder fer-ho, ha recorregut a fonts com la SEICAP i l’AEPNAA, i també l’OMS i l’Organització Mundial de l’Al·lèrgia (WAO, en les sigles en anglès), entre altres fonts.
Dades
Les malalties al·lèrgiques són un problema de salut pública. Així ho assegura la WAO en el Llibre Blanc sobre l’Al·lèrgia. I és que, a més de constatar un augment constant en la prevalença d’aquest tipus de malalties a escala mundial que tenen entre un 30% i un 40% de la població del món afectada per una o més malalties al·lèrgiques, gran part d’aquests casos són individus joves. Per la qual cosa l’organització internacional vaticina que, quan aquesta població jove arribi a l’edat adulta, augmentarà més la càrrega de malalties al·lèrgiques.
Així mateix, hi ha una altra variable que provoca aquests increments en les malalties al·lèrgiques. Per a la WAO, els problemes al·lèrgics seguiran en augment a mesura que augmenti la contaminació atmosfèrica i la temperatura ambient: “Aquests canvis ambientals afectaran els recomptes de pol·len, la presència d’insectes i la presència de fongs associats a les malalties al·lèrgiques”, asseguren en el Llibre Blanc sobre l’Al·lèrgia.
En aquest sentit, la SEICAP explica que es desconeix exactament per què han augmentat els casos de malalties al·lèrgiques. “L’al·lèrgia depèn de la genètica i de l’ambient. La càrrega genètica no pot haver canviat en només 20 o 30 anys, així que les raons han de ser ambientals”. Afegeixen que hi ha diverses teories sobre l’acció de l’alimentació, les infeccions, la contaminació, etc.: “L’al·lèrgia és més freqüent als països desenvolupats que als no desenvolupats, de manera que es dona la culpa a una forma de vida occidental”.
A Espanya, les dades sobre la prevalença de malalties al·lèrgiques es recullen en l’últim “Informe Al·lergològica 2015” elaborat per la SEAIC. Així, tres de cada cinc (62%) motius de primera consulta a l’al·lergòleg es deuen a símptomes relacionats amb la rinoconjuntivitis. La segona raó és l’asma (23%); la tercera, la hipersensibilitat als medicaments (18%); i la quarta, l’al·lèrgia als aliments (10%).
En relació a fa 10 anys, quan es va fer el primer estudi d’aquest tipus, han augmentat especialment les consultes per rinitis (del 55% al 62%) i les d’al·lèrgia a aliments (del 7% al 10%). Per contra, s’han reduït les consultes per asma (del 28% al 23%).
A més, gràcies a la recerca s’ha percebut un increment en la sensibilització a pòl·lens de gramínies, olivera i xiprer. I entre els aliments crida l’atenció l’increment de la sensibilització a la fruita seca, tant en nens com en adults.
Origen i èpoques
La SEICAP explica que les persones desenvolupen al·lèrgia contra aquelles substàncies amb què tenen contacte. És necessari almenys un primer contacte amb l’al·lergen per a ser una persona al·lèrgica; i, per a presentar símptomes, se’n necessita més d’un.
Així doncs, tal com explica la metgessa especialista en al·lergologia María Luisa Baeza Ochoa de Ocáriz en el Libro de las Enfermedades Alérgicas de la Fundació BBVA, podem convertir-nos en al·lèrgics a moltes coses que ens envolten, només cal que el nostre organisme les reconegui com a estranyes. “Els al·lèrgens són molècules capaces d’estimular el nostre sistema immunitari perquè generi uns anticossos especials (IgE). Una vegada s’han format aquests anticossos, l’al·lergen, en un nou contacte amb l’organisme, s’unirà als anticossos i tots dos iniciaran la reacció al·lèrgica. Per tant, una substància és un al·lergen en funció de la resposta que el nostre organisme desenvolupi contra ell”, explica Baeza.
Encara que considerem la primavera com la temporada d’al·lèrgies, aquesta època estival no és l’única en què es poden observar o percebre més reaccions al·lèrgiques. Segons la SEICAP, tot depèn de l’al·lergen que motivi aquesta reacció: “Alguns apareixen en qualsevol moment, com un aliment que es pren en una ocasió determinada. Uns altres hi són presents tot l’any per igual, com els animals a casa. D’altres hi són tot l’any, amb pujades i baixades, com els àcars, que augmenten a la tardor i a la primavera. Uns altres apareixen en una sola època de l’any, com el pol·len d’algunes plantes, que apareix a la primavera”, expliquen.
De fet, en aquest sentit, els experts de l’organització expliquen que el pol·len no només apareix a la primavera. Així, en funció del tipus de planta i del clima de la zona, apareixerà pol·len en dues èpoques diferents de l’any (el xiprer a la primavera i a la tardor), en èpoques poc habituals (Mercurialis a l’hivern), en diverses estacions (gramínies a la primavera, a l’estiu i a la tardor) o tot l’any (Parietaria).
Amb tot, la part positiva que hi hagi al·lèrgens que apareguin en èpoques molt concretes de l’any és que permeten identificar la malaltia al·lèrgica d’una manera més senzilla.
Però, què passa si no s’identifica l’agent que causa l’al·lèrgia? Les al·lèrgies més habituals les provoquen el pol·len, les herbes i plantes, els àcars de la pols, els aliments, els animals, les picades de determinats insectes o uns metalls determinats.
En canvi, hi ha altres desencadenants molt més estranys i complicats d’identificar. De fet, els autors del Libro de las Enfermedades Alérgicas de la Fundació BBVA parlen en la seva introducció de l’existència d’un desconeixement de les malalties al·lèrgiques i també de la falta d’un diagnòstic i d’un tractament adequats. Asseguren que això condueix a una clara disminució de la qualitat de vida relacionada amb la salut, a l’augment de les complicacions i fins i tot a la mortalitat. Per tot això, insten el personal sanitari i les institucions, públiques o privades, a aprofundir en el coneixement d’aquest tipus de malalties i a difondre-ho.
Nens i al·lèrgies: protocols d'actuació i educació
L’educació és fonamental en matèria d’al·lèrgies i símptomes. Per a identificar les malalties al·lèrgiques més comunes cal fixar-se bé en els símptomes. Els especialistes recorden que, segons la gravetat, es produeixen diferents nivells de reacció al·lèrgica. Si és baixa, la reacció inclou símptomes que afecten una àrea específica del cos. Per exemple, un èczema cutani o aigua al nas.
En el cas que la reacció sigui mitjana, els símptomes poden afectar altres parts de l’organisme, com ara dificultat en la respiració. I, finalment, si la reacció al·lèrgica és alta, es produeix el que es coneix com a xoc anafilàctic. Aquest símptoma és molt perillós, ja que, en qüestió de minuts, poden aparèixer marejos, vòmits, rampes, diarrea i gran dificultat en la respiració. D’aquí ve la importància d’identificar l’al·lergen i educar el nen perquè l’eviti.
Les al·lèrgies poden aparèixer en qualsevol edat, encara que és més freqüent entre nens i adolescents. S’estima que un terç de la població infantil pateix alguna malaltia al·lèrgica. Nens i joves passen gran part del temps a l’escola, on també és fonamental disposar d’un protocol d’actuació. La SEICAP proposa el decàleg següent:
- Designar una persona responsable de l’organització general de l’atenció al nen amb reaccions al·lèrgiques o asmàtiques severes. Aquesta persona s’ha d’assegurar que el nen en risc està ben identificat per tot el personal de l’escola.
- Estar en possessió de l’informe del diagnòstic i del tractament que hagi elaborat l’especialista pediàtric. Els pares n’han de facilitar una còpia al personal de l’escola.
- El responsable designarà diverses persones que sàpiguen com han d’actuar davant una reacció d’un nen concret.
- El personal escolar ha de rebre formació per part d’un professional sanitari sobre l’evitació d’al·lèrgens i el reconeixement i tractament d’urgència davant una reacció al·lèrgica.
- El responsable ha de custodiar la medicació d’urgència en un lloc segur, però accessible en cas d’emergència.
- El responsable haurà de saber administrar la medicació d’urgència en cas que no pugui haver-hi retards.
- Els responsables han de conèixer els circuits d’atenció mèdica urgent i d’avís a pares o tutors.
- El personal de cuina i els monitors del menjador han d’estar ben informats sobre les al·lèrgies alimentàries que puguin tenir els alumnes.
- El personal de l’escola ha de prendre precaucions en totes les zones de l’escola: aules, patis, gimnasos, camps d’esport, laboratoris, tallers, autobusos, etc.; però també en totes aquelles activitats que es facin fora de l’escola, com ara excursions o viatges.
- El personal de l’escola ha de tenir immunitat enfront d’acusacions judicials per les conseqüències d’administrar la medicació d’urgència o de rescat.