Littering: un problema d'educació i poc civisme
La gestió dels residus urbans és un dels grans problemes als quals s’enfronten totes les ciutats. Segons les últimes dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), a Espanya es van recollir prop de 468 quilograms de residus urbans per habitant en 2013. Principalment, el tipus d’escombraries que es va recollir de forma separada va correspondre al paper i cartró (un 25%), en segon lloc als animals i vegetals (un 22%) i, en tercer lloc, al vidre (un 18%).
El Sistema Integrat de Gestió de Residus (SIG) Ecoembes xifra el nombre de contenidors grocs en 366.339, i els blaus sumen 200.618. Ecovidrio, per la seva banda, calcula que disposa al llarg de la geografia espanyola d’un total de 202.646 dipòsits. A més, el ciutadà espanyol disposa d’aproximadament un miler de punts nets o ecoparcs on es poden dipositar els materials perillosos (piles, bateries, olis, electrodomèstics o mobles de gran mida), així com papereres de cap a cap dels carrers de les seves ciutats.
I, no obstant això, malgrat tots aquests contenidors distribuïts per tota la geografia espanyola, continua produint-se el fenomen littering o l’acte de llençar o deixar objectes en el terra o en qualsevol altre lloc no destinat a aquesta finalitat.
Per aquest motiu, EROSKI CONSUMER, la Confederació Espanyola de Cooperatives de Consumidors i Usuaris (HISPACOOP) i la Plataforma Envase y Sociedad (PES) han dut a terme un estudi de percepció amb l’objectiu principal d’aproximar-se al coneixement, la percepció i la implicació del ciutadà en l’abandonament intencionat de residus en espais públics.
Per a això, es va entrevistar durant el mes de juny un total de 1.335 usuaris del portal www.consumer.es mitjançant la tècnica CAWI (Computer Assisted Web Interview) o enquesta en línia assistida per ordinador.
Conclusions principals i perfil dels enquestats
D’acord amb els resultats principals d’aquest estudi de percepció, el problema del littering es genera per una falta d’educació del ciutadà i la solució per a reduir-lo i pal.liar-ne els efectes passa fonamentalment per una adequada informació, educació i conscienciació.
El ciutadà pensa que l’envàs representa en la problemàtica del littering més del que suposa en la pràctica, i això confirma la necessitat d’incidir en una estratègia d’informació i formació. D’altra banda, es mostra compromès a l’hora de gestionar-lo adequadament i no abandonar-lo en espais públics. Una actitud que suposa un bon brou de cultiu perquè arrelin les estratègies educatives.
Dades demogràfiques. Els entrevistats més participatius tenien entre 41 i 55 anys (hi van suposar un 29%) i, per sexes, un 62% de la mostra eren dones.
L’enquesta es va realitzar en les 17 comunitats autònomes i en les 2 ciutats autònomes (Ceuta i Melilla). Les persones procedents de la zona centre i nord d’Espanya (Aragó, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, La Rioja, Madrid i Navarra) van constituir un 38% del total de la mostra, els de la costa mediterrània (Catalunya, les Illes Balears, València i Múrcia) van representar el 25%, un 21% el de la costa nord (Astúries, Cantàbria, Galícia i el País Basc), del centre sud d’Espanya (Andalusia i Extremadura) van ser el 12% i el 4% restant corresponia a persones de les Illes Canàries i de les dues ciutats autònomes.
Quant al nivell d’estudis, un 53% dels participants en la recerca tenien estudis universitaris o superiors i només un 3% no tenia estudis.
Hàbits de reciclatge. El 63% dels entrevistats assegurava que reciclava sempre a casa, encara que un altre 29% reconeixia que ho feia només de vegades. Únicament un 8% confessava que no reciclava mai.
Si s’analitza aquesta informació segons el nivell de formació dels enquestats, un 70% d’aquells que tenien estudis universitaris confirmaven que sempre reciclaven enfront del 56% dels qui també ho asseguraven i no tenien estudis universitaris. Precisament, aquells sense estudis universitaris eren els que més admetien que no reciclaven mai (un 10%).
Referent a això, cal destacar que hi ha nombrosos estudis que han demostrat que factors socioeconòmics com el nivell d’educació tenen una correlació positiva amb un comportament mediambientalment favorable.
Per zones geogràfiques, els enquestats de la costa nord són els qui més conscienciats estaven amb el reciclatge, ja que el 74% d’ells afirmava que reciclava sempre a casa, enfront del 64% del total d’Espanya i el 51% de Canàries i les ciutats autònomes.
Generació de residus d’envasos. Durant l’enquesta, la major part dels enquestats van mostrar un comportament mediambiental positiu. El 97% d’ells assegurava que mai deixava els seus residus d’envàs fora de l’espai destinat per a aquesta finalitat. Tots ells buscaven el contenidor específic per a reciclar-ho i, en cas de no trobar-lo, el 45% ho guardava fins que en trobava un i el 40% ho llençava a una paperera. Només un 1% dels enquestats admetia que es rendia des del principi i que ho llençava directament al terra.
Així, els entrevistats amb estudis universitaris van ser els que van mostrar un comportament mediambiental una mica més favorable: un 46% d’ells no cediria fins que trobés el contenidor oportú enfront del 44% d’aquells que no tenien estudis universitaris que també ho farien. Malgrat això, un 15% d’aquests últims reconeixen que finalment llençarien l’envàs en una paperera enfront del 10% dels que tenen estudis universitaris que també admetien aquest comportament.
Referent a això, en un estudi realitzat en 2011 pels experts nigerians Oluyinka Ojedokun i Shyngle Kolawole Balogun es va demostrar que el factor de l’educació estava àmpliament relacionat amb la generació de residus en espais públics, i eren els que tenien més nivell educatiu, els que mostraven un compromís mediambiental més alt.
Per regla general, en l’estudi també es va comprovar que aquells entrevistats que no reciclaven mai eren els que menys es preocupaven de desfer-se dels seus envasos en el contenidor adequat quan es trobaven fora de casa i, a més, eren els que més abandonaven aquests envasos al terra (un 3% d’ells).
Impacte i freqüència
Pràcticament la meitat dels enquestats coneixen el significat de la paraula littering o l’abandonament d’escombraries en espais públics. Només un 2% de la mostra el confon amb el problema de les escombraries marines (envasos o materials no orgànics que suren en el mar), segurament a causa del pes de les campanyes de conscienciació sobre l’abandonament de residus.
A més, els enquestats que afirmen que reciclen són els que més clar tenen el concepte d’escombraries en espais públics (el 53% va encertar). Per la seva banda, aquells que reconeixen que no reciclen mai van confondre més el concepte amb el desaprofitament alimentari (el 6% enfront del 0,6% d’entre els que reciclen sempre).
Segons els enquestats, els motius principals pels quals s’abandonen escombraries de manera intencionada en zones públiques són la falta d’educació i la mandra. Es critica menys la falta de mobiliari urbà per a contenir els residus. Així, pren força la idea que la gestió dels contenidors, papereres i altres mobiliaris són un problema menor per al ciutadà.
En una escala on l’1 és un nivell baix i el 10 l’alt, els enquestats valoren per sobre dels 7,5 punts de mitjana l’impacte mediambiental que té el littering en els diferents entorns.
Per regla general, destaquen que el major impacte de l’abandonament intencionat de residus es causa en els mars i els oceans (li van donar una puntuació mitjana de 9) i després en els rius i en els llacs (amb 8,8 punts).
La valoració més reduïda se l’emporten els carrers de zones urbanes amb un 7,5, els parcs i jardins de les zones urbanes (un 7,7) i els recintes públics on se celebren esdeveniments (amb 7,8 punts).
Segons els enquestats, els objectes que amb més freqüència es poden trobar abandonats en la naturalesa són bosses de plàstic, burilles i ampolles o pots de plàstic. Per contra, el que menys es troba habitualment són bastonets de les orelles.
Segons els estudis de caracterització de residus abandonats en espais públics en la Unió Europea, els objectes que es troben amb més freqüència també són les burilles (41%) i després els envasos (28%). Per tant, la percepció del ciutadà no s’allunya massa de la realitat, ja que en aquestes caracteritzacions inclouen les bosses de plàstic dins de la fracció envasos.
Responsables
Els enquestats són categòrics a l’hora de trobar el culpable principal de la generació d’escombraries abandonades en espais públics: el mateix ciutadà. Segons ells, és ell qui al cap i a la fi diposita els seus residus als espais que no han estat dissenyats per a aquesta finalitat. Després, estan les empreses i les administracions públiques.
Tenint el ciutadà com a responsable principal, els entrevistats creuen que la millor forma d’evitar el littering és invertir en informació i sensibilització al ciutadà, així com sancionar els qui abandonen escombraries. Així mateix, opinen que també convindria millorar els sistemes de gestió de residus i implantar-ne uns de nous.
La majoria dels participants de l’enquesta afirma que no llença gairebé mai escombraries en espais públics. Fins i tot, quan se’ls pregunta per objectes concrets (cordes, xiclets, ampolles, taps, aliments, bosses de plàstic, burilles o embalatges de paper, entre d’altres), asseguren que no és habitual que els rebutgin d’aquesta manera. Així mateix, la major part dels entrevistats declara que no llença residus d’envasos en les vies públiques i, si ho fan en alguna ocasió, els deixen al carrer en major mesura que en altres llocs, com platges, jardins i parcs.
Amb tot, aquestes declaracions resulten contradictòries, ja que consideren el ciutadà com el principal responsable de l’existència del littering i van esmentar les bosses de plàstic i les ampolles o els pots de plàstic com els tipus de residus més freqüents en les vies públiques.
Això sí, pel que fa a la reacció dels enquestats quan troben un envàs al terra, només un 25% va dir que el recolliria i que el dipositaria en un contenidor o en una paperera. Un altre 37% només ho faria si aquest contenidor o paperera estiguessin a prop i el 35% no faria res.
Els entrevistats creuen que les conseqüències més greus del littering són la contaminació de l’aigua i els problemes en la fauna. Després, en consideren importants d’altres com la contaminació del terra, una major despesa en els serveis de neteja, la contaminació de l’aire, les plagues i la proliferació de malalties.
La solució millor valorada pels enquestats ha estat l’educació i conscienciació ciutadana (aconsegueix una puntuació mitjana de 9 en una escala on 1 és la pitjor valoració i 10 la millor), seguida molt de prop per multes o sancions econòmiques (8,7 punts de mitjana). Novament l’augment del mobiliari és l’última opció plantejada pels enquestats.
La realitat socioeconòmica actual ha provocat que l’envàs domèstic hagi augmentat la seva producció i consum en els últims anys. Segons les dades de l’INE, els envasos mixtos i els embalatges barrejats ocupen un 14% del total de residus urbans que es van recollir en 2013.
En aquest sentit, els ciutadans consultats perceben que els envasos domèstics suposen una gran part de les escombraries que s’abandona intencionadament en espais públics. De fet, el 77% d’ells creu que constitueixen més del 50% d’aquests residus. Només un 22% dels enquestats la situa per sota.
Per zones geogràfiques, els qui en major mesura consideren que els envasos domèstics suposen més de la meitat dels residus de littering resideixen al centre sud (un 80% dels participants en l’enquesta) i en la costa mediterrània (el 79%).
Malgrat això, aquesta percepció és errònia i està allunyada de la realitat. Pel que fa a les escombraries continentals hi ha poques dades, però la mitjana de diversos estudis realitzats en la Unió Europea situa el percentatge d’envasos en les escombraries abandonades intencionadament en espais públics entorn d’un 28%. A escala global els envasos en el littering terrestre són aproximadament del 18%.
A més, segons les dades recents del MAGRAMA sobre el littering en zones costaneres, el percentatge d’envasos en el total de residus caracteritzats (és a dir, tapes, taps, bosses d’aperitius, embolcalls de llaminadures i gelats, ampolles i garrafes de begudes i bosses de plàstic) és d’un 12% en la costa mediterrània, d’un 15% en la nord-atlàntica, d’un 20% en la demarcació Canària i d’un 31% en la demarcació sud-atlàntica.