Els enemics de la dermis
Pell seca, escamosa i una coïssor intensa, que generalment afecta la part interna dels colzes, darrere dels genolls, les cames, els braços i la cara. Fins i tot pot arribar a cobrir la major part del cos. Son els símptomes del brot d?atopia.
I en què consisteix aquest mal que apareix normalment durant el primer any de vida? ?Es tracta d?una malaltia inflamatòria crònica, repetitiva, que genera molta picor i que afecta fonamentalment els nens petits?, afirma Santiago Vidal Asensi, cap de dermatologia de l?Hospital Central de la Defensa i director de la clínica Dermogalénica.
En el seu origen hi ha factors genètics o mediambientals que comporten una degradació de l?escut protector de la pell, que acaba produint esquerdes que serveixen d?entrada a agents irritants, al?lèrgens i bacteris; al mateix temps, perd aigua, es deshidrata i es resseca. ?A més, el sistema immunitari s?altera, cosa que activa el procés d?inflamació i aplana el camí a les reaccions al?lèrgiques?, conclou.
Tipus de dermatitis
Encara que fem servir el terme ?dermatitis? per referir-nos a diverses patologies, no són totes iguals. D?una banda, hi ha la denominada ?dermatitis atòpica estàndard? (DA), amb presència d?anticossos al?lèrgens mediambientals (àcars de la pols, pol?len, pèl d?animal, etc.). ?No només afecta la pell?, adverteix Marta Kaufmann, bioquímica i cosmetòloga. ?També s?alteren les vies respiratòries, i provoca problemes com asma, conjuntivitis, rinitis, etc. I es pot presentar en diversos graus, de lleu a molt severa?, puntualitza.
D?altra banda, continua l?especialista, el que es coneix com ?èczema atòpic? (també anomenat ?èczema urbà?) presenta les mateixes lesions dèrmiques i símptomes de coïssor, ?però sense cap presència d?anticossos; és a dir, no hi ha al?lèrgies relacionades ni cap afectació de les vies respiratòries?, conclou.
Ens passem de nets?
Als països amb un nivell de desenvolupament baix, la dermatitis atòpica no afecta més enllà de l?1% o del 2% de la població infantil; en els més avançats i industrialitzats, la incidència d?aquesta malaltia arriba al 20% dels nens. Una dada per a reflexionar i que ha portat els científics a formular la teoria de la higiene excessiva, entre altres factors, per a intentar explicar aquest augment trepidant de pells atòpiques.
Pel que sembla, ens rentem massa i estem obsessionats a desinfectar qualsevol objecte que envolti els nens petits. Tot ho bullim, ho esterilitzem, ho netegem amb fruïció? Ho fem creient que aquesta bombolla d?higiene els protegeix, però el que fem és minvar el seu sistema immunològic, trencant i alterant el que els especialistes anomenen el ?mantell hidrolipídic?, aquest meravellós escut protector natural de la pell que és una barreja perfecta de secrecions sebàcies, cèl?lules mortes i microorganismes. Més que malvats són superherois que salven l?epidermis de les agressions mediambientals.
En aquest sentit, un estudi recent desaconsella esterilitzar el xumet i les tetines dels infants cada vegada que s?embruten lleugerament. S?ha comprovat que, si es renten amb aigua de l?aixeta i s?introdueixen a la boca dels pares sans (una premissa fonamental) abans de donar-los al nen, hi ha una incidència menor de la DA. ?Això es deu, amb tota probabilitat, al fet que amb aquest gest es transfereix la flora intestinal dels progenitors a la del petit. Una gran vacuna contra la dermatitis. Quant a la teoria de la higiene excessiva i la seva relació amb l?alteració del mantell protector epidèrmic -continua- el que ocorre és que la neteja exagerada, sobretot amb sabons inadequats, provoca desequilibris en el microbioma cutani (que són els gèrmens que habiten de manera natural en la pell), que al seu torn estan condicionats pel manteniment adequat de l?estructura de l?epidermis?, conclou l?expert.
Altres factors que incideixen directament sobre aquest mantell guardià són la contaminació ambiental, els xocs tèrmics -passar d?un ambient fred a un altre de càlid en pocs segons-, l?excés de calefacció o ambients ressecs, els pesticides utilitzats en fruites i verdures per a conservar-les o l?ús de cosmètica inadequada. ?De fet -comenta l?especialista- està demostrat que els nens criats en granges i ambients rurals pateixen menys atopia que els que viuen a les grans ciutats, i això dona suport a la major incidència d?aquest mal en les societats desenvolupades?.
La pell sensible (PS) és un terme encunyat fa 50 anys, però que està de plena actualitat. És una sensació de malestar facial que es pot manifestar com a cremor, picor o coïssor. No l’hem de confondre amb l’atòpica.
Es distingeixen tres tipus principals de PS:
- La pell sensible a cosmètics o productes facials, la més freqüent, afecta un 25% de dones. Les molèsties apareixen poc després d’aplicar-se el cosmètic.
- D’un 15% a un 20% de dones tenen l’anomenada pell sensible a factors ambientals, i els molesta el cutis amb el vent o els canvis bruscos de temperatura.
- La pell sensible severa és el grau més extrem de reactivitat. La pell reacciona a tota mena de factors externs, com els cosmètics, laborals, mediambientals, com ara la contaminació, i també a factors interns com el cansament o l’estrès. La pell pot arribar a entrar en crisi i no tolerar cap producte, per molt suau que sigui.