Fruiteres per a picar sense pecar
Mengem menys fruita que abans. Des de l’any 2010, el consum de fruita a Espanya ha descendit uns 800 milions de quilos, segons dades de la Federació Espanyola d’Associacions de Productors Exportadors de Fruites, Hortalisses, Flors i Plantes Vives.
Els motius que expliquen aquesta situació van des de l’econòmic fins al sociològic. D’una banda, el preu del menjar fresc no sempre pot competir amb el de la brioixeria, les begudes ensucrades o altres aliments ultraprocessats. I, a més, a moltes persones els fa mandra pelar fruita. Els resulta més pràctic obrir un paquet de galetes que no pelar i trossejar un kiwi.
D’altra banda, hi ha un altre factor que incideix -i molt- en el descens del consum de fruita: la poca disponibilitat. Això no vol dir que es produeixi poca fruita ni que escassegi al mercat, sinó que no està tan a la vista ni a l’abast de les persones com ho estan altres aliments i productes. En la publicitat, als comerços o al carrer és més difícil trobar fruita que no brioixeria i snacks. I també a casa. En moltes llars s’ha perdut el bon costum de tenir una fruitera a la vista, amb peces de fruita a l’abast de la mà.
En l’actualitat hi ha molts models de fruiteres: de diversos pisos, amb cistelles, en forma de plàteres grans o bols… En general, són alegres i de colors vius, però de vegades fan més d’elements decoratius que no de dispensadors pràctics de fruita fresca.
En aquest sentit, disposar avui dia a la cuina de neveres grans, on podem guardar els aliments perquè durin més temps, contribueix que les fruites estiguin fora de la vista. L’efecte és clar: com que no les veiem, tant els nens de la casa, com nosaltres mateixos, ens oblidem que existeixen. Així, quan sorgeix la gana entre hores, acabem obrint l’armari on hi ha les galetes o les patates fregides, en comptes d’agafar una peça de fruita fresca.
Tenir la fruita sense refrigerar n’accelera la maduració i, si no la consumim aviat, pot acabar podrint-se; però, si en mengem diàriament, no hi haurà problemes. Així i tot, s’hauran de fer compres de menys quantitat, i això vol dir que hem de visitar la fruiteria o el mercat amb més freqüència. En comptes d’anar-hi un cop per setmana o cada 15 dies i adquirir fruita que encara no està madura perquè ens aguanti a casa sense fer-se malbé, és preferible anar-hi un parell de cops per setmana i comprar fruita de temporada i que estigui en el punt de maduració.
Tenir fruita en el punt òptim, prop i a la vista en fruiteres als llocs habituals on mengem (la cuina o el menjador) farà que els nens, seguint el nostre exemple, puguin “atacar” les més fàcils de pelar, com ara mandarines o plàtans, o menjar-se alguna maduixa, poma o pera sense haver de fer servir el ganivet, però sí que les han de rentar sota l’aixeta per a poder consumir-les amb la pell. De fet, es podria qualificar aquest tipus de fruites com un autèntic fast food saludable.
Si a aquesta disponibilitat s’uneix l’absència habitual de productes alimentaris poc recomanables, es complirà amb les recomanacions més actualitzades en matèria de salut nutricional. És a dir, tan important és tenir fruita fresca a la vista a casa, com no tenir aliments amb un pitjor perfil nutricional per a substituir-la.
És evident que les fruites grans (com la síndria, el meló, la pinya o la papaia) han d’ocupar un lloc a la nevera un cop les hem encetat. En aquest cas, els pares o els germans grans podran tallar la fruita que sigui del gust del nen, amb precaució i presentant-la bé, per a menjar-la en companyia.
Tanmateix, si ens fa mandra pelar fruita o tenim poc de temps, cada dia podem trobar als establiments comercials més ofertes de fruita tallada, amb diferents tipus d’envasos, amb un preu més assequible que els que trobem a les màquines de venda automàtica. Tallar fruites de colors diferents i presentar-les d’una manera atractiva també és una gran alternativa per als berenars i els aniversaris dels nens.
Perquè la visibilitat de la fruita sigui màxima, no estaria malament poder disposar d’una segona fruitera, potser més petita, per col·locar-la a la taula del menjador; o un petit bol amb fruita seca amb clofolla per a assegurar-nos que no està processada (moltes vegades porta sal, sucre o potenciadors del sabor) i calgui entretenir-se a trencar-la. Tampoc seria cap problema barrejar els dos tipus d’aliments.
I si tenim dues fruiteres amb fruita fresca i un tercer bol amb fruita seca amb clofolla, millor encara. Encara que aquest última quedi decorativa i suggeridora, la seva funció és la d’anar buidant-la de manera regular, igual que les altres dues. La idea és poder gaudir diàriament dels avantatges immensos que té el seu consum: fibra abundant, greixos saludables, proteïnes, varietat de vitamines i minerals entre els quals figuren el calci, el magnesi, el potassi, el fòsfor, la vitamina E i d’altres del complex B. A més, ja és hora de treure de la fruita seca l’etiqueta que és un aliment que engreixa, perquè no és veritat.