Ictus: en la prevenció hi ha la vida
L’ictus és un conjunt de malalties que afecten els vasos sanguinis que porten la sang fins al cor. Es caracteritza per una alteració sobtada de la circulació de la sang al cervell, causat pel taponament (ictus isquèmic) o pel trencament d’una artèria (ictus hemorràgic).
Una de les particularitats d’aquesta malaltia és que els signes i els símptomes apareixen, en general, de manera inesperada. Però hi ha alguns senyals que poden ajudar a identificar-lo. Així, conèixer-ne els factors de risc i els símptomes és la millor manera d’estar preparats per a actuar davant de l’ictus.
La malaltia de l’ictus es considera la segona causa de mort al nostre país (la primera en dones), la primera causa de discapacitat adquirida en l’adult i la segona de demència. Segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), cada sis minuts l’ictus mata una persona a Espanya i s’estima que un terç dels pacients que en pateixen es mor.
Si bé aquestes xifres són importants i s’han de tenir en compte, la mortalitat provocada per l’ictus ha descendit els últims 20 anys, reconeix la SEN. Els experts asseguren que aquesta reducció ha estat possible gràcies a les millores en la detecció precoç dels símptomes i al control dels factors de risc principals, a més de la introducció de mesures terapèutiques efectives. I és que aquest ha estat precisament un dels objectius en els quals es treballa més, en la necessitat de dur a terme activitats preventives, conèixer-ne els factors de risc i els senyals d’avís d’un possible ictus i com podem actuar per a evitar-los.
Per la seva banda, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és pessimista en les seves previsions, ja que calcula un augment de la malaltia d’un 27% fins al 2025. Per a aquesta entitat, les malalties cardiovasculars agudes o l’ictus representen la tercera causa de mort al món occidental.
Moltes de les persones que patiran un ictus al llarg de la seva vida no saben què és un accident cerebrovascular, quins són els factors de risc ni com poden identificar-ne els símptomes, segons assenyalen des de l’Observatori de l’Ictus, una plataforma multidisciplinària d’especialistes de diferents àmbits. Segons la SEN, el 90% dels casos d’ictus es podrien evitar amb una prevenció adequada dels factors de risc i amb un estil de vida saludable.
Conèixer-ne els factors de risc i els símptomes és la millor manera d’estar preparats per a actuar amb rapidesa davant d’aquesta malaltia cerebrovascular, que pot tenir conseqüències greus. Els senyals d’alarma que s’han de controlar són, segons la SEN:
- Feblesa o pèrdua de força sobtada de la cara, del braç o la cama d’un costat del cos.
- Trastorn sobtat de la sensibilitat, sensació d'”esponjament o formigueig” de la cara, del braç o de la cama d’un costat del cos.
- Pèrdua sobtada de visió parcial o total en un o en els dos ulls.
- Alteració sobtada de la parla, dificultat per a expressar-se i ser entès.
- Mal de cap sobtat d’intensitat inhabitual i sense causa aparent.
- Sensació de vertigen, desequilibri, si s’acompanya de qualsevol altre símptoma.
El temps és fonamental en el tractament de la malaltia, ja que les possibilitats de tractar amb èxit un ictus depenen de la rapidesa d’actuació des del moment en què apareixen els primers símptomes. Segons els neuròlegs, és important trucar al 112. També recorden que, encara que els signes desapareguin als pocs minuts, és necessari posar-se en mans d’especialistes per a prevenir un infart cerebral més gran.
Encara que qualsevol persona pot tenir un ictus, s’han identificat diversos factors que fan que s’hi estigui més o menys predisposat. La mortalitat per aquesta malaltia ha decrescut els últims 20 anys gràcies a la prevenció, als treballs de detecció precoç i a les millores en l’atenció hospitalària, però la incidència i prevalença de l’ictus augmentarà els pròxims anys, segons l’OMS. Els experts expliquen aquest increment per l’envelliment de la població. I és que l’edat és un dels factors de risc principals no modificables d’ictus: amb l’edat, augmenten les possibilitats de patir-ne.
A l’edat se sumen altres factors, que sí que són modificables, com la hipertensió arterial, la diabetis, el colesterol elevat, l’obesitat, el tabaquisme, el consum excessiu d’alcohol, les malalties de cor i la síndrome metabòlica, entre d’altres.
Una vegada identificats els factors de risc principals, és fonamental comptar amb una atenció neurològica urgent i multidisciplinària. En aquest àmbit, destaquen les Unitats d’Ictus, que redueixen de manera significativa la mortalitat. Segons la SEN, els avantatges d’un ingrés precoç en una d’aquestes unitats i una atenció especialitzada per neuròlegs marquen la diferència entre dependència i independència.
La prevenció de l’ictus passa per seguir algunes pautes, com ara fer exercici moderat, mantenir una dieta sana i equilibrada baixa en sal i greixos, efectuar controls de pes, pressió arterial, nivell de colesterol i de sucre; no fumar i acudir de manera immediata a un centre hospitalari amb Unitat d’Ictus en cas de símptomes suggestius d’un ictus, segons informa la SEN.