Lactis: es consumeixen sense conèixer el seu valor
Una dieta sana i equilibrada no es pot entendre si no s’hi inclou la llet i altres productes lactis, com el iogurt o el formatge, per exemple. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) assegura que són una font important d’energia alimentària, proteïnes i greixos. En concret, explica que la llet contribueix de manera important a satisfer les necessitats del cos humà de calci, magnesi, seleni, riboflavina (vitamina B2), vitamina B12 i àcid pantotènic (vitamina B5).
Malgrat els seus beneficis, a Espanya, el consum de llet i de lactis ha experimentat un descens els últims anys, segons dades de l’Organització Interprofessional Làctia (INLAC). Així, en el cas de la llet, el 2016 se’n van consumir 3.198 milions de litres, un 2,2% menys que l’any anterior. En el cas dels derivats lactis, el consum es manté estable, amb 1.597 milions de quilos.
A més, segons el Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA), diversos factors macroeconòmics van provocar el 2015 una crisi en el sector lacti europeu, que va afectar la majoria dels estats membres de la UE i també els ramaders espanyols: “En particular, els qui pateixen directament l’efecte de la regulació de l’excés d’oferta amb preus de compra de la seva llet per sota dels preus de producció”. Per aquest motiu, els diferents agents que intervenen en la cadena de valor del sector lacti s’han compromès a col·laborar a favor del sector lacti espanyol per aconseguir un funcionament eficient i sostenible de les cadenes de valor de la llet i dels productes lactis.
Davant d’aquest context, EROSKI CONSUMER ha volgut conèixer quins són els hàbits de consum de lactis dels consumidors i quin és el seu coneixement dels segells de qualitat i garantia que porten. Amb aquesta finalitat, el mes de novembre passat va fer una enquesta en línia a un total de 805 responsables de la compra de la llar i consumidors de productes lactis.
Tots els participants de l’enquesta són responsables de la compra a casa seva i, habitualment, consumeixen llet o altres productes lactis com formatge, iogurts o similars (natilles, begudes làcties, mantega, nata, etc.).
Tots són majors d’edat: el 44% se situa en una franja d’entre 41 i 55 anys i un altre 33% té entre 56 i 70 anys. Dos de cada tres són dones, el 59% té formació universitària i el 23% també un postgrau o doctorat. Un altre 21% ha estudiat formació professional i la resta té educació secundària o batxillerat.
Quant a la procedència, un 18% viu al País Basc, un altre 18% a la Comunitat de Madrid, el 13% a Catalunya, el 9% a Andalusia i el 8% a la Comunitat Valenciana. Els altres enquestats es distribueixen per la resta de territoris espanyols en proporcions inferiors al 5%.
Consum i valor lacti
La llet i els productes lactis estan molt presents a les llars dels enquestats. De fet, en el 91% dels casos tots els membres de la família prenen llet o algun altre producte lacti.
Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), cada llar va prendre el 2016 una mitjana de 65 litres de llet sencera i 104 litres de llet semidesnatada i desnatada. També van prendre 42 litres de iogurts i llets fermentades, 16 quilos de formatge i mató i 18 quilos d’altres productes elaborats amb llet, com ara nata, natilles, arròs amb llet, batuts, gelats, etc.
Quant a la freqüència per tipus de producte, el 52% dels entrevistats assegura que consumeix llet unes quantes vegades al dia, mentre que un 38% ho fa una vegada. La resta, un 10%, tan sols pren llet una vegada a la setmana o amb una freqüència inferior, entre 2 i 6 vegades per setmana.
En el cas dels altres productes lactis (formatge, iogurts o similars), les freqüències baixen una mica. Un 43% assegura que pren aquest tipus d’aliments unes quantes vegades al dia i un 35%, una sola vegada. Per la seva banda, un de cada cinc enquestats diu que consumeix productes lactis una vegada a la setmana o entre 2 i 6 vegades a la setmana.
I és que els lactis són aliments amb qualitats nutritives excel·lents, essencials per a la salut en cada etapa de la vida. La llet, per exemple, és rica en proteïnes d’alta qualitat, calci, vitamines liposolubles A i D i vitamines del complex B. D’altra banda, els derivats lactis (iogurt, batut, quallada, gelat, quefir o formatge) són aliments fàcils de digerir i de consumir. En els dos casos, es tracta d’aliments especialment importants en períodes de creixement i desenvolupament (infància i adolescència) i en situacions fisiològiques concretes (embaràs i lactància).
La Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC) i la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC) recomanen que els nens prenguin de 2 a 3 racions diàries de lactis (de 200 ml cadascuna), entre 2 i 4 racions (de 250 ml cadascuna) els adults i 3 racions al dia (també de 250 ml cadascuna) les persones grans. Això sí, el consum de llet no ha de desplaçar la ingesta d’aliments d’origen vegetal poc processats, com ara fruita fresca, hortalisses, fruita seca o llegums.
La llet és, en general, un producte molt apreciat per la població. Segons l’Enquesta de Pressupostos Familiars de l’INE, cada llar es va gastar el 2016 prop de 52 euros de mitjana en la llet sencera i 79 euros en la desnatada.
La qualitat nutricional de la llet és el que principalment valora el 60% dels enquestats per EROSKI CONSUMER i el sabor el 21%. Un altre 9% dona importància a l’origen i un 5%, respectivament, al preu final i a la forma de producció.
Una cosa similar ocorre amb els productes lactis. Un 52% valora principalment la qualitat nutricional, però un 34% (una proporció més alta que la de la llet) dona importància al sabor. La resta de factors, forma de producció, origen i preu final, són fonamentals en aquest tipus de productes per a un 4%, respectivament.
En aquest sentit, els entrevistats posen nota a la influència d’aquest tipus de factors a l’hora de seleccionar i d’adquirir la llet. En una escala de l’1 al 5 (on 1 és el valor mínim i 5 el màxim), el sabor i la qualitat nutricional obtenen una puntuació mitjana de 4; l’origen un 3,5; i la forma de producció i el preu final un 3,3. Quant als productes lactis, les valoracions mitjanes són iguals.
El 2013, el MAPAMA va signar un conveni de col·laboració amb indústries làcties i empreses de distribució amb l’objectiu de cooperar a favor del sector lacti espanyol per a aconseguir un funcionament eficient i sostenible de les cadenes de valor de la llet i dels productes lactis. D’aquesta manera, es buscava millorar la percepció del consumidor dels productes lactis com a productes d’alt valor nutritiu i qualitat, i garantir la sostenibilitat del sector a llarg termini.
Entre altres mesures, es va crear el segell PLS (“Productes Lactis Sostenibles”), que coordina els conceptes d’origen, sostenibilitat i transparència per al consumidor. D’una banda, la indústria làctia es comprometia a identificar l’origen espanyol de la llet als envasos on figurés el logotip PLS. D’altra banda, les empreses de distribució alimentària desenvoluparien actuacions destinades a millorar la percepció del consumidor respecte dels productes lactis, com a productes d’alt valor nutritiu i de qualitat. I, finalment, el MAPAMA es comprometia a donar a conèixer el programa “Productes Lactis Sostenibles”.
Coneixement i confiança en el segell PLS
Quatre anys més tard (l’enquesta es va fer al novembre de 2017), EROSKI CONSUMER ha volgut analitzar el coneixement que els consumidors tenen del segell PLS. Tanmateix, dos de cada tres enquestats confirmen que no coneixen el logotip.
Entre els qui sí que el coneixen (el 35% dels entrevistats), el 82% assegura haver-lo vist en els envasos dels productes lactis que adquireix i tan sols un 16% també n’ha sentit a parlar als mitjans de comunicació tradicionals (mitjans impresos, televisió o ràdio) o a les xarxes socials.
I els enquestats coneixen el seu significat? Un 24% reconeix que el desconeix i, fins i tot, alguns asseguren que no els interessa saber-ho. En canvi, un altre 66% esmenta algun dels tres aspectes que el segell PLS representa: que el producte amb aquest logotip és d’alt valor nutritiu, la garantia d’oferir una millor identificació i coneixement de l’origen de la llet i d’altres productes lactis; o la certificació de la sostenibilitat del producte en tota la cadena de valor. Un 3% confon el segell amb el que indica que es tracta d’un producte ecològic.
Malgrat tot, una vegada coneguts els objectius del segell PLS, al 63% dels enquestats els genera molta confiança perquè certifica la sostenibilitat de tota la cadena de valor i perquè indica que és un producte d’alt valor nutritiu. Només al 9% no els inspira cap confiança i al 28%, tan sols una mica.
EROSKI CONSUMER també va voler saber si els enquestats coneixien altres tipus de logotips relacionats amb l’alimentació. Pel que fa a la qualitat del producte, a penes un 21% coneixia el segell EGT d’Especialitats Tradicionals Garantides, un 44% el d’IGP o Indicació Geogràfica Protegida i un 54% el de DOP o Denominació d’Origen Protegida.
Es tracta de denominacions de qualitat; és a dir, mecanismes de protecció i conservació de certs productes agroalimentaris d’origen espanyol. Els segells DOP i IGP d’un producte agrari o alimentari, a més d’assegurar i garantir productes de qualitat diferenciada, també informen sobre l’origen geogràfic, la tradició, les matèries primeres i, fins i tot, els procediments de producció, transformació o comercialització. Atorguen al producte un valor singular. D’altra banda, l’EGT no fa referència a l’origen, sinó que té per objectiu protegir una composició tradicional del producte o una forma de producció tradicional.
Quant a la producció ecològica, el 58% dels enquestats coneix el segell que engloba aquells productes que apleguen un recull de tècniques agropecuàries que exclouen, normalment, l’ús de productes químics amb la finalitat de preservar el medi ambient, mantenir o augmentar la fertilitat del sòl i proporcionar aliments amb totes les seves propietats naturals. I la mateixa proporció d’entrevistats coneix el segell MSC de pesca sostenible, que té per objectiu avaluar si una pesqueria està ben gestionada i és sostenible, basant-se en 3 principis: que l’activitat pesquera asseguri que es pot continuar indefinidament, que les operacions pesqueres es gestionin de manera que mantinguin l’estructura, la productivitat, la funció i la diversitat de l’ecosistema; i que la pesqueria compleixi les lleis pertinents i que tingui un sistema de gestió eficaç que pugui reaccionar a qualsevol canvi que es produeixi.
Finalment, un 73% dels entrevistats coneix el Semàfor Nutricional d’Eroski, un etiquetatge pioner a Espanya que ofereix informació clara i senzilla sobre el valor energètic i nutricional dels seus productes mitjançant un sistema de colors. D’aquesta manera, es busca ajudar el consumidor a dissenyar una dieta equilibrada.