Contaminants emergents: el perill d'una mala gestió

Comencen a descobrir-se els danys ambientals i sobre la salut que causen alguns productes d'ús quotidià com medicaments i cosmètics
1 Febrer de 2018

Contaminants emergents: el perill d'una mala gestió

/imgs/20180201/productos-limpieza.jpg

Medicaments com l’ibuprofèn o els anticonceptius, cosmètics amb microplàstics, xampús anticaspa amb zinc, productes de neteja amb diversos components tòxics… A casa hi ha una varietat de productes que, utilitzats de manera inadequada, es poden convertir en un autèntic arsenal químic: són els contaminants emergents. Tot i això, no sempre sabem com afecten el medi ambient i la salut, i què es pot fer per a combatre’ls.

Què són?

El terme “contaminants emergents” prové de l’anglès emerging pollutants. Es refereix a una sèrie de productes, més o menys recents i cada vegada més abundants, que tenen unes formulacions químiques o unes interaccions que causen amb altres substàncies o compostos que provoquen danys sobre el medi ambient i la salut humana que no s’havien tingut en compte fins ara. Molts d’ells són d’ús quotidià i es troben en qualsevol llar: medicaments, cosmètics, xampús, productes de neteja, etc.

La legislació ambiental i sanitària no els controla perquè fins ara no s’han detectat, però, gràcies a noves metodologies i a les recerques sobre els efectes que tenen, comencen a considerar-se. Institucions internacionals com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) o les agències de medi ambient dels Estats Units i d’Europa (EPA i AEMA, respectivament) hi treballen. “La Unió Europea (UE) té una llista de substàncies sota vigilància i es fan estudis per a definir quin és el seu efecte i quins límits s’haurien de posar en abocaments i en qualitat d’aigües. Cada any hi entren nous compostos”, assenyala Mikel Ibarra, director de projectes d’Aclima, grup d’empreses ambientals del País Basc.

Com ens afecten?

La varietat de productes i les possibles interaccions que tenen amb altres substàncies de l’entorn fan que les conseqüències puguin ser molt diverses. A mesura que els científics realitzen més recerques i anàlisis, en descobreixen efectes nous.

L’impacte de certs tipus de medicaments ja s’ha començat a percebre en entorns naturals: els estrògens de les píndoles anticonceptives provoquen la feminització dels mascles en diverses espècies de peixos i amfibis, els antidepressius redueixen les possibilitats de supervivència de les aus a l’hivern i certs antiinflamatoris causen lesions en els ocells.

Un altre exemple clar és el dels microplàstics, utilitzats en diversos productes, com abrasius industrials, exfoliants, cremes facials, pasta de dents, xampús, gels, productes per a bebès, repel·lents d’insectes, cremes solars, cosmètics, etc. Els microplàstics estan presents en tots els mars i oceans del planeta i constitueixen una amenaça per a la salut humana i el medi ambient per la capacitat d’acumular compostos químics i toxines. Una vegada en el medi, els microplàstics juntament amb els compostos químics associats, poden ser ingerits per peixos i invertebrats i passar a través de la cadena tròfica a aus, cetacis i als éssers humans. Ja s’han observat efectes negatius de pèrdua de pes, creixement i hàbits d’alimentació en els organismes marins a causa d’aquesta ingesta, segons explica Oihane Cabezas, investigadora d’AZTI, centre tecnològic especialitzat en innovació marina i alimentària.

Com els podem combatre?

/imgs/20180201/reciclaje-farmacos-2.jpg

Els sistemes de depuració i tractament d’aigües residuals no tenen els mitjans per a detectar i eliminar aquestes substàncies. “No és motiu per a alarmar la població. L’aigua de l’aixeta és segura, les quantitats són mínimes, però l’aigua que fem servir per al consum ve d’embassaments i rius i arriba de les xarxes de sanejament, de manera que finalment tot el que llencem a l’entorn des de la pica, la dutxa, el vàter, etc. acaba als rius i ens arriba a nosaltres una altra vegada”, recorda l’expert d’Aclima. Aquest grup, al costat de l’Agència de l’Aigua del País Basc (URA) i els consorcis d’aigües bascos, estudia els contaminants emergents abans i després que acabin en les plantes depuradores a Euskadi. S’ha descobert una presència bastant alta de productes com l’ibuprofèn i fins i tot de substàncies estupefaents.

La conscienciació dels ciutadans és clau per a disminuir la presència i els efectes dels contaminants emergents en el medi ambient i la salut. Igual que ocorre amb productes com les tovalloletes humides, no s’ha de llençar res pel vàter que no siguin les tres pes, “pipí, popó i paper higiènic”, com subratlla Fernando Morcillo, director general de l’Associació Espanyola de Proveïments d’Aigua i Sanejament. En el cas dels medicaments, a més de reduir-ne el consum als imprescindibles, s’han de dipositar en els punts SIGRE de les farmàcies per al tractament i reciclatge correctes.

La inversió en recerques i sistemes d’anàlisis és una altra de les grans accions que s’haurien de tenir en compte. “Els sistemes de sanejament d’aigües estan veient que el seu control serà difícil pel cost; caldran inversions molt altes i pot suposar un increment del preu de la taxa d’aigua”, preveu Ibarra.

Així mateix, la legislació hauria d’avançar per a establir controls i límits a aquestes substàncies, com ja es fa amb d’altres, i que les empreses productores assumeixin mètodes per a reduir-les, eliminar-les o substituir-les.