El control de la menstruació
La majoria dels mètodes anticonceptius, a excepció del preservatiu masculí i la vasectomia, recauen en la dona, qui ha de triar el que millor s’adapti al seu estil de vida i a les seves circumstàncies. D’entre tots, el més popular és la píndola.
Fins ara, les dones disposaven de mètodes d’anticoncepció amb una combinació d’estrògens i progestàgens en diferents formes de presentació -pegat, anell o píndola- que limitava la quantitat de sagnat. La seva funció anticonceptiva es deu al fet que els gestàgens inhibeixen l’ovulació i els estrògens controlen el sagnat, per tant no hi ha ovulació. A més, l’acció progestagènica espesseix el moc cervical, fet que dificulta l’avanç dels espermatozoides, tal com assenyala el doctor José Ramón Serrano Navarro, metge ginecòleg, cap de servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Alto Deva a Mondragón (Guipúscoa) i president de la Societat Espanyola de Contracepció.
També hi ha altres anticonceptius que només contenen progestagen com a component hormonal únic i que també s’han comercialitzat en diverses presentacions -píndola, injectable intramuscular, DIU d’alliberament hormonal i implant. En aquest cas, disminueix la quantitat de la pèrdua sanguínia.
Cal tenir en compte que, quan es pren la píndola, el sagnat periòdic que té la dona no és una menstruació real, sinó que es tracta de pèrdues per privació, provocada per una combinació d’un estrogen -propi de la dona o exogen- i una progestina. Aquest sagnat té un color marró o cafè i es dóna en poca quantitat, a diferència del cicle menstrual, que és vermellós i dura entre 4 o 5 dies.
Ara arriba a Espanya una nova píndola que ofereix altres avantatges, com la possibilitat de reduir la menstruació a 4 episodis a l’any o eliminar-la per complet. Encara que sembli mentida, aquest producte no és nou, ja que l’Administració d’Aliments i Medicaments d’EUA (FDA, en les sigles en anglès) ja va aprovar aquesta píndola el 2007 i està disponible en altres països.
Tanmateix, mai no va arribar a estar disponible a Espanya per qüestions de comercialització, ja que entre les usuàries espanyoles persistia el mite de la regla com a forma de “depuració”. A hores d’ara, el perfil de la dona al nostre país està canviant i les dones joves tenen superada aquesta falsa creença. De fet, ja solen fer-se algunes pautes amb les píndoles habituals quan es programa un viatge o una competició esportiva amb la finalitat de retardar el sagnat per privació.
Segons Serrano, aquesta píndola serà de gran ajuda, sobretot, per a dones que sofreixen dismenorrea – menstruació difícil i dolorosa fins i tot prenent les píndoles convencionals- i tensió premenstrual. Quant als efectes secundaris demostrats clínicament, no seran diferents de les molèsties que poden provocar les píndoles habituals fins que el cos s’hi adapta: inflor lleu, sensació de tensió mamària, cefalea o lleuger augment de pes, entre d’altres. Així mateix, com explica l’especialista en medicina ginecològica, les seves contraindicacions també són semblants. Segons el document “Criteris mèdics d’elegibilitat per a l’ús d’anticonceptius” de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), en general, no estan recomanades en dones amb antecedents personals de trombosi o tromboflebitis i en algunes patologies cardiovasculars.
L’última enquesta duta a terme per l’Observatori de Salut Sexual i Reproductiva de la Societat Espanyola de Contracepció (SEC) descriu un escenari poc favorable quant a la contracepció en la població espanyola. Segons mostren els resultats, només el 73% de dones entre els 15 i els 49 anys d’edat, període en el qual són considerades sexualment actives, reconeixen que fan servir mesures de prevenció quan mantenen relacions sexuals. Aquest resultat col.loca Espanya en el desè lloc si es compara amb la resta dels països europeus.
El mètode anticonceptiu més utilitzat al nostre país és el preservatiu (31,3%), que també és el de primera elecció en la primera relació, en la qual és escollit pel 92,9% de les dones. El 27,3% de les participants assegura que no en fa servir cap, una actitud més freqüent encara entre les dones de 45 a 49 anys. No obstant això, en aquest període, encara que la fertilitat disminueix, no ho fa el risc d’embaràs, per això els especialistes insisteixen que no s’ha d’oblidar l’anticoncepció en aquestes edats, tant per a evitar embarassos no desitjats com avortaments. S’estima que la meitat de les dones més grans de 40 anys que queden embarassades decideixen avortar.
Més de 33 milions d’embarassos no desitjats que tenen lloc arreu del món són culpa de no haver fet servir mètodes anticonceptius o d’haver-los utilitzat de manera incorrecta. Les creences populars sense base científica i la gran quantitat d’informació sense contrastar que figura a Internet tampoc ajuda gaire a combatre-les. Ni a aquestes, ni als seus efectes secundaris, com són també, a més de l’embaràs, les malalties de transmissió sexual (sida, gonorrea, sífilis, candidiasi…).
Per aquesta raó són tan importants les campanyes de conscienciació i els programes d’educació sexual per als més joves. És fonamental que coneguin quin tipus de mètodes anticonceptius hi ha disponibles, contra què protegeix cadascun i, sobretot, quina és la forma idònia d’utilitzar-los. Els joves, i els que no ho són tant, haurien de saber que poden consultar els seus dubtes als professionals de salut de referència -metge, infermera, matrona o ginecòleg-, que són fonts d’informació basada en l’evidència científica.