És cert que els qui estan predisposats a patir un càncer el tindran igual, més enllà del que mengin?
Em sembla una opinió fatalista i sense base científica. El terme “predisposició” no és sinònim de “determinisme”. És cert que alguns estem més predisposats que d’altres a tenir càncer, principalment per la nostra genètica. Però l’expressió de la malaltia o quan s’arriba a expressar depèn del que fem en el dia a dia, del tipus d’estrès físic, ambiental i fins i tot psicològic que ens acompanya.
Llavors, el càncer és qüestió de genètica o d’alimentació?
No és ni una cosa ni l’altra, sinó les dues. Hi ha una càrrega genètica major o menor, a la qual afegim la càrrega de la nostra alimentació, entre altres factors, fins que arriba el moment en què ja no es pot mantenir l’equilibri metabòlic.
Hi ha aliments que ajudin a prevenir-lo?
Hi ha una gran varietat d’aliments per a prevenir, o almenys retardar, l’aparició dels nombrosos tipus de càncer. Alguns, com els vegetals, les fruites, els llegums i els productes poc processats també són aplicables a la major part de les malalties cròniques relacionades amb l’envelliment, com les cardiovasculars o la diabetis. Alguns productes de consum habitual, com el cafè, han tingut els seus moviments a favor o en contra depenent del moment històric. Tanmateix, l’abús de qualsevol aliment pensant que “més serà millor” no funciona, com s’ha demostrat repetidament en la recerca científica de qualitat. Fins i tot els antioxidants, que es consideren part d’una dieta anticancerosa, poden tornar-se en contra nostre si es consumeixen a l’excés. El verí és en la dosi.
Hi ha alguna dieta per a curar el càncer?
L’alimentació és un dels factors que influeixen sobre la nostra salut i, encara que és molt important, definitivament no és l’únic. Un cop que la malaltia apareix, l’alimentació per si sola pot ser que no sigui suficient per a “curar”. Hem de tenir en compte que no hi ha “un càncer” sinó múltiples formes; unes tenen un component genètic més important que d’altres. Per tant, no parlem d’una “talla única”, sinó d’unes recomanacions alimentàries més personalitzades d’acord amb el genoma de l’individu.
Com pot ajudar la nutrigenòmica a fer front al càncer?
Pel que fa a la nutrigenòmica i el càncer, parlem d’un futur prometedor més que no d’una realitat actual. La nutrigenòmica ha progressat més en altres àrees, com l’obesitat o les malalties cardiovasculars.
Quins avanços suggereixen les recerques?
En el futur hi haurà més integració de coneixement per a arribar a entendre amb més profunditat els diferents components que defineixen el risc. La genètica i l’alimentació són només peces del puzle. L’epigenètica és molt important per a totes aquestes malalties i, a més, pensem que és modificable, cosa que no ocorre amb el genoma. Entendre el nostre epigenoma, que és la informació en el nostre genoma i que defineix en part quan i com s’expressen els nostres gens, ens pot portar molt lluny en la prevenció i la teràpia del càncer i de les altres malalties.
Quines decisions alimentàries tenim a l’abast per a millorar la nostra salut?
Hem de mantenir un equilibri calòric; és a dir, consumir la quantitat d’energia que necessitem en termes del nostre estil de vida. Una altra recomanació típica és que els plats siguin “acolorits”, que hi hagi varietat de vegetals i de fruites. També cal minimitzar els aliments altament processats, que podrien contenir aquests compostos potencialment inductors dels processos associats amb els càncers. Finalment, no creure’s les moltes coses que s’escriuen sobre aliments “miracle”.
És possible cometre errors nutricionals “sense voler” quan s’està fent quimioteràpia o radioteràpia?
L’alimentació és molt important com a coadjuvant a aquests tractaments, però es poden cometre errors si es pensa, com alguns suggereixen, que es poden abandonar i substituir-los per “aliments màgics”. Una manera d’evitar els errors és consultar els dietistes-nutricionistes.
A Internet es veuen articles, entrevistes, fins i tot llibres que asseguren curar el càncer amb la dieta. Què en pensa?
És molt penós que s’enganyi les persones en un moment tan vulnerable de la seva vida. Coneixem autors de llibres que s’han inventat la seva malaltia i la seva curació amb l’únic motiu de la fama i els diners. La satisfacció més gran que hi pot haver per al professional de la salut és la curació del pacient. Amb aquest objectiu posarà tots els mitjans que la medicina li proporciona d’una manera sòlida, reconeguda i efectiva. No pot fer servir mètodes que no hagin estat confirmats de manera científica. Els miracles, lamentablement, no existeixen.