El nombre d’autònoms a Espanya no ha deixat de créixer els últims cinc anys i ja supera els 3,2 milions, segons la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms. Aquest creixement s’explica només per l’alta taxa de desocupació?
És cert, el col·lectiu no ha deixat de créixer, encara que aquest any s’ha produït una certa frenada. Aquest creixement està motivat pel que anomenem “l’efecte refugi”, generat per l’elevada taxa de desocupació de llarga durada; i també per la tarifa plana de 50 euros. L’emprenedoria és fonamental per a un país, però una gran quantitat de la gent que es fa autònoma té moltes dificultats per a mantenir-se una vegada finalitzada la tarifa plana.
Com és el col·lectiu d’autònoms?
Els autònoms estem fets d’una pasta especial. És un col·lectiu molt heterogeni, però tenim en comú les ganes d’innovar, la capacitat d’adaptació, de cuidar la nostra activitat i el producte i també de fer tirar endavant molt de treball. Això no vol dir que no hàgim de lluitar per més drets, per a aconseguir la conciliació i la protecció que avui no tenim. Aquí som ara.
Pimes i autònoms constitueixen el 99,9% del teixit empresarial i generen el 73% de l’ocupació a Espanya, segons l’informe “Small Business Act for Europe” de la Comissió Europea. Creu que és el final del treball tradicional i del contracte indefinit “per a tota la vida” a què estàvem acostumats?
El treball actual està mutant a una precarietat i temporalitat generalitzada, però no pel creixement de pimes i autònoms, sinó tot el contrari. Els únics que mantenen certes condicions laborals estables i dignes són els petits ocupadors: protegir les pimes i els autònoms és protegir l’ocupació de qualitat.
Tenim una nova llei d’autònoms que ha d’entrar en vigor el 2018. Quins són els principals assoliments que té?
Té mesures positives com la bonificació del 100% de la jubilació per als autònoms que contractin almenys un empleat, la tarifa plana de 50 euros per a les dones després de la baixa de maternitat i també les deduccions per menjar. Però, encara que conté mesures positives, cap no és transcendental.
I quins són els grans oblits i decepcions de la llei d’autònoms?
La llei d’autònoms no és la panacea ni la solució de tots els nostres problemes: no aborda cap de les mancances ni els defectes fonamentals del Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA). Queda molt per fer: vincular les cotitzacions als ingressos reals, abordar la prestació per cessament d’activitat, coneguda com “l’atur dels autònoms”, millorar les pensions i resoldre els problemes de morositat i finançament.
Per què és tan difícil fer una llei d’autònoms amb retribució progressiva, perquè cada autònom cotitzi a la Seguretat Social en funció dels seus ingressos i no d’una quota fixa?
Exactament aquesta és la pedra angular per a un Règim d’autònoms just i una Seguretat Social eficient. La Seguretat Social amb prou feines recapta i els autònoms estan desproveïts d’atur, jubilació decent o baixa laboral. Avui, qui ingressa 500 euros, paga 275 euros, i qui ingressa 5.000 euros, paga el mateix. Vincular les quotes de cotització als ingressos reals dels autònoms, com ocorre amb els assalariats, és de sentit comú.
Hi ha qui diu que el treball per compte propi obliga a ser més resolutiu, fomenta la creativitat i potencia el desenvolupament professional. Què en pensa?
Sí, i no tenim més opcions. Els autònoms som resolutius i fem heroïcitats diàries.