Cosmètics. Menys és més

Cosmètics. Menys és més

Per a qui no estigui familiaritzat amb les xarxes socials, una etiqueta és una consecució de caràcters precedits del símbol d’un coixinet que serveix per a identificar un tema sobre el qual qualsevol persona pot aportar la seva opinió. Doncs bé, perquè ens fem una idea de la importància que té per a nosaltres el món de la cosmètica, l’etiqueta #beauty (‘bellesa’) té més de 500 milions de fotos a Instagram, i la de #curafacial, 3,1 milions; i a TikTok, d’altres com #skincare (un anglicisme amb què ja es coneix internacionalment la rutina de les cures) té 23,1 milions de vídeos. En aquestes publicacions, diversos professionals de la dermatologia i la cosmetologia, però també molts altres personatges que no tenen cap coneixement sobre la cura de la pell, recomanen rutines facials infinites i productes cosmètics específics per a cada zona de l’epidermis. Alguns, a manera de recomanació o consell, arriben a resumir la rutina de cosmètica diària en deu productes de matí i deu productes més abans d’anar al llit.

Aquesta obsessió, segons uns estudis de l’Associació Nacional de Perfumeria i Cosmètica (STANPA), ha provocat que els europeus fem servir de mitjana set productes cosmètics i de cura personal diferents al dia i uns tretze a la setmana (majoritàriament facials); això suposa a l’any una despesa mitjana anual de 206 euros per persona. Però la pregunta és si una pell sana necessita (i pot suportar) posar-se a sobre “tones” de productes amb diferents ingredients, principis actius i textures diverses. Això és el que diuen els experts sobre el que realment necessita la pell.

Netejar, mantenir i protegir

Quants productes són necessaris per a una bona rutina cosmètica? En són molts, la mitjana europea de set productes al dia? Rubén Hernández, president de l’Associació Espanyola de Cosmetòlegs i Cosmiatres (AECOSM), recorda que quan parlem de cosmètics no només ens referim a productes facials. “Un gel de bany, un xampú, el maquillatge, el desodorant, el condicionador per al cabell, el fotoprotector, la crema hidratant del cos…: tot són cosmètics. En aquest sentit, sí que és normal fer-ne servir aquesta quantitat al llarg del dia”, explica. “Però si ens centrem en la rutina facial, per a una persona adulta sense patologies cutànies, els puntals bàsics són la higiene facial, el manteniment de la barrera cutània i la fotoprotecció”, indica Tomás Muret, vocal de Dermofarmàcia del Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics (CGCOF). “A partir d’aquests elements essencials, es poden incorporar altres productes cosmètics per tractar àrees específiques, com el contorn d’ulls, els llavis o la zona peribucal, i també per abordar necessitats particulars de la pell, com ara la deshidratació, les arrugues, les taques, la fermesa o el to”, afegeix Muret.

Hi ha persones que desglossen cadascun d’aquests tres passos bàsics en tres més, però els experts recomanen no complicar-se perquè en una pell sana no cal afegir fases. “Un sol producte, com una aigua micel·lar per a la neteja, és suficient”, opina Rubén Hernández. També recorda que el manteniment no només consisteix a aplicar crema hidratant, ja que el concepte de cura ha evolucionat i ara és més integral. “Encara que és cert que una pell hidratada és la base perquè estigui sana, a partir d’aquí, si volem i ho necessitem, podem afegir productes per a corregir o perquè la pell es vegi millor, com un contorn d’ulls, un sèrum nutritiu o per tractar taques, depenent del que necessiti la pell”. Pel que fa a l’últim pas no hi ha discussió possible. No només per evitar l’envelliment prematur, sinó també un càncer de pell, la fotoprotecció és obligatòria sempre.

I si ens en passem?

L’abús de productes cosmètics, i un ús de productes no adequats per al tipus de pell, pot tenir conseqüències negatives nombroses. “Fer servir massa productes al llarg del dia pot provocar irritació, sensibilitat i dany a la barrera cutània. L’exfoliació excessiva pot causar enrogiment, inflamació i debilitat de la pell, i fer-la més vulnerable a infeccions i problemes cutanis”, indica el dermofarmacèutic Tomás Muret.

A més a més, l’ús freqüent de màscares i sabons agressius pot desequilibrar la microbiota cutània i afectar la funció barrera de la pell, amb un resultat de sequedat, sensibilitat i irritació.

D’altra banda, barrejar tantes cremes, emulsions, tònics o sèrums pot girar-se en contra nostra, ja que alguns principis actius poden ser incompatibles entre si i si els fem servir conjuntament pot disminuir l’efectivitat o irritar-nos. “Per exemple, l’ús simultani de retinol i exfoliants com l’àcid glicòlic pot resultar massa agressiu per a la pell”, recorda Tomás Muret. D’altra banda, també es pot donar una inactivitat per saturació de la pell. “Les cremes tenen unes dosis i unes indicacions determinades, i l’autoconsum desenfrenat del cosmètic, encara que no ens danyi amb la gravetat que pot fer l’automedicació, sens dubte resultarà inútil i sense efecte en la pell”, conclou Hernández.

Què necessita la nostra pell?

Abans de comprar un producte cosmètic és important identificar les necessitats que tenim. Què és el que necessitem? Tenim la pell sana o té algun problema? Per això és important distingir entre un medicament per a la pell i un producte cosmètic. La diferència principal es troba en el propòsit. El primer tracta malalties i patologies i el segon cuida la pell.

“Els medicaments estan dissenyats per a prevenir malalties, diagnosticar-les, tractar-les o curar-les i tenen un efecte farmacològic en el cos. Els productes cosmètics, en canvi, estan destinats a netejar, perfumar, canviar l’aspecte, protegir, mantenir en bon estat sense alterar significativament les funcions o estructures de l’organisme”, explica Tomás Muret. És a dir, que hem de tenir clar que per molts productes cosmètics que ens apliquem per solucionar un determinat problema en la pell, com ara l’acne, un èczema o la rosàcia, no aconseguirem mai tractar aquestes afeccions.

Una altra cosa diferent és que, per exemple, el dermatòleg ens recepti una crema antibiòtica per tractar el brot d’acne i que, al mateix temps, ens recomani combinar-lo amb un cosmètic, com ara una crema hidratant específica o un sabó de neteja facial per ajudar-nos en el tractament. “Aquests són un tipus de productes que no encaixen en la definició ni de fàrmac ni de cosmètic, sinó que són a mig camí entre l’un i l’altre (se solen anomenar cosmecèutics, encara que no tenen reglamentació ni definició oficial), i que s’usen per tractar els desequilibris de la pell, tant si és un símptoma o una alteració estètica, com ara grans, punts negres, irritacions o èczemes”, explica Rubén Hernández, d’AECOSM.

Per tot això, els experts conclouen que, al final, un producte és tan bo com tan ben prescrit estigui. El que importa és fer un bon diagnòstic cosmetològic i, en conseqüència, una bona prescripció, ja que no hi ha un producte bo per a tothom. El que de debò fa que un producte es consideri bo és que el faci servir la persona que el necessita.

Com hem de triar els cosmètics

A més d’una prescripció correcta, de què depèn l’efectivitat d’un cosmètic? “L’efectivitat depèn fonamentalment de la qualitat de les matèries primeres, ja que els ingredients purs i d’alta qualitat garanteixen més bons resultats. En segon lloc, de la concentració dels ingredients, que és crucial, ja que han de ser presents en les concentracions adequades per ser efectius. A més a més, el procés d’elaboració del producte cosmètic és la clau; fins i tot els millors ingredients poden perdre l’eficàcia si no es formulen correctament”, explica Tomás Muret. La pregunta és gairebé obligada: com pot triar el consumidor?

El portaveu de l’AECOSM posa com a exemple l’oli d’argània, un ingredient que es fa servir molt en cosmètica. “No és el mateix usar un oli d’argània refinat que un de primera pressió en fred (aquest últim té més efectivitat en la pell perquè porta més concentració de nutrients que el refinat). Amb la resta dels ingredients passa el mateix. També hi ha molta varietat i diferència entre els àcids hialurònics. N’hi ha de molt barats i de més cars, ja que estan tractats de manera diferent, i tenen una capacitat de penetració en la pell també diferent. Al final, el consumidor no pot identificar la qualitat del producte. Aquí hi ha el problema. L’única manera que té és confiar en la regulació i en els estudis d’eficàcia que s’han fet sobre el producte cosmètic que es posa al mercat”, explica Rubén Hernández.

Perquè fins i tot el producte elaborat amb els ingredients més cars i més ben formulat del mercat tampoc no és garantia d’efectivitat. Una crema pot ser fantàstica per a una persona i a una altra no aportar-li res o gairebé res.

“Si únicament considerem l’arruga des del punt de vista tècnic, de segur que trobarem un producte que estigui més ben formulat que un altre per a tractar-la. Però aquest mateix producte, independentment de l’actiu que li hàgim posat en la composició, no farà el mateix efecte en una pell equilibrada que en una altra que no està bé”, explica Rubén Hernández. És a dir que, per molt que una amiga o una influenciadora ens repeteixi una vegada i una altra les bondats d’una crema determinada, cal tenir en compte que potser per a ella ha resultat molt eficaç perquè partia d’una bona base per a aplicar-la. “Si, per contra, aquesta pell no té un balanç hidrolipídic –entre aigua i greix– adequat, qualsevol actiu per a arrugues, com un pèptid, un retinoide o un àcid hialurònic, potser no farà efecte”, conclou Hernández.