Vendre objectes de segona mà a Internet
Aquesta crisi econòmica sense precedents els últims setanta anys ha originat canvis profunds en els nostres hàbits de consum i en la manera com enfoquem l’economia domèstica. Hem passat de la compra sense control d’objectes prescindibles a un racionament més controlat sense pensar que pot haver-hi solucions centenàries que, alhora que oxigenen la nostra economia, ens permeten mantenir un nivell de consum raonable. La venda d’objectes usats que ja no necessitem n’és una i, més enllà dels temps que corren, en alguns països, sobretot els anglosaxons, constitueix un esdeveniment social de profundes arrels. Ara, Internet ofereix l’oportunitat d’apuntar-nos al carro de la segona mà d’una manera fàcil i òptima, però: què hem de fer per a evitar disgustos?
Hi ha molts serveis de venda de segona mà a la Xarxa. Els més coneguts són eBay i, a Espanya, Segunda Mano, però no són els únics i, de vegades, n’hi ha alguns de més específics que poden ser més eficaços per a vendre uns objectes determinats. Diverses plataformes estan especialitzades a vendre roba i objectes de nadó usats. També n’hi ha sobre cotxes i motocicletes, ordinadors, telèfons mòbils i altres productes informàtics que disposen de plataformes específiques on és fàcil que el nostre producte trobi demanda. Tanmateix, això no vol dir que les grans plataformes siguin ineficients o que no siguin recomanables, ja que disposen d’un altre tipus de garanties que no sempre poden oferir els llocs petits. Compten també amb tota mena de públic, amb la qual cosa la demanda del nostre producte no té per què ressentir-se.
A més d’assegurar la demanda, cal procurar evitar els ensurts postvenda o la frustració davant de les queixes no ateses. El lloc que triem per a vendre el nostre producte ha de reunir una sèrie de característiques que garanteixin una venda seriosa:
/imgs/20111201/internet2.jpg
Un registre d’usuari formal. Per a donar-nos d’alta en el servei i començar a vendre ens han de demanar algunes dades bàsiques, com una adreça de correu electrònic vàlida, alguna contrasenya i dades que ens identifiquin, a més d’un domicili. Hem de pensar que el mateix que se’ns exigeix a nosaltres es demanarà als qui ens compren. La seguretat per a tothom és la millor garantia de fer una venda sense problemes.
Unes condicions d’ús detallades i accessibles per a la lectura. Acceptar les condicions d’ús d’un servei sense llegir-les quan hi ha diners pel mig és un dels pitjors errors que podem cometre. Hem de trobar-les amb rapidesa a la pàgina del servei i desplegar-les sense inconvenient per llegir-les i assegurar-nos que no hi ha cap apartat que ens faci sospitar. També ha d’haver-hi algun servei d’atenció a clients per a poder aclarir els dubtes.
- Referència a la Llei de Protecció de Dades. Encara que el servei sigui estranger, és recomanable que faci referència expressa al fet que s’acull a la Llei de protecció de dades espanyola, la LPD. Només així ens assegurarem que les nostres dades de registre no són objecte de negoci per part de tercers. Una empresa seriosa tindrà un apartat on especifiqui que s’acull a la LPD.
- Domicili fiscal visible i clar. L’empresa amb què operem ha de tenir un domicili fiscal, un compte de correu i un telèfon accessible perquè puguem efectuar-hi tant queixes i reclamacions com denúncies. Si és una empresa estrangera i té una seu a Espanya, millor, ja que és una garantia addicional de serietat.
- Una empresa recognoscible. Hi ha molts serveis que ofereixen venda de segona mà, alguns més encertats que d’altres, però com més petit sigui el servei, més riscs correrem. eBay o Segunda Mano són grans i reconeguts. Però no són els únics, encara que el seu volum ens garanteix que en cas de problemes el servei respondrà o aclarirà les disputes, ni que sigui només per mantenir la seva reputació. A més, els serveis grans viuen dels percentatges de les vendes, la qual cosa implica que gestionen les transaccions i, per tant, les asseguren en cas d’un usuari trampós.
Descriure el nostre objecte amb el màxim detall
Aquests serveis, una vegada que ens hi hem donat d’alta i hem pagat la quota corresponent per a vendre, permeten publicar l’anunci amb un espai per a la descripció i les característiques tècniques. Convé pensar amb deteniment què escriurem, ja que s’han de donar les dades precises i útils al comprador.
És important pensar que aquest no pot veure ni tocar l’objecte i aquesta falta de percepció sensorial s’ha de suplir amb un text que valori el mínim detall útil. Cal ser precisos i pràctics, sense aclaparar el nostre comprador amb mil detalls. No podem falsejar les descripcions amb lloances gratuïtes ni exageracions, però tampoc ser negatius: si venem alguna cosa és perquè creiem que l’objecte en qüestió pot ser útil a una altra persona.
Convé ser sincers pel que fa a l’estat i les virtuts del producte si volem evitar futures reclamacions i, per això, el millor és que nosaltres mateixos estudiem bé el producte i el seu estat abans de descriure’l. Això servirà de prevenció sobre els estafadors que compren un objecte i després reclamen pel seu suposat mal estat amb la finalitat d’aconseguir un preu més baix. Si coneixem bé el nostre producte, podrem defensar-nos.
La majoria dels serveis permeten pujar des del disc dur de l’ordinador fotografies dels productes a la venda. El procés és senzill, funciona polsant un botó, però cal tenir en compte que a la web del lloc les fotos no quedaran tan bé com les veiem en el nostre escriptori. Les imatges han de tenir una bona qualitat i ser útils tant al comprador com a nosaltres mateixos.
Si l’objecte sofreix algun trencament, és millor fotografiar-ho i mostrar-ho, ja que s’entendria com una prova de sinceritat i de ponderació del valor del producte. A més, mostra l’abast del desperfecte, que ens defensa davant de reclamacions tramposes. D’altra banda, cal destacar les virtuts del producte. De nou, com en el cas del text, no hem de pretendre enganyar ningú perquè els únics damnificats serem nosaltres mateixos.
En alguns serveis, tenim a la mà triar la forma de fer la transacció, però en d’altres no. Els grans, que viuen dels percentatges de vendes, exigeixen que les transaccions es facin en les seves plataformes i, per això, tenen canals de pagament habilitats. L’avantatge és que ofereixen, en principi, més garanties de seguretat, prevenen l’estafa i asseguren el cobrament. El desavantatge és que no rendibilitzem la venda al 100% i de vegades ens veiem obligats a deixar les nostres dades bancàries. No obstant això, eBay utilitza serveis de pagament emmascarat com PayPal, que resulten apropiats per a aquest tipus de transaccions.
Si la decisió del mètode de pagament és a la nostra mà, sens dubte, el pagament per endavant mitjançant transferència bancària és el més avantatjós, mentre que el pagament al lliurament del producte a domicili és el que més riscs té per al venedor. Si és possible veure’s amb el comprador i conèixer-se d’alguna manera, ja sigui presencial o amb l’ús de videoconferència, la transacció es facilitarà molt i podrem escollir el sistema amb més confiança. De tota manera, amb aquests sistemes oberts guanyem en llibertat i flexibilitat, però perdem en seguretat i garanties.
Si decidim treballar amb un servei gran que cobra percentatges de les vendes, tindrà certes normes per a casos de reclamacions. Oferirà així unes garanties mínimes tant al comprador com al venedor. Com que nosaltres pertanyem al segon grup, el millor és conèixer el nostre producte i tenir proves gràfiques de l’estat en què l’enviem al comprador.
Ara bé, si no som honests o no tenim proves, a més de perdre els diners de la venda, ens podem veure penalitzats amb punts negatius que ens mostraran als possibles venedors com uns usuaris poc fiables. De la mateixa manera, en vendes obertes on no intervé una empresa gran, és important saber que no opera cap garantia sobre objectes de segona mà quan la compravenda es registra entre particulars. D’altra banda, si enganyem el nostre comprador acabarem pagant-ho, ja que és molt probable que expliqui el nostre acte en fòrums especialitzats i en les xarxes socials i doni les nostres dades, de manera que qualsevol futur comprador podrà comprovar que som poc fiables. És habitual que un comprador estudiï en fòrums i xarxes amb quin tipus de persona farà negocis, de manera que no solament cal ser honrat sinó semblar-ho.