La despesa mitjana en joguines per nen serà de 70 euros
El Nadal és felicitat, bons desitjos… i per als més petits de la casa també és sinònim de noves joguines. Per investigar sobre els hàbits de consum de les joguines al nostre país, EROSKI CONSUMER va entrevistar entre el final d’octubre i el començament de novembre 1.906 persones de 9 comunitats autònomes: Andalusia, Illes Balears, Castella-la Manxa, Catalunya, Comunitat Valenciana, Galícia, Madrid, Navarra i País Basc. Cadascun dels entrevistats va ser consultat, entre altres qüestions, sobre la despesa econòmica que faria en joguines per Nadal, com li afectaria la crisi en el seu desemborsament, el tipus de joguines que adquiriria i el tipus de comerç que triaria per a fer aquestes compres. De les 1.906 llars consultades, en un 73% vivien nens, mentre que en el 27% restant en què es va fer l’enquesta no tenien fills però sí que comprarien joguines per a familiars, fills d’amics… La mitjana de nens per cada llar és de dos, en la majoria amb edats compreses entre 4 i 10 anys.
En conclusió, un 80% de les persones consultades van estimar que aquest Nadal desemborsaran una mitjana de 205 euros en joguines, al voltant de 71 euros per nen (la resta dels entrevistats no sabien fer un càlcul concret). Amb tot, la mala situació econòmica fa efecte en els consumidors i un de cada quatre assegura que el seu pressupost disminuirà una mitjana de 79 euros respecte del de l’any passat, principalment per la crisi econòmica, per la qual cosa caldrà fer retallades en la despesa final. Uns diners que en tres de cada quatre casos es destinaran a la compra de joguines educatives, per bé que el factor que més influeix a l’hora de decantar-se per una o una altra és el que demanin els més petits de la casa. Per això, dos de cada tres enquestats no dubta a recórrer diverses botigues i establiments amb l’objectiu, abans de comprar, de comparar preus i productes.
El Nadal és una època de despesa important. Una de les partides més importants es destina als més petits de la casa: les joguines. Però hi ha diferències entre les comunitats autònomes. Mentre que a Andalusia la despesa ascendeix a 253 euros de mitjana, a les Illes Balears es gastaran 188 euros. A Castella-la Manxa, Galícia i la Comunitat Valenciana preveuen gastar-se al voltant de 190 euros; i a Navarra, el País Basc, Madrid i Catalunya es gastaran poc més de 200 euros (fregant la mitjana). Per edats, mentre que els entrevistats entre 20 i 44 anys es gastaran en joguines 195 euros de mitjana, els majors de 45 anys superaran el llindar dels 200 euros i desemborsaran 214 euros, un 10% més que els més joves. D’altra banda, ells gastaran més diners que elles, molt més estalviadores: 215 euros de mitjana els homes enfront dels 201 euros de les dones.
Quan l’estimació es fa per nen, un 78% va respondre que gastaria una mitjana de 71 euros per petit. Tot i això, hi ha diferències de fins al 40% entre comunitats autònomes: a Castella-la Manxa el desemborsament mitjà seria de 60 euros (tenen 2,5 fills per llar), mentre que al País Basc arribaria als 84 euros de mitjana. Curiosament, els més joves (enquestats de 20 a 44 anys) gastaran més (una mitjana de 76 euros) que els entrevistats majors de 45 anys (desemborsen 66 euros de mitjana). Per sexes, el pressupost dels homes serà un 15% més car que el de les dones: 78 euros de mitjana el d’ells enfront dels 68 euros de mitjana el d’elles.
Afecta la crisi a la il.lusió?
Tres anys de crisi conviden a mirar la butxaca contínuament, fins i tot per Nadal. De fet, encara que dues de cada tres persones consultades per EROSKI CONSUMER consideren que el seu desemborsament econòmic en joguines serà igual que el de l’any anterior, un altre 31% assegura que variarà. Però aquest pressupost serà superior o inferior? En general, són més les llars que afirmen que serà inferior (una de cada quatre persones entrevistades). Els motius són variats: un 41% argumenta que el seu desemborsament serà menor per la crisi i vol estalviar; un 25% diu que l’augment dels preus provoca haver de fer retallades; en un 13% és per problemes econòmics o de feina; en un 12%, per problemes econòmics; i en un 8%, perquè al llarg de l’any ha fet altres despeses que l’impedeixen tenir un pressupost més alt. En aquest sentit, els valencians, els manxecs i els andalusos són, entre les nou comunitats, els que en una proporció més gran consideren que el seu desemborsament en joguines serà inferior enguany, fonamentalment per la crisi i la necessitat d’estalviar.
Únicament un 7% dels enquestats considera que la seva despesa en joguines serà més gran. Un 45% creu que es deu a les dates nadalenques; un 34% perquè, comprant el mateix, enguany sembla que tot és més car; i un 21% perquè ha millorat la seva situació econòmica. Per comunitats, els madrilenys i balears són els que en una proporció més gran (un 9%) creuen que el seu desemborsament augmentarà, fonamentalment perquè diuen que aquest any tot és més car.
Sobre el paper, les claus per a trobar la joguina “perfecta” semblen fàcils per als enquestats: que sigui segura per al petit, adequada a la seva edat, que en la fabricació s’hagi respectat al màxim possible el medi ambient, que tingui una garantia que en certifiqui la qualitat, que disposi d’instruccions d’ús o que fomenti valors adequats per al desenvolupament dels infants… Però quan s’intenta posar en pràctica, un de cada quatre enquestats per la revista assegura que alguna vegada s’ha sentit perdut i ha tingut dubtes sobre la joguina que havia de comprar. Interrogants que es multipliquen quan la joguina en qüestió és educativa, un videojoc o de tipus elèctric.
Així i tot, vuit de cada deu enquestats afirma que es fixa en els advertiments de seguretat que figuren en la joguina. A més, set de cada deu tenen en compte si el producte pot resultar tòxic per al nen o si les peces són massa petites i el nen se les pot endur a la boca, amb el perill consegüent. Amb tot, els enquestats que més es preocupen en matèria de seguretat viuen a Catalunya, la Comunitat València i Madrid; encara que no es pot dir el mateix dels navarresos, els percentatges dels quals estan lleugerament per sota de la mitjana.
Per sort, és mínim el percentatge de consumidors (no arriba a un 7%) que ha sofert algun contratemps per la mala seguretat de la joguina. A més dels criteris de seguretat, la majoria dels enquestats (el 88%) comprova si la joguina és adequada a l’edat del nen (el 91% dels catalans enquestats i el 84% dels manxecs) i un 74% es preocupa per si el joc fomenta la creativitat, la imaginació o el desenvolupament del petit (un 81,6% dels bascos preguntats i un 69% dels manxecs enquestats). A això cal afegir que gairebé un 70%, de mitjana, es fixa si en l’embolcall figura un indicatiu de garantia de la CE; mentre que tan sols un de cada tres se centra en la composició del joc, el lloc de fabricació o si té instruccions d’ús.
Sovint es cometen errors en el moment de comprar les joguines dels més petits i hi ha alguns que són molt comuns i que es repeteixen amb freqüència:
- No llegir bé les etiquetes: en aquestes s’indiquen les condicions d’ús, el contingut i les indicacions de seguretat. De vegades no els donem prou importància, encara que puguem estar posant en perill la seguretat del nen.
- Deixar-se influenciar per la publicitat: cal explicar als nens que hi ha altres joguines que encara que no surtin per televisió també resulten divertides i educatives.
- No tenir en compte els desitjos dels nens o fer cas només del que volen: cal buscar un terme mitjà, és a dir, conèixer i escoltar les peticions dels més petits, alhora que se’ls ensenyen altres alternatives més adequades. Així i tot, sempre s’ha de buscar la varietat, no s’han d’adquirir joguines semblants, perquè el nen ha de tenir diferents experiències de joc.
- Regalar joguines no adequades per a l’edat del nen, en funció del sexe o que no transmetin els valors desitjables: les joguines han de respondre a les necessitats de creixement dels petits, han de ser lliures i sense connotacions violentes, racistes i/o sexistes.
- Regalar moltes joguines: l’excés de joguines causa en els infants una manca d’interès. De vegades, es compren de forma impulsiva sense saber el que realment es compra. Però abans de regalar una joguina cal pensar si la necessita o si és la més adequada per al nen.
- Comprar joguines instructives però avorrides: tot i que les joguines són un recurs excel.lent perquè l’infant aprengui, a més han de ser desenfadades i divertides.
- No regalar joguines als nens més grans i fins i tot a persones adultes: el joc i les joguines són necessàries per al desenvolupament educatiu dels nens i nenes en totes les etapes de la infància, no només en les primeres. I també serveixen per a millorar la qualitat de vida de les persones de totes les edats, a més d’afavorir habilitats i reforçar aprenentatges.
Sense pressupost previ
Encara que és una eina que ajuda a estalviar, la veritat és que gairebé la meitat dels enquestats per la revista confirma que no elabora un pressupost previ que inclogui tot el que es gastarà en joguines. Davant d’aquests, tres de cada deu enquestats assegura que sempre ho fa. Encara que no és una pràctica molt comuna, la veritat és que ara hi ha més persones (en el cas d’aquesta enquesta, una de cada cinc) que es plantegen plasmar en un paper quines seran les seves despeses en joguines. Així, els més previsors en aquest sentit són els andalusos (un 40% assegura que sempre fa un pressupost previ), els catalans i els madrilenys (35% en els dos casos). Per sexe, una de cada tres dones enquestades fa aquest pressupost enfront d’un de cada quatre homes a qui s’ha preguntat.
Es faci o no un pressupost previ, la meitat dels enquestats coincideixen a assenyalar que les joguines que es compraran són les triades pels nens, però sempre supervisades per un adult. De la seva banda, un de cada cinc enquestats assegura que deixa llibertat al nen perquè triï el que prefereixi, al contrari que un de cada tres adults, que decideixen ser ells mateixos els qui es decantin per un regal o un altre. Una vegada sentits els desitjos dels més petits, en la mesura possible, set de cada deu enquestats es decantaran per joguines que siguin útils, enfront d’un de cada quatre consumidors que assegura que adquirirà aquells regals que els nens els demanin (sense tenir molt en compte la despesa que això suposi). Per als qui pensen en la butxaca, només un 13% comprarà menys joguines cares, un 12% es fixarà en aquelles amb descompte i un 9% reduirà les compres compulsives. Els més conscienciats en aquest sentit són els homes d’entre 20 i 44 anys. A més de pensar a fer un pressupost previ, els andalusos són sobretot els que més pensen en l’estalvi, ja que intenten reduir les despeses per capritx i es decanten per jocs amb descomptes o més econòmics.
El 92% dels enquestats, en el moment de respondre l’enquesta, consideraven que era massa aviat per a comprar les joguines; al contrari que per a un 8% d’aquests, que a dia d’avui ja havia adquirit algun dels jocs o bé tots. Encara que la majoria dels enquestats no espera a estar de ple al Nadal, sinó que a la fi de novembre o al començament de desembre ja es posa en marxa; els motius donats principalment són, en aquest ordre, evitar que s’exhaureixin les existències de certes joguines, no haver de “patir” les aglomeracions als comerços durant aquests dies festius, perquè resulta més barat comprar amb una mica d’antelació i per tenir més oferta de productes on triar. Això sí, hi ha un percentatge considerable (3%) de consumidors a qui no importa comprar-los entre la multitud els dies previs a les festes.
El 97% dels enquestats per la revista admet que els nens tenen més joguines de les que necessiten. Però què poden fer amb tot el que els nens no utilitzen per desinterès o perquè ja han crescut? Hi ha diverses opcions:
- Donar: és una de les millors maneres de reutilitzar: bé a un germà petit, a un amic o a un familiar, bé a altres nens que no tenen mitjans per a adquirir-los. Evidentment, no es poden donar joguines trencades o espatllades, per això és important ensenyar els més petits a conservar i cuidar bé els ninos, els cotxes o els jocs. Hi ha diverses entitats o associacions que recullen joguines on es poden regalar joguines usades: des de parròquies, ajuntaments i hospitals fins a ONG o campanyes per a la recollida de joguines promogudes per altres institucions.
-
Reciclar: les joguines també es poden reciclar perquè no acabin en llocs inadequats, separant-ne els diferents components: plàstics, cartró, metall, vidre, etc. Hi ha diverses maneres de fer-ho:
- Si són joguines electròniques o elèctriques (com les videoconsoles, els llibres parlants, les joguines amb melodies, les nines que parlen o que tenen llum), cal treure’n les piles i llençar-les al contenidor corresponent.
- No és correcte llençar les joguines de plàstic al contenidor groc. S’han de portar a les deixalleries o ecoparcs: allà se’n podrà valorar la separació per materials i el tractament posterior.
- Les joguines trencades de cartró plastificades no es poden dipositar als contenidors de color blau. Si el cartró està plastificat o inclou peces d’altres materials, les hem de retirar prèviament o, si això no és possible, hem de portar-les a la deixalleria. Només si està fet exclusivament de cartró o paper es pot rebutjar al contenidor blau.
- Tampoc no s’han de deixar als contenidors blaus les caixes de les joguines amb el suro i/o les bosses de plàstic a dins. Cal separar convenientment cada material i dipositar-ho al contenidor corresponent.
- Sempre que sigui possible, convé reutilitzar el paper de regal tantes vegades com es pugui. És una manera d’estalviar diners i consum de paper.
La joguina educativa: regal estrella
Lluny queda la idea que als nens només se’ls compren capritxos. Segons els resultats de l’enquesta elaborada per EROSKI CONSUMER, tres de cada quatre consumidors afirmen que comprarà especialment joguines educatives per als seus fills, familiars o amics. La segona opció més demanada són les manualitats (elecció feta per un 37%), els videojocs (present en una de cada quatre respostes), les joguines per a fer esport (22%) i les nines i els peluixos (20%). En canvi, les joguines menys valorades són les musicals i elèctriques, tan sols triades per un 10% i un 13%. En aquest sentit, pràcticament no hi ha diferències entre els consumidors d’una comunitat o d’una altra. Regalar també és una qüestió de sexe, pel que sembla: les dones es decanten pels jocs educatius, de manualitats, musicals i les nines o peluixos; mentre que, en canvi, els homes prefereixen comprar jocs elèctrics i videojocs.
Els grans magatzems, els hipermercats i les botigues de joguines especialitzades són els llocs preferits pels espanyols per a comprar-los i no solen decantar-se per establiments com els basars, la venda per catàleg, la telebotiga, els “outlets” o les botigues de segona mà. L’elecció ve determinada perquè en aquests establiments es compra, segons els enquestats, més ràpidament i resulta més fàcil fer la compra, a més de la confiança que inspiren aquests comerços. La relació qualitat/preu és un altre dels arguments que busca el consumidor a l’hora d’acostar-se a aquestes botigues.
De vegades, en la cerca de regals els consumidors es troben jocs que són semblants, amb la diferència que un és la imitació o la versió assequible del “famós”. En aquest cas, vuit de cada deu enquestats afirmen que aquestes imitacions no tenen cabuda a casa seva, al contrari que per al 20% restant que assegura no tenir cap problema a comprar imitacions de jocs coneguts. Especialment reticents a comprar aquestes còpies són els valencians, els catalans i els bascos, ja que prop de la meitat de les persones consultades assegura no comprar-ne mai.
Mesos abans que comenci Nadal, els anuncis de joguines són constants a la televisió, la ràdio, la premsa, els mitjans socials… Sobre aquest tema també es va consultar les 1.906 persones que van participar en l’estudi: un 68% d’aquests consideren que la publicitat de les joguines és excessiva. A més, un altre 56% també creu que és enganyosa. I és que tan sols un 4% considera que fomenta valors correctes i adequats, i un altre 4% que promou valors socials i de desenvolupament del menor. En aquest sentit, entre les nou comunitats destaquen els catalans i els madrilenys, perquè són els que més pensen (un 23% respectivament, enfront de la mitjana del 18% de l’estudi) que en la publicitat s’impulsen joguines sexistes, i també bèl.liques (un 20% enfront del 17% de la mitjana).