Control de la sacietat
La sacietat és la sensació que té una persona quan presenta una satisfacció completa del desig de menjar. Així, quan un individu se sent assaciat no té la necessitat d’ingerir aliments.
La regulació de la sacietat -molt lligada a la regulació de la sensació de gana- és un mecanisme complex, dirigit sobretot a cobrir la demanda d’energia i nutrients de l’organisme. Hi intervenen diversos òrgans i sistemes del cos humà: des de l’olfacte i la vista fins als senyals que envia el mateix tub digestiu.
Els estímuls organolèptics (visuals, olfactoris) són part dels mecanismes que regulen la gana i la sacietat. Provoquen una sèrie de reaccions nervioses que, en el cervell, potencien o disminueixen el desig de menjar. Però són els estímuls derivats directament del tub digestiu els que regulen aquests mecanismes. D’aquesta manera, el sabor dels aliments que s’ingereixen i l’ompliment i buidatge gàstric poden modular la sensació de gana i de sacietat. És la suma de diferents estímuls en l’organisme el que provocarà que el cos se senti assaciat o no.
En general, els aliments que provoquen més sensació de sacietat són els que produeixen un major ompliment gàstric i romanen més temps en l’estómac. Aquests en són alguns:
- Més volum. Com més s’omple l’estómac, més gran serà la sensació de sacietat. Es pot aconseguir més sacietat menjant molta quantitat d’aliments, però si el que es vol és tenir sensació de sacietat ingerint poques calories caldrà optar per consumir aliments de poca densitat energètica (que aportin poques calories) en quantitats importants. A aquest nivell, prendre aliments líquids juntament amb els menjars -per exemple, aigua- pot afavorir també una sensació de sacietat més gran.
- Rics en fibra. La fibra és un dels nutrients que, a més de conferir volum als aliments, triga més temps a digerir-se; de manera que una dieta rica en fibra és una dieta que contribueix a una sensació de sacietat més gran.
- Rics en greix. El greix és un dels nutrients que més sensació de sacietat promou. Així i tot, és un dels nutrients que més aportació energètica té. Cal destacar, a més, que la recomanació varia segons els tipus de greixos. Els hidrogenats i els saturats, sobretot, es relacionen amb un risc més alt de malalties metabòliques, per la qual cosa s’hauria de controlar la seva ingesta.
- Molt concentrats. Els aliments de concentració elevada -molt concentrats en sucre, sals o greixos – poden afavorir també una major sensació de sacietat.
La línia fina que hi ha entre la sensació de gana i la sacietat es pot veure afectada pels diferents estímuls organolèptics. Així, davant del desig de prendre un aliment altament abellidor, com pugui ser un gelat a l’estiu després de dinar, tan sols el seu estímul visual o olfactori pot fer que desaparegui la sensació de sacietat i que aparegui de nou el desig de menjar. De la mateixa manera, davant de l’estímul d’un menjar gens abellidor des del punt de vista visual, pot disminuir la sensació de gana. Per tant, aquests estímuls poden contribuir, juntament amb els altres, al desig de seguir menjant o de no fer-ho.
En aquest cas interessa potenciar aliments de gran volum i poca densitat calòrica, rics en fibra i amb un contingut moderat en greix, donant prioritat sobretot als greixos insaturats.
Per això és recomanable incloure en cada àpat verdures o hortalisses, bé siguin crues o cuites; incorporar-hi els cereals i derivats integrals, com pasta, arròs o pa integral; decantar-se pels llegums com a aliments feculents en els àpats principals; optar per aliments rics en fibra en berenars i col·lacions de mig matí (fruita seca, fruita fresca, etc.); i acompanyar tots els àpats amb la ingesta d’aigua.
El control òptim de la sensació de gana i sacietat té repercussions importants, ja que serà el responsable que la ingesta energètica s’adapti a la demanda energètica. És a dir, al fet que es mengi el que es necessita menjar, no menys quantitat ni més. Els desequilibris en aquest sistema poden implicar situacions de disminució o de guany de pes.
Vista la importància de la regulació de la gana i la sacietat, s’han dissenyat diverses iniciatives per a investigar aquestes qüestions. Així, durant la VI Trobada de l’Escola d’Alimentació EROSKI, al Basque Culinary Center (Sant Sebastià), es va fer un estudi per comprovar si els coberts o els plats utilitzats per a servir els aliments podien influir en la percepció de la sacietat.
Amb aquest objectiu, es va presentar la mateixa quantitat de menjar, cereals inflats amb espècies i fruita, amb una crema elaborada mitjançant una beguda vegetal, en bols grans i petits i amb coberts grans i petits, amb l’objectiu d’analitzar l’efecte d’aquests sobre la sacietat. Es va observar que, quan els individus consumien els aliments en bols grans i amb coberts grans, registraven una major sensació de sacietat.
Encara que els resultats no són significatius des d’un punt de vista estadístic -la mida de la mostra va ser de 131 persones-, aquest tipus d’iniciatives resulten molt útils per a dissenyar estratègies eficients que ajudin a modular la sensació de sacietat.