Estudi documental sobre els hàbits insans (en alimentació, activitat física, consum de substàncies tòxiques i automedicació) de la població espanyola

Hàbits insans: caminar cap a la pèrdua de qualitat de vida

La població espanyola té una salut nutricional millorable, un perfil d'ingesta d'energia desequilibrat i una vida cada vegada més sedentària
1 Abril de 2017
Img tema de portada listado 234

Hàbits insans: caminar cap a la pèrdua de qualitat de vida

/imgs/20170401/pareja-pizza.jpg

El 71% de la població espanyola més gran de 15 anys percep la seva salut com a bona o molt bona, segons l’Enquesta Europea de Salut a Espanya elaborada el 2014 per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Tanmateix, un 60% té problemes o malalties cròniques de salut al nostre país.

Les més comunes segons l’INE són la hipertensió arterial (18%), els dolors lumbars (17%), el colesterol elevat (16%), l’artrosi (16%), els dolors cervicals (15%) i l’al·lèrgia (13%).

A més, l’enquesta nutricional de la població espanyola (ENPE), elaborada el 2015 per la Fundació EROSKI, va comprovar que la prevalença de sobrepès estimada en la població adulta espanyola entre 25 i 64 anys arriba al 39% i és més elevada entre els homes (del 46% davant del 32% de les dones). D’altra banda, la prevalença global d’obesitat s’estima en el 22%, també superior en homes (23%) que en dones (20%).

Les dietes insalubres i la manca d’activitat física es troben entre els principals factors de risc per a la salut a tot el món, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). En aquest sentit, l’organització de consumidors CEACCU considera en el seu estudi “Els hàbits dels espanyols en la cura de la seva salut” que la població espanyola té una alimentació de pitjor qualitat i més sedentària. Encara més, alerta de les greus conseqüències que la població (especialment els habitants de les ciutats) segueixi dietes molt energètiques, riques en greixos saturats i carbohidrats refinats; i ho combinin amb un mode de vida sedentari.

Totes aquestes dades i les alertes dels diferents organismes internacionals relacionades amb la salut sobre l’evolució de la societat cap a una pitjor qualitat de vida per l’abandonament progressiu dels hàbits saludables han portat EROSKI CONSUMER a tractar de conèixer quins són aquests hàbits insans que segueix la població i que perjudiquen clarament la seva salut.

Amb aquest objectiu, ha efectuat una anàlisi documental fent servir estudis i analítiques de les fonts d’informació següents: l’OMS, l’INE, l’Estudi ENPE de la Fundació EROSKI, la CEACCU, la Fundació Espanyola de la Nutrició (FEN), el Panel de Consum Alimentari del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA), la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (SemFYC).

Salut millorable

/imgs/20170401/fruta-ejercicio.jpg

El Llibre Blanc de la FEN considera que la salut nutricional de la població espanyola és clarament millorable i enumera les seves febleses:

  • Prevalença elevada de sobrepès i obesitat, trastorns del comportament alimentari, a més d’altres malalties degeneratives (malaltia cardiovascular, hipertensió, càncer, diabetis, etc.), relacionades amb l’alimentació.
  • Inactivitat física en tots els grups de població.
  • Consum elevat de carns grasses, embotits i aliments rics en sucres senzills, i consum baix de cereals i derivats, verdures, hortalisses i llegums en relació amb les recomanacions.
  • Perfil calòric desequilibrat i aportació elevada d’àcids grassos saturats i sal.
  • Risc d’ingesta inadequada de zinc i àcid fòlic en la mitjana de la població i de vitamina D en les persones més grans de 50 anys.
  • Coneixements escassos o erronis sobre alimentació i nutrició en la població, a més d’una educació nutricional limitada reflectida en l’actual legislació educativa.

En aquest sentit, la CEACCU destaca la importància de mantenir hàbits saludables per a no desenvolupar malalties cròniques com l’obesitat, la diabetis o la malaltia cardiovascular, malalties que repunten entre la població de les societats desenvolupades.

Són els següents: ingerir almenys 5 racions de fruita i verdura diàries, consumir de manera regular peix i llegums, no saltar-se l’esmorzar de bon matí (complet), evitar el consum d’alcohol i el tabaquisme, incrementar l’activitat física i les hores de sol i, finalment, evitar el consum de medicaments de prescripció mèdica.

Tipus de dieta i ingesta energètica

Adherència a la dieta mediterrània

/imgs/20170401/sal-exceso.jpg

L’OMS assegura que mantenir una dieta saludable ajuda a protegir-se, entre d’altres, de les malalties no transmissibles com la diabetis, les cardiopaties, els accidents cerebrovasculars i el càncer.

Al nostre país, la referència és la dieta mediterrània, els beneficis de la qual procedeixen del consum habitual d’aliments cardiosaludables com ara fruita, verdura, hortalisses, llegums, fruita seca, peix o oli d’oliva verge o verge extra.

Així i tot, són moltes les veus que alerten de l’abandonament de la dieta mediterrània. I és especialment la població més jove la que deixa de banda aquest tipus de patró alimentari i s’inclina més per una dieta caracteritzada per productes industrials, menjar ràpid, precuinats, brioixeria o snacks i amb un consum insuficient de fruites, verdures i hortalisses.

Així, una dieta desequilibrada es relaciona amb malalties com la hipertensió, l’obesitat, la diabetis, malalties cardiovasculars, trastorns de la conducta alimentària i fins i tot alguns tipus de càncer. Si bé no hi ha una relació directa de causa-efecte, sí que és un dels factors que pot contribuir a augmentar el risc que aquestes malalties es desenvolupin.

Ingesta energètica

La FEN, a través de l’estudi científic ANIBES (Antropometria, Ingesta i Balanç Energètic a Espanya), va analitzar el 2013 el balanç energètic i els seus determinants al nostre país. Així, es va comprovar que la mitjana d’ingesta d’energia per persona i dia a Espanya és de 1.810 kcal al dia. Per sexes, els homes ingereixen una mitjana de 1.957 kcal cada dia i les dones, de 1.660.

En funció de l’edat, cada nen d’entre 9 i 12 anys pren una mitjana de 1.960 kcal al dia, cada adolescent de 13 a 17 anys consumeix 2.018 kcal, cada adult d’entre 18 i 64 pren 1.816 kcal i cada major de 65 a 75 anys ingereix al dia 1.618 kcal.

En aquest estudi, la FEN va comprovar que cap dels grups d’edat analitzats a Espanya no assolia les recomanacions d’energia: els nens només cobrien al voltant del 82% d’aquestes recomanacions, i els adolescents, un 76%; entre els adults, el 69% elles i el 79% ells; i en les persones amb més edat, un 74% ells i un 79% elles. Tot i això, la recerca recorda que aquestes recomanacions són genèriques i que convé valorar-les de forma individual.

Desequilibri

En línies generals, l’estudi ANIBES estableix que la població espanyola té un perfil d’ingesta d’energia desequilibrat:

  • La proporció de proteïnes consumides és del 17% de la ingesta total, quan segons l’EFSA el límit recomanat és del 15%.
  • La proporció de greixos ingerits és del 38% de la ingesta total, enfront de l’interval d’entre el 20% i el 35% que proposa l’EFSA. A més, l’OMS aconsella que l’energia consumida a través d’àcids grassos saturats (AGS) no superi el 10% i, segons ANIBES, la població espanyola en pren gairebé un 12%. Amb tot i això, es destaca positivament entre els patrons de la nostra dieta l’alt consum d’àcids grassos monoinsaturats (un 17%), gràcies principalment a l’ús habitual de l’oli d’oliva (amb efectes cardioprotectors).
  • La proporció d’hidrats de carboni ingerits es troba en el 41% i l’EFSA n’estableix la recomanació entre el 45% i el 60% del total de la ingesta d’energia. En matèria de sucres, la població espanyola consumeix un 17% del total de la ingesta d’energia diària. L’EFSA estableix el 18% o 90 g al dia per a un consum mitjà de 2.000 kcal cada dia.

A més, l’estudi científic ANIBES va comprovar que, per regla general, les cinc fonts principals d’energia diària eren, per ordre, el pa (en representava un 12%), l’oli d’oliva (un 9%), les carns (el 9%), la brioixeria i la pastisseria (un 7%) i els embotits i productes carnis (un 6%).

Tipus d'aliments i freqüències

L’esmorzar

/imgs/20170401/desayuno.jpg

Una alimentació sana i equilibrada implica prendre cada dia un esmorzar complet. I és important en l’edat adulta i més encara durant el creixement. I és que no esmorzar o fer-ho de manera incorrecta s’ha associat amb un rendiment físic i intel·lectual més baix i amb una ingesta inferior d’alguns nutrients, fet que contribueix a augmentar els desajustos o desequilibris en la dieta.

En l’Estudi ENPE, el 10% dels enquestats van admetre que no esmorzaven tots els dies. Per grups d’edat, entre els menors, aquesta proporció era del 6% en els més petits (de 3 a 8 anys) i del 11% quan tenien entre 9 i 18 anys. En l’edat adulta, un 12% dels entrevistats d’entre 19 i 64 anys admetien no esmorzar cada dia, una proporció que es disminuïa fins al 2% quan eren més grans de 65 anys.

A més, un estudi sobre els “Hàbits en l’esmorzar dels nens espanyols”, elaborat el 2015 per la Fundació Espanyola de Dietistes-Nutricionistes (FEDN) i la Societat Espanyola de Pediatria Social (SEPS), va detectar que el 40% dels menors espanyols no esmorza de forma habitual en companyia de familiars, un error perquè fer aquest àpat del dia almenys amb un progenitor és determinant perquè els nens triïn opcions saludables.

Encara més: el 33% dels pares reconeixia donar als fills una peça de brioixeria tots els dies. En aquest sentit, convé recordar que un esmorzar saludable és aquell que inclogui aquests 3 grups d’aliments: una fruita, un lacti i un cereal.

Freqüència de consum

I quina és la freqüència amb què la població ingereix aquells aliments que intervenen en la definició d’una dieta saludable o insana? Segons dades recollides en l’Enquesta de Salut elaborada per l’INE el 2014, un 54% de la població espanyola confessa no prendre verdures, amanides o hortalisses diàriament i un altre 35% no consumeix fruita cada dia, tot i els beneficis que té i que ha de ser part fonamental de la nostra dieta (n’hauríem de prendre un mínim de 5 racions al dia).

Les fruites i les verdures proporcionen a l’organisme la quantitat de minerals, vitamines, antioxidants i fibra alimentària que necessita cada dia; i el protegeixen de malalties cardiovasculars i neurodegeneratives (alzheimer, osteoporosi, artritis reumatoide, ictus cerebral, diabetis o síndrome metabòlica).

A més, el nostre consum de llegums frega els 13 grams diaris, per bé que els experts recomanen consumir-ne entre 2 i 4 racions a la setmana (60-80 grams per ració en cru). Segons l’INE, un 57% de la població amb prou feines en pren 1 o 2 cops a la setmana i el 13%, menys d’1 vegada o mai.

Els llegums contenen molt pocs greixos saturats i molt poc de sodi, són rics en vitamines, minerals, proteïnes vegetals i substàncies antioxidants. Poden ajudar a controlar el pes gràcies al seu efecte saciant. A més, la fibra dietètica que contenen redueix el risc de patir malalties cardiovasculars mitjançant diferents mecanismes com la disminució del colesterol. També prevé el càncer de còlon i redueix un 7% el risc de càncer de mama.

Quant al peix, els experts recomanen que la ració de consum sigui d’entre 125 i 150 g (pes net) i que el seu consum sigui com a mínim de 3 cops per setmana. Segons dades del Panel de Consum Alimentari del MAPAMA, cada persona ingereix al dia al voltant de 71 grams de peix i de l’Enquesta Europea de Salut a Espanya de l’INE es desprèn que un 57% de la població en consumeix menys de 2 vegades a la setmana o mai.

El peix i el marisc, juntament amb els seus productes derivats, són aliments amb un perfil nutritiu interessant: rics en proteïnes de qualitat, abundants en àcids grassos omega-3 i omega-6, font de minerals (fòsfor, potassi, sodi, calci, magnesi, ferro, iode); així com de diverses vitamines (B1, B2, B3, B12, A i D).

Sal i sucre

El Llibre Blanc de la Nutrició de la FEN estableix que els espanyols consumim 9,8 grams de sal al dia, el doble del que recomana l’OMS (5 grams al dia). L’organització insisteix que un consum elevat de sal i insuficient de potassi (menys de 3,5 g) contribueix a la hipertensió arterial, que alhora incrementa el risc de malaltia coronària i d’accident cerebrovascular.

Els aliments processats són una gran font d’aquesta sal que consumim. Per exemple, els plats preparats, les carns processades com el bacó, el pernil o la llonganissa; el formatge o els aperitius salats. En aquest sentit, segons l’INE, un 42% de la població pren embotits i carns fredes més de 3 vegades a la setmana (un 13%, diàriament); un altre 11%, aperitius salats; i un 9%, menjar ràpid.

L’OMS també alerta que la ingesta de sucres lliures hauria de reduir-se al llarg de la vida, en concret a un 10% de la ingesta calòrica total. Encara més, alerta que el consum de sucre lliure augmenta el risc de càries dental i que l’excés de calories procedents d’aliments i begudes amb un alt contingut en sucre lliure també contribueix a l’augment de pes, que pot donar lloc a sobrepès i obesitat.

Segons l’INE, el 47% dels espanyols menja dolços 3 cops per setmana o més, i d’aquests un 26% ho fa cada dia. Un altre 23% també diu que beu refrescos amb sucre més de 3 cops a la setmana, i l’11% tots els dies.

Tòxics, activitat física i automedicació

Substàncies tòxiques

/imgs/20170401/MTJ-habitos.jpg

El consum d’alcohol causa una de cada vuit morts entre persones de 15 a 64 anys. A més, augmenta el risc de patir càncer de la cavitat oral, faringe, laringe, esòfag, fetge, colorectal i mama.

Tot i això, segons dades de l’INE, un 20% de la població pren alcohol diàriament o de 3 a 6 dies a la setmana, i un altre 17% ho fa 1 o 2 dies per setmana. Per tipus d’alcohol, el 41% beu cervesa amb alcohol tant entre setmana com els caps de setmana; un altre 56% pren vi; un 17%, licors dolços; el 12%, aperitius amb alcohol; i un 8% consumeix whisky, conyac o combinats.

D’altra banda, el tabaquisme és una de les grans causes de mortalitat del món. Així i tot, a Espanya, segons l’INE, un 23% de la població és fumadora habitual (un 28% homes i un 19% dones): el 32% fuma entre 1 i 9 cigarrets al dia; el 37%, entre 10 i 19 cigarrets; i el 31%, més de 20 cigarrets cada dia.

Sedentarisme i falta de son

Les bondats de l’activitat física són inqüestionables. L’OMS assegura que és el quart factor de risc més important de mortalitat i també una de les principals causes de malalties cròniques, com el sobrepès i l’obesitat. Doncs tot i això, l’Enquesta Europea de Salut a Espanya de l’INE ha comprovat que el 37% de la població admet ser sedentària, entre ells, el 27% dels quals amb entre 15 i 24 anys.

D’altra banda, el son també té un paper fonamental per a mantenir una bona salut. Segons la CAMFiC, dormir amb un son de qualitat i en el moment adequat contribueix a tenir una bona salut mental i física, millora la qualitat de vida i la seguretat viària i a la feina.

La població espanyola dorm una mitjana de 7 hores. Els experts de la CAMFiC expliquen que el fet de viure en un país on es dediquen més hores a les activitats laborals i amb oportunitats d’oci disponibles fins ben entrada la matinada motiven que tendim a allargar el nostre horari diürn a força d’escurçar temps de son. Per tant, recorden que aquest canvi d’hàbits altera el funcionament circadià del nostre organisme (ritme de son i vigília) i l’alteració d’aquesta coordinació temporal pot donar lloc a l’aparició de patologies en diferents òrgans i sistemes.

Automedicació

Una enquesta elaborada el 2015 per la SemFYC va detectar que el 72% de la població pren medicaments sense consultar el metge quan li fa mal el cap, gairebé la meitat quan és l’estómac el que el destorba i un de cada tres quan té febre o mal d’esquena.

SemFYC recorda que es pot prendre una medicació simptomàtica (per a la febre o el dolor) si el metge ha informat correctament de quan i com s’ha d’utilitzar. És el que denominen l’automedicació responsable.

En canvi, en el moment en què la presa d’un fàrmac és per iniciativa pròpia o per consell d’una altra persona, sense informar-ne el metge ni consultar-lo, es parla d’automedicació irresponsable. Asseguren que aquesta provoca molts errors i implica un risc greu per a la seva salut. Les conseqüències més importants són: danys directes pel fàrmac, interaccions amb d’altres que ja estigui prenent, ocultament de malalties, empitjorament de la malaltia i resistència als fàrmacs.