Mosquits. Per què ens trien

Mosquits. Per què ens trien

Arriba l’estiu: la calor, els banys en piscines, platges i rius, els dies interminables, les vacances, les terrasses, la pell al descobert, les nits tropicals… i les picades de mosquits. O, per a ser més precisos, les femelles de mosquit, perquè són les úniques que piquen. A diferència del que sol pensar-se, no s’alimenten principalment de sang: la seva dieta habitual és el nèctar de les plantes però, com explica Carles Aranda, responsable del Servei de Control de Mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat, ens piquen per pura necessitat fisiològica: “Necessiten les proteïnes de la nostra sang per a madurar els ous i per a fer amb èxit la posada”.

I, amb els mosquits, arriba també l’etern debat de l’estiu: Per què algunes persones comencen el dia cobertes de picades mentre unes altres semblen sortir indemnes? El primer que aclareixen els experts és que ningú és completament immune. “El que succeeix moltes vegades és que algunes persones no experimenten reaccions. Així que, simplement, no s’adonen, però els han picat exactament igual”, explica Roger Eritja, responsable d’Entomologia de la plataforma de recerca científica Mosquit Alert. En efecte hi ha persones amb més paperetes per a acabar plenes de picadures, però no per tenir una sang més “dolça” ni perquè els mosquits tinguin predilecció per elles. Les seves preferències responen a senyals molt més subtils: olor corporal, calor, diòxid de carboni, roba i fins i tot genètica.

Identificar a la víctima en tres passes

Segons un estudi publicat en 2015 en la revista científica Current Biology, els mosquits localitzen a les seves víctimes combinant tres senyals: olfacte, vista i sensibilitat a la calor. Primer detecten el diòxid de carboni (CO₂) que expulsem en respirar, un senyal que poden percebre a desenes de metres de distància i que els posa en alerta. A mesura que s’acosten utilitzen la vista, amb una clara preferència pels colors foscos, especialment el negre. Finalment, quan ja són a prop, la calor corporal els permet localitzar amb precisió a la víctima i decidir on aterrar. “Només paren atenció als estímuls visuals després d’haver detectat l’olor que indica la proximitat d’una possible víctima. Això garanteix que no malgastin el seu temps investigant blancs inútils com poden ser roques o vegetació”, expliquen els autors de l’estudi.

Per què piquen més a determinades persones

En la pràctica, tots aquests estímuls actuen de forma combinada, la qual cosa fa molt eficaç la localització de la víctima. No obstant això, aquest mateix sistema no actua igual sobre totes les persones. Alguns factors fan que unes resultin més visibles o atractives per als mosquits que unes altres. El primer d’ells és l’estímul que els posa en marxa, el CO₂. Com més gran és la quantitat que una persona emet en respirar, més atractiva resulta. Això explica que sigui més habitual que els mosquits piquin a persones de major envergadura o a les que realitzen exercici físic. Alguns estudis, afegeix Carles Aranda, també han observat una major incidència de picadures en dones embarassades. Una de les possibles explicacions és que durant l’embaràs augmenta el metabolisme basal, la qual cosa eleva lleugerament la temperatura corporal i la quantitat de diòxid de carboni (CO₂) que s’exhala. Tots dos factors fan que resultin més atractives per als mosquits.

El segon factor té a veure amb la roba que vestim. Una recerca publicada per la revista Nature Communications va observar que els mosquits mostren preferència per determinats colors, especialment el vermell, el taronja, el negre i el cian (un color brillant, de tonalitat intermèdia entre el blau i el verd). En canvi, presten molta menys atenció a tons com el blanc, el blau, el verd o el morat. Encara que el color de la roba no determina per si sol si rebrem més picades, les peces clares poden ajudar-nos a passar més desapercebuts per a aquests insectes.

El tercer factor és l’olor corporal. Encara que no ho percebem, la nostra pell allibera una complexa barreja de compostos químics que els mosquits són capaços de detectar. Un estudi publicat en 2022 en la revista científica Cell va observar que les persones especialment atractives per a aquests insectes generen majors quantitats d’àcids carboxílics, produïts en el seu de la pell. Aquest mateix any, una altra investigació publicada per BMC Microbiology va concloure que l’atracció que exercim sobre els mosquits també està relacionada amb la composició de nostra la microbiota cutània, és a dir, amb els microorganismes que habiten en la superfície de la pell i que influeixen en l’olor corporal que emetem.

Aquest patró varia segons el tipus de mosquit. En les espècies actives durant el dia, la visió té un paper més destacat. En canvi, les que piquen a la nit –especialment en interiors– depenen molt menys de la vista i s’orienten sobretot pel rastre de CO₂, les petites diferències de temperatura que genera el nostre cos en l’aire que l’envolta i les substancies químiques que emet la pell, imperceptibles per a nosaltres però fàcilment detectables per aquests insectes. Però els mosquits no sols es guien pel CO₂, la roba o l’olor corporal. La genètica també sembla influir. Un estudi realitzat amb mosquits Aedes aegypti va trobar que existeix un component hereditari detectable a través de l’olfacte, la qual cosa suggereix que la predisposició a rebre més picades podria estar, almenys en part, determinada pels nostres gens. També s’ha investigat el paper de l’alcohol. Alguns estudis experimentals han observat que el consum de cervesa pot augmentar de manera significativa l’atracció dels mosquits cap a una persona. Tot sembla indicar que l’alcohol altera la química corporal, especialment l’olor que emetem, encara que no se sap amb precisió quins mecanismes estan implicats en aquest procés. No obstant, es tracta de resultats obtinguts en condicions experimentals, per la qual cosa el seu abast en situacions reals encara no està del tot clar.

Com ens podem protegir

El mercat està ple de productes que prometen mantenir allunyats als mosquits, però no tots funcionen igual. Entre els menys eficaços, assenyalen els experts, estan els dispositius d’ultrasò, que no han demostrat eficàcia en condicions reals. “De fet, la seva venda està prohibida en molts països”, apunta Roger Eritja. També tenen un efecte molt limitat les polseres de citronella. “Protegeixen només la zona del cos on estan col·locades”, explica l’especialista Carles Aranda.

Per a una protecció real, els experts recomanen usar repel·lents autoritzats i d’eficàcia provada, com els que contenen principis actius com DEET, icaridina o IR3535, l’eficàcia i la seguretat dels quals han estat avaluades. Això sí, cal tornar a aplicar-los cada poques hores –segons la durada indicada pel fabricant– i cobrir bé tota la pell exposada. “Si ens posem repel·lent en tot el cos, però se’ns oblida un colze, aquesta part queda sense protecció. És com la crema solar: podem estendre-la per tota la pell, però si ens deixem el coll, ens cremem aquesta zona”, compara el responsable del Servei de Control de Mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat.

Dins de casa també hi ha mesures eficaces. Les mosquiteres continuen sent la barrera més senzilla per a impedir l’entrada d’insectes. Els ventiladors també poden ajudar, perquè el corrent d’aire dificulta que els mosquits s’acostin, sempre que apunti cap a les persones. Eritja també reconeix la utilitat dels anti-mosquits elèctrics clàssics. “El líquid que ve és un insecticida a baixa dosi, que el dispositiu va nebulitzant en quantitats molt petites al llarg del dia. Actuen com a repel·lents. No maten als mosquits, però segurament els espantaran cap a una altra habitació”, conclou l’expert.