El futur de l’alimentació saludable és en els nens

El futur de l’alimentació saludable és en els nens

Dins del seu compromís per a prevenir l’obesitat infantil, la Fundació Eroski ha preguntat directament a la canalla de casa pels hàbits que tenen, per les seves preferències i fins i tot per les emocions que els genera el menjar, i el resultat ha estat un treball d’investigació que reflecteix l’autopercepció que tenen els menors (nens i nenes de 8 a 12 anys) sobre els seus hàbits i la seva participació en l’alimentació de la família. En concret, es va fer l’enquesta a 2.126 infants de nou comunitats autònomes del nord d’Espanya, entre el maig i el setembre del 2024. Les preguntes van abordar tres àmbits: el familiar, els referents externs en matèria d’alimentació i la relació del menjar amb les emocions. L’enquesta va revelar conclusions molt interessants sobre la percepció que tenen els menors de la seva alimentació, però també es va veure que hi ha un marge de millora en la formació alimentària i que els centres educatius tenen una oportunitat única de potenciar l’ensenyament de pràctiques saludables. Tal com destaca el director de la Fundació Eroski i de l’Escola d’Alimentació Eroski, Alejandro Martínez Berriochoa, “l’alimentació saludable ha de ser un esforç col·lectiu. Necessitem famílies informades, educadors compromesos i polítiques públiques que facilitin l’adopció d’hàbits saludables des de la infància”. Aquestes en són les conclusions.

La canalla al supermercat

Una enquesta que va fer un centre d’innovació dels Estats Units el 2017 va revelar que 16,4 milions d’estatunidencs, al voltant del 7% de la població, creien que la llet amb xocolata procedia de les vaques marrons. Aquesta realitat, tot i que pot sonar exagerada per a la població espanyola, serveix per a explicar la necessitat d’una bona educació alimentària. I no hi ha millor escola que anar a comprar amb els pares i les mares.

“D’on procedeixen els aliments?”; “Amb aquest pressupost, quants productes podem comprar?”. Aprendre sobre aquestes qüestions i sobre d’altres, com ara ser responsables amb el medi ambient i triar menjar de proximitat o temporada o saber dissenyar un menú saludable i equilibrat, és un dels beneficis de portar la canalla a comprar. De l’enquesta que ha fet la Fundació Eroski es desprèn que anem en el bon camí, ja que la majoria de les famílies amb filles i filles fan la llista de la compra tenint en compte l’opinió dels nens. En concret, en el 87% de les cases amb menors de 8 a 12 anys s’elabora una llista de la compra, i en el 92% dels casos tenen en compte l’opinió dels nens i nenes quan la confeccionen. A més a més, gairebé tots els menors acompanyen els pares a comprar, sempre (45%) o a vegades (52%).

Quan parlem d’infants petits no sempre és fàcil que tastin aliments nous, però si els animem a participar en la preparació del menú descobriran sabors i aliments nous. Si els cuinen ells mateixos, seran més proclius a tastar-los, i això és clau per a introduir-los el concepte d’una alimentació saludable i equilibrada. Ficar les mans als fogons agrada gairebé a la majoria de la canalla de 8 a 12 anys, segons es desprèn de l’enquesta. Concretament, el 82% afirma que col·labora a casa a l’hora de cuinar, sempre (19%) o a vegades (63%). Per comunitats autònomes, Navarra i La Rioja és on col·laboren més (86%), mentre que al País Basc i a Cantàbria és on menys ho fan (76%).

Cinc àpats diaris

Fins ara sempre s’ha parlat de la importància de prendre cinc àpats al dia: esmorzar, un refrigeri a mig matí, dinar, berenar i sopar (és a dir, tres àpats principals i dos aportacions extra). I això ho compleix la gran majoria dels enquestats, com revela l’enquesta de la Fundació Eroski. De l’enquesta també es desprèn que la cultura de cada regió influeix en alguns àpats, com el de l’esmorzar de mig matí i el berenar. Per exemple, al País Basc un percentatge alt de nens i nenes berenen quan surten d’escola.

En canvi, les noves tendències en alimentació, cada cop més esteses entre les famílies, comencen a qüestionar-se la importància de l’esmorzar i la necessitat de fer cinc àpats diaris. I això també s’observa en les dades de l’enquesta. En concret, un 10,26% se salta el berenar i un 5,99%, l’esmorzar. A més a més, aquests són els àpats que fan tots sols amb més freqüència, sense companyia d’adults. Menjar sols a aquesta edat no és recomanable, ja que solen substituir la companyia humana per la dels dispositius electrònics.

En altres estudis, com Aladino 2023, fet per l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) amb 12.678 escolars de sis a nou anys de tot Espanya, la xifra dels menors que no esmorzen cada dia encara és més gran: tres de cada deu escolars no pren l’esmorzar. Saltar-se el primer àpat del dia pot estar relacionat amb un augment de pes, ja que incrementa picar entre hores i fa que consumeixin aliments poc recomanables.

Pantalles com a companyes de taula

Un altre aspecte que es veu cada vegada més en les famílies és l’ús de les pantalles durant els àpats. Més de la meitat dels nens i nenes veu la televisió mentre menja, i un terç diu que menja amb el mòbil, la tauleta o la videoconsola. El 66% dels menors afirma que veu la televisió mentre menja, i un 33% diu que fa ús del mòbil, la tauleta o la videoconsola mentre menja. “Són massa nens els que mengen distrets. Si no estan 100% concentrats en el menjar probablement es perdran coses importants i amb seguretat no desenvoluparan uns hàbits correctes per al futur”, explica Alejandro Martínez Berriochoa.

No és només aquesta enquesta la que destaca com és de perjudicial menjar acompanyat dels dispositius electrònics. Hi ha nombrosos estudis que han corroborat que aquesta pràctica és perjudicial. Un, publicat a l’International Journal of Behavioral Nutrition and Physical Activity, va fer una anàlisi a infants d’entre 10 i 12 anys en vuit països europeus, entre els quals figurava Espanya. Segons les dades que s’hi van obtenir, les probabilitats de tenir sobrepès són més altes en els nens que dinen i sopen veient la televisió i altres dispositius comparat amb els que no ho fan. D’altra banda, l’Enquesta Nutricional i d’Hàbits d’Alimentació de la Població Espanyola (ENPE 2015), que s’ha fet a 6.800 persones i ha promogut la Fundació Eroski, va concloure que la durada dels àpats, la companyia i les activitats que es fan mentre mengem impacten en els hàbits alimentaris.

L’aigua, la beguda majoritària

El 94% dels nens i nenes diu que consumeix aigua com a beguda principal quan menja. És la millor opció segons els nutricionistes. Tanmateix, un percentatge significatiu també acompanya el menjar amb sucs (27%), refrescos amb gas (19%) o altres begudes (22%). Això, sens dubte, enfosqueix una mica el resultat favorable de la preferència per l’aigua, ja que el gran problema és que la cinquena part dels enquestats combina habitualment l’aigua amb begudes que tenen un consum recomanat només per a ocasions. “La font principal de la ingesta de sucre i de calories en la canalla, segons dades oficials, són les begudes dolces. Sense oblidar que al capdavall, aquests productes de consum ocasional, per a moment concrets, acaben consumint-se diàriament”, afegeix Alejandro Martinez Berriochoa. En aquest sentit, l’Estudi Aladino 2023 ja va revelar que un 3,8% dels escolars consumeix refrescos amb sucre més de tres dies a la setmana. A més a més, aquest consum està relacionat amb les famílies més desfavorides, ja que aquests hàbits alimentaris es van vincular amb el nivell de renda, i es va observar que en les famílies amb rendes més baixes el percentatge de nens i nenes que consumeixen refrescos amb sucre es multiplica per més de vuit (un 7,8%, comparat amb el 0,9%).

Més habitual del recomanat

Al cim de la piràmide alimentària hi ha tots els aliments que cal consumir en quantitats petites i de manera molt ocasional. Parlem d’una àmplia varietat de productes que tenen en comú moltes calories i un contingut alt en sal, sucres afegits, greixos saturats o greixos trans. Tot el que cal evitar, però que, així i tot, és la temptació dels més petits. El 92% dels menors que es van enquestar van indicar que consumien setmanalment hamburgueses, frànkfurts, pizzes i/o patates fregides, i el 15% ho feia tres vegades a la setmana o més. Els dolços també són freqüents en l’alimentació de gairebé tots els menors. El 93% consumeix setmanalment brioixeria, galetes i/o llaminadures, i el 44% ho fa tres vegades a la setmana o més.

Passa el mateix amb les begudes de consum ocasional, que són més freqüents en la dieta infantil del que es recomana. I l’enquesta ho corrobora. El 81% dels infants consumeix setmanalment refrescos o sucs, i el 40% ho fa tres vegades a la setmana o més. A més a més, el 14% pren begudes energètiques cada setmana. El cas d’aquestes últimes encara és més preocupant. Segons un informe de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), el consum de begudes energètiques pot provocar “riscos gastrovasculars i hematològics, neurològics i psicocomportamentals” en els més petits.

La bona notícia que es pot desprendre després d’aquesta confessió és que pràcticament la meitat de la canalla, concretament el 45%, creu que haurien de canviar alguns dels seus hàbits alimentaris, com ara menjar més fruita i menys ultraprocessats, i a més a més, beure més aigua. El director de la Fundació Eroski i de l’Escola d’Alimentació Eroski considera que és una dada esperançadora. “Sobretot indica que encara són a temps de millorar, ja que quan són més grans, en l’adolescència, ja comença a ser més difícil canviar els hàbits”, indica Berriochoa.

Els referents principals per als infants d’aquestes edats, també pel que fa a hàbits, són els pares en un 90%, molt per davant dels professors de l’escola (5%), que ocuparien el segon lloc. Els famosos i els influenciadors de les xarxes socials es queden molt més enrere en aquestes edats. Ara bé, un de cada deu demana als pares menjars o begudes que veuen a la televisió o a les xarxes.

L’Estudi AESAN 2022 sobre les percepcions en alimentació d’adolescents de 12 a 14 anys corrobora les conclusions de l’enquesta de la Fundació Eroski. Aquest treball va concloure que els escolars consideren que la família és l’agent més influent per a tenir una vida saludable.

La gana i les emocions

L’alimentació emocional o el menjar com un mecanisme per a fer front a les emocions, tant si són negatives com positives o les que es generen per l’estrès, està associada a un patró dietètic poc saludable i a un augment de pes. Quan els nens i nenes mengen per alleujar els sentiments negatius, el menjar tendeix a ser alt en calories (dolços, brioixeria o ultraprocessats). A més a més, molts estudis han demostrat que l’alimentació emocional està vinculada amb el desenvolupament de trastorns alimentaris posteriors, com la bulímia o les afartades.

Una investigació recent publicada al Journal of Nutrition Education and Behavior, que analitza la vulnerabilitat dels adolescents a l’alimentació emocional, va concloure que era més apresa que no heretada i va revelar que certes pràctiques que fan servir els pares, com ara recompensar o castigar amb menjar, influeixen considerablement en la relació futura que els joves tindran amb l’alimentació.

Definitivament, tal com demostra l’enquesta de la Fundació Eroski, els estats emocionals, tant els positius com els negatius, afecten el nivell i la qualitat de la ingesta dels menors. Pràcticament la meitat dels enquestats va manifestar que menjava més quan estaven contents i menys quan estaven tristos, enfadats o estressats. En relació amb el tipus d’aliments que consumeixen quan manen les emocions, un gran percentatge va al·legar que menjava dolços –llaminadures, galetes o xocolata– i pasta. Saber controlar les emocions i entendre la relació que tenen amb la forma que tenen d’alimentar-se és fonamental per a adquirir uns hàbits saludables amb el menjar. Sens dubte, és l’assignatura pendent. Si mengen bé també se sentiran bé.