Alts en proteïnes
És el nutrient de moda. Només amb un cop d’ull als passadissos del supermercat podem trobar infinitat de productes diferents que destaquen el contingut en proteïnes. Això fa que siguin millors? N’analitzem quatre.
Primer va ser la demonització dels greixos en la segona meitat del segle XX; després, el focus es va posar en els sucres lliures com a factor de risc de malalties no transmissibles. Ara, sorgeixen les proteïnes com el nutrient estrella. Les dietes altes en proteïnes guanyen adeptes perquè es proposen com una pauta alimentària suposadament més saludable i que fins i tot ajuda a perdre pes, malgrat que els seus efectes dependran dels aliments que s’incorporin. L’evidència científica indica que, a llarg termini, són igual d’eficaces que un altre tipus de dietes que continguin la mateixa aportació energètica.
En aquest context, els últims anys s’ha multiplicat l’oferta de productes “alts en proteïnes”. L’esment “alt en proteïnes” és una declaració nutricional que està regulada per llei i que es pot fer en aliments on les proteïnes aportin, com a mínim, el 20% de l’energia total del producte.
L’origen d’aquestes proteïnes no té rellevància des del punt de vista legal; per tant, poden procedir de les matèries primeres majoritàries o poden estar afegides com a ingredients aïllats.
La legislació tampoc no té en compte la qualitat de les proteïnes, i està determinada per dos factors. El primer és el contingut i la proporció d’aminoàcids essencials, que són els imprescindibles per a la vida, però que el nostre organisme no pot sintetitzar per si mateix i, per tant, els hem d’incorporar amb la dieta. El segon és la digestibilitat de les proteïnes; és a dir, de quina manera les podem absorbir i aprofitar.
Snack’In
D’on surten les proteïnes?
Aquest producte conté 41 g/100 g de proteïnes, que suposa el 44% del valor energètic i procedeixen íntegrament de la carn de porc. Encara que és una proteïna de qualitat, segons organismes com l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cal evitar el consum de carn processada. L’alt contingut en proteïnes no canvia aquesta recomanació. A més a més, tots els productes d’aquesta mena tenen una quantitat de proteïnes semblant, aquest simplement ho indica.
Els altres companys
No només porta proteïnes. Aquest fuet conté altres compostos que el converteixen en un producte de consum ocasional. Un exemple són els greixos saturats. Encara que indica que en porta un 45% menys que altres fuets, això no vol dir que en siguin pocs: n’aporta 8 g/100 g. A més a més, conté moltíssima sal, que suposa un 5,6% del pes i el 56% del màxim diari recomanat per l’OMS. I sucre: inclou tres tipus de sucres afegits (lactosa, dextrosa i sucre), que fa que aquest producte sumi 5,2 g/100 g de sucre a la nostra dieta.
Si el reclam “alt en proteïnes” és el que decanta la nostra compra, és recomanable comparar productes similars o de la mateixa família i fixar-nos en la quantitat de proteïnes per cada 100 g. Encara que ens intentin convèncer del contrari, la presència de proteïna no implica que l’aliment sigui adequat nutricionalment. És més important valorar l’aliment en conjunt que no fixar-nos en els seus nutrients per separat. Recorda que, si busques aliments que tinguin un contingut en proteïnes alt i que, a més a més, siguin de qualitat, hi ha aliments que ja en contenen de manera natural: els ous (un ou gran conté 9 g de proteïna), el pollastre (en un filet de 100 g n’hi ha 22 g), la llet (un got de 250 ml en té 8 g), els llegums (una ració de 80 g de cigrons en sec en conté 15 g) o la fruita seca (30 g de festucs n’aporten 5 g).
Corny Protein
Amb proteïnes afegides
Les proteïnes en aquesta barreta aporten el 20% del seu valor energètic. Sobretot procedeixen de l’aïllat de proteïnes de pèsol i del gluten de blat, dues proteïnes de qualitat inferior. També afegeix un concentrat de proteïna de llet, que és una proteïna de bona qualitat, però que només suposa el 9% del producte. Una petita proporció de proteïnes ve de les quantitats minoritàries dels cacauets, el cacau en pols desgreixat, la llet sencera en pols i les farines.
Tant de sucre i de greix com proteïnes
El 21,3% de cada barreta és sucre; és a dir, el 7,5 g del pes total (35 g). Això representa el 30% del màxim diari que recomana l’OMS. El sucre s’hi afegeix amb quatre ingredients: xarop de glucosa-fructosa, xarop de glucosa, dextrosa i sucre. Els greixos, d’altra banda, suposen el 25,9% de cada barreta i procedeixen majoritàriament del greix de coco, que es caracteritza per tenir un alt contingut en greixos saturats. També hi ha greixos saturats en l’oli de palma.
Valor proteína
Proteïna sí, però molt més greix
Una petita proporció de proteïna procedeix de la pasta de cacau, però la major part s’hi afegeix en un concentrat de sèrum de llet, que és proteïna de bona qualitat i suposa el 25% del producte, i d’un “cruixent de proteïna” (6%), elaborat amb proteïna de pèsol, flocs de patata i midó. La proteïna aporta el 23% de les calories i, encara que en té més quantitat que altres xocolates, el nutrient principal són els greixos, que suposen un 60% i provenen, sobretot, de la mantega de cacau.
Sense sucres, però…
El sabor dolç s’obté amb dos tipus d’edulcorants: el maltitol, que es troba en més quantitat que la mantega de cacau i suposa com a mínim un 10% del producte (per això inclou el missatge “Un consum excessiu pot produir efectes laxants), i els glucòsids d’esteviol, que són components que es fan servir en quantitats petites perquè tenen un gran poder edulcorant.
Krissia
Tanta proteïna com la resta
Els 30 g de proteïnes que es destaquen corresponen a la quantitat que hi ha en l’envàs complet. Si agafem el valor per cada 100 g, que és la quantitat estàndard per a donar els valors nutricionals, aquest producte aporta 10 g de proteïna de qualitat; això suposa un 53% del valor energètic. Si bé és cert que en general el surimi té una gran quantitat de proteïnes (entre el 6% i el 10%), ja que la matèria primera és la proteïna de peix, aquest en particular destaca perquè en té més, 10 g.
Dues versions gairebé iguals
Crida l’atenció que es destaqui la proteïna i es comercialitzi com un producte diferent dins de la gamma Krissia, ja que el contingut en aquest nutrient és gairebé el mateix que el de les barretes originals, que en porten 9,2 g/100 g. La composició de les dues versions és pràcticament la mateixa, amb l’única diferència que en l’original es fa servir oli de gira-sol, que és absent en aquesta versió proteica, per això la primera aporta 2,1 g de greix. Però, aquest producte conté més sucre, un 3% comparat amb el 2,1% de l’original. Les dues versions tenen molta sal: 1,8 g/100 g.
Cal tenir en compte que, al nostre país, la població no pateix un dèficit de proteïnes i la dieta d’una persona sana que incorpori aliments saludables no necessita reforçar-se amb productes amb el reclam “alt en proteïnes”. És cert, però, que els aliments enriquits en aquest nutrient poden ser útils en circumstàncies molt particulars –per exemple en la recuperació d’una malaltia o d’una cirurgia o per a persones grans amb apetit reduït– i en aquest cas els ha de recomanar el personal sanitari.
Si compres aquesta mena de productes, tria els que estiguin enriquits, però que en el format convencional ja siguin saludables. Evita els que es recomanen consumir de manera ocasional. Però fixa’t que estiguin fortificats de debò, ja que alguns productes que destaquen les proteïnes poden tenir la mateixa composició que d’altres sense aquest reclam.