Estudi documental per a conèixer l'estat de situació de les deixalles marines a les costes espanyoles

Deixalles marines: un perill urgent

S'han trobat una mitjana de 4 residus marins per cada metre lineal de platja i zona aquàtica espanyola i el material més abundant és el plàstic
1 Juliol de 2017
Img tema de portada listado 243

Deixalles marines: un perill urgent

/imgs/20170701/basura-playa.jpg

Basses flotants plenes de plàstics, fusta, metalls, vidre, goma, teles o paper… És una fotografia dels oceans que cap turista no voldria tenir en el seu àlbum de viatge, però que cada vegada és una imatge més habitual. Les deixalles marines són un problema global que afecta tots els països i també un dels reptes ambientals més grans que ha d’afrontar la humanitat. Així s’indica en un informe elaborat el 2016 per l’Associació de Ciències Ambientals (ACA).

Però què són exactament les deixalles marines? El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA o UNEP, en les sigles en anglès) les defineix com “qualsevol sòlid persistent d’origen no natural (manufacturat), que hagi estat rebutjat, dipositat o abandonat en ambients marins i/o costaners”. Per tant, en aquesta expressió s’inclouen una gran diversitat de materials: plàstics, fusta, metalls, vidre, goma, teles, paper i derivats o rebutjats de les activitats pesqueres.

Aquest tipus de residus es divideix en dos: macrodeixalles (les que apareixen en costes i oceans, són productes manufacturats i tenen dimensions superiors a 5 mm) i microdeixalles (les que tenen dimensions inferiors a 5 mm i que generalment s’anomenen “microplàstics”, atès que són el material majoritari en aquesta fracció).

Amb tot, el Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA) destaca l’impacte econòmic i l’amenaça per a la salut i la seguretat humanes que representen les deixalles marines, a més d’insistir en els seus efectes negatius sobre els organismes i els hàbitats marins.

Mètodes de mesura i lleis

/imgs/20170701/bolsa-playa-gente.jpg

Pels riscos que suposen per a la salut les deixalles marines, EROSKI CONSUMER ha volgut conèixer l’estat de la situació d’aquest tipus de residus a les costes espanyoles.

Per fer-ho possible, s’han utilitzat com a fonts d’informació dos estudis que analitzen les característiques de les deixalles marines abandonades a les platges i les zones aquàtiques del nostre país. D’una banda, el “Programa de seguiment de deixalles marines en platges”, elaborat el 2016 per la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar, dependent del MAPAMA. I, de l’altra, una anàlisi estadística de les deixalles marines, elaborada el 2016 en el programa de postgrau “Anàlisi, recerca i comunicació de dades” de la Universitat de Deusto i basada en la neteja de platges i zones aquàtiques espanyoles fetes entre el 2010 i el 2015 per voluntaris de l’Associació Ambient Europeu (AAE).

La normativa

Convé analitzar primer el context legislatiu amb què el nostre país tracta de protegir les costes espanyoles de l’enorme problema ambiental que suposen les deixalles marines.

El 1994, Espanya va ratificar el Conveni OSPAR o Conveni per a la Protecció del Medi Ambient Marí de l’Atlàntic del Nord-est (va entrar en vigor el 1998), a través del qual es comprometia a protegir els oceans contra la contaminació i altres efectes adversos de les activitats humanes.

A més, s’aplica una Directiva Marc sobre l’Estratègia Marina i la Llei espanyola 41/2010 de Protecció del Medi Marí. Totes dues tenen com a objectiu aconseguir un bon estat ambiental del medi marí.

A tot això cal afegir el Conveni de Barcelona per a la protecció del mar Mediterrani, una convenció regional per a prevenir i disminuir la contaminació de bucs, aeronaus i fonts terrestres al Mediterrani.

Dues metodologies, dues formes d'analitzar les deixalles marines

1. Estudi de la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar (MAPAMA)

Durant el 2016 es van inspeccionar un total de 26 platges en 4 èpoques diferents: hivern, primavera, estiu i tardor. En cadascuna de les platges es va fer un recompte i retirada de tots els objectes visibles en dos transsectes o longituds de platja:

  • de 100 metres.
  • de 1.000 metres. En aquest cas tan sols es consideraven aquells objectes que tinguessin unes dimensions superiors a 50 cm en algun dels costats.

Les 26 platges seleccionades per a l’estudi es van dividir en 5 demarcacions:

  • Nord-atlàntica: inclou 9 platges de Guipúscoa, Biscaia, Cantàbria, Astúries, Lugo, la Corunya i Pontevedra.
  • Sud-atlàntica: 3 de Huelva i Cadis.
  • Estret i Alboran: 3 de Màlaga, Granada i Almeria.
  • Llevantina-Balear: 9 de Múrcia, Alacant, València, Castelló, Tarragona, Barcelona, Girona i Illes Balears.
  • Canària: 2 de Tenerife i Las Palmas.

2. Estudi de la Universitat de Deusto i l’Associació Ambient Europeu (AAE)

Entre el 2010 i el 2015, al voltant de 9.000 de voluntaris d’AAE van dur a terme un total de 249 neteges de platges i zones aquàtiques de les costes espanyoles (triades sense criteri estadístic). En total, en van inspeccionar 176.285 metres lineals.

Es tracta d’una iniciativa emmarcada dins del projecte International Coastal Cleanup d’Ocean Conservancy, en el qual participen cada any més de mig milió de voluntaris de més de 100 països per recollir, classificar i registrar els residus presents en costes i fons de mars, rius, llacunes i sèquies.

En concret, es va intervenir en platges i zones aquàtiques d’11 comunitats autònomes: Andalusia (on es van fer 58 neteges), Astúries (2), Canàries (28), Castella-la Manxa (9), Catalunya (3), Galícia (4), Illes Balears (23), Madrid (3), Múrcia (54), País Basc (7) i València (53). A més de recollir les deixalles, els voluntaris van emplenar una sèrie de formularis, van classificar els residus per tipus i els van mesurar per unitat i pes.

Amb les dades obtingudes, el programa de postgrau “Anàlisi, recerca i comunicació de dades” de la Universitat de Deusto va fer el 2015 una anàlisi per a conèixer com ha evolucionat la presència de deixalles a les platges i riberes espanyoles, i en concret les bosses de plàstic i el material procedent de l’agricultura intensiva.

Residus marins, un a un

340 objectes residuals per platja

La Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar va recollir un total de 34.055 residus en els transsectes (o longituds de platja) de 100 metres i 2.660 en els d’1 km. Això equival a 341 objectes residuals per platja i campanya de recollida i neteja en el primer cas i 28 en el segon.

Per tipus de demarcació, a la Nord-atlàntica es van trobar més deixalles en el transsecte de 100 metres, una mitjana de 417 objectes per campanya i platja; mentre que en el d’1 km destacava la Sud-atlàntica, amb 39 objectes per campanya i platja (la Nord-atlàntica no hi anava gaire lluny, ja que se n’hi van trobar una mitjana de 37). Les temporades més actives eren la tardor per als transsectes de 100 m i l’hivern per als d’1 km.

I quines són les fonts d’aquestes deixalles? Tenint en compte la metodologia aplicada pel Conveni OSPAR, el 52 % de les deixalles marines trobades són d’origen desconegut o es corresponen amb més d’una font. Després, el 26 % procedeix de les activitats turístiques i un 14 % del transport marítim. L’origen d’un altre 6 % és d’instal·lacions sanitàries i un 2 %, de l’activitat pesquera.

Per demarcacions marines, en tots els casos és majoritària la proporció de deixalles de procedència desconeguda o que es correspon amb més d’una font. En canvi, la Canària destaca perquè el 44 % dels seus residus procedeixen del turisme, percentatge que supera les proporcions de les altres demarcacions. En aquest sentit, cal destacar que generalment aquest tipus de residus es recullen majoritàriament a la tardor.

Info es

4 residus per metre lineal

De la seva banda, els voluntaris de l’AAE van recollir un total de 47,682 kg de deixalles marines. Per comunitat autònoma hi destaca Múrcia, on es van recollir 10,4 residus per metre lineal, molt per sobre de la mitjana nacional de l’estudi de 4,1 residus per metre lineal. Per contra, la mitjana de les platges basques va ser la més baixa, de 0,5 objectes per metre lineal, un 87 % menys que la mitjana nacional.

El motiu pel qual les platges murcianes sobresurten de la resta és perquè allí es troba l’àrea amb més deixalles marines trobades per metre lineal: el parc regional de Puntes de Calnegre-Cap Cope, on es van trobar 21,77 residus per metre lineal, cinc vegades més que la mitjana de l’estudi.

Plàstic abundant

Per regla general, el plàstic és el material més abundant entre les deixalles marines. De fet, el PNUMA calcula que, cada any, acaben al mar més de 8 milions de tones d’aquest material, xifra que equival al pes de 800 torres Eiffel, segons dades de Greenpeace.

Aquesta tendència es compleix també a les costes espanyoles, ja que entre les deixalles recollides per la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar, el plàstic era el material més trobat. En el transsecte de 100 m suposava el 74 % del total de materials trobats i en el d’1 km la proporció era similar, del 73 %.

En aquest sentit, entre els objectes trobats en la porció de 100 m es va elaborar una llista amb les tipologies més freqüents en el conjunt de les demarcacions marines, que representaven el 80 % dels objectes trobats (es van seguir amb aquesta finalitat els codis de classificació del Conveni OSPAR).

Així, les peces de plàstic (inclòs el poliestirè) no identificables entre 0 i 2,5 cm va ser el tipus d’objecte més freqüent trobat en el conjunt de les 5 demarcacions marines. Suposaven el 25 % del total de deixalles trobades. Després, els seguien les cordes i els cordills de plàstic d’un diàmetre inferior a 1 cm (en van ser un 10 %), les burilles (també el 10 %), les peces de plàstic (inclòs el poliestirè) no identificables entre 2,5 i 50 cm (9 %); les tapes, els taps i els suros de plàstic (el 7 %) i els bastonets de cotó (el 5 %). Entre totes suposaven el 66 % de les tipologies d’objectes trobats.

Menys bosses de plàstic

El consum de bosses de plàstic d’un sol ús es regula de fa anys pels diversos impactes ambientals que implica. I és que, a més de necessitar grans quantitats d’energia en la seva fabricació, aquest tipus de residus es componen de substàncies derivades del petroli, que poden trigar més de mig segle a degradar-se.

Als oceans, danyen de manera significativa la fauna i la flora marina. Per exemple, els efectes poden ser letals si animals com les tortugues, les balenes o els dofins les ingereixen. A més, les bosses serigrafiades poden contenir residus metàl·lics tòxics.

Per tot això, a partir de l’1 de gener de 2018, la legislació espanyola obligarà qualsevol tipus de comerç a Espanya a cobrar al consumidor entre 5 i 30 cèntims per cada bossa de plàstic, en funció de les seves característiques.

Així, els voluntaris de l’AAE van recollir el 2015 a les platges i zones aquàtiques 0,10 bosses de plàstic per metre lineal, un 82 % menys que el 2010, quan se’n van plegar 0,52. A més, l’anàlisi elaborada per la Universitat de Deusto destaca el “descens marcat del nombre de bosses de plàstic per habitant”. En concret, el MAPAMA ha registrat una disminució en el seu consum d’aproximadament un 50 % en 7 anys, fins a situar-se en 144 bosses per habitant i any.

En aquest sentit, la recerca va trobar un patró de comportament similar entre l’evolució del nombre de bosses trobades a les platges i zones aquàtiques que es van netejar i el consum de bosses per habitant (més de 230 el 2010 i al voltant del centenar el 2015). I van concloure que “el cobrament gradual de les bosses de plàstic als supermercats sembla ser l’origen d’aquesta tendència, atès que la desaparició de les nostres costes i riberes segueix una pauta semblant”.

Influència de l’agricultura intensiva

Així mateix, els autors de l’estudi de la Universitat de Deusto destaquen la relació que hi ha entre l’agricultura intensiva i les deixalles marines trobades a les costes espanyoles. I és que a partir de 2013, els voluntaris de l’AAE van trobar durant les seves neteges (44 el 2013, 76 el 2014 i 62 el 2015) objectes relacionats amb l’agricultura: teles i plàstics d’hivernacle, cordes de subjecció d’estructures d’hivernacles, cordes de niló per a subjecció de tomaqueres i altres plantes, bosses d’empaquetatge de productes, connectors de canonades i un llarg etcètera.

En total, van recollir i van comptabilitzar 6.429 residus el 2013, 2.667 el 2014 i 22.045 el 2015. Com es pot observar, encara que entre els dos primers anys es produeix una caiguda, el 2015 els objectes plàstics d’aquest tipus trobats es van multiplicar per més de vuit. Segons els autors de l’estudi, “els plàstics utilitzats en l’agricultura intensiva en zones costaneres s’han convertit en un gran problema per a les comunitats on es practica”.

En aquest sentit, la recerca relata que en les últimes dècades s’han expandit els hivernacles de plàstic per aconseguir una major productivitat dels cultius i eficiència en els processos. De fet, en la conca mediterrània es concentra prop d’un 15 % dels hivernacles del món i en aquesta proporció destaquen les superfícies cobertes d’Espanya i Itàlia.

Al nostre país, aquest tipus de superfícies cobertes es concentren en 3 comunitats autònomes: Múrcia, Canàries i Andalusia. En aquesta última sobresurt Almeria, que presenta la concentració d’hivernacles més gran del món. Segons l’estudi, de la superfície total sota hivernacle existent a Espanya, 53.800 ha, el 88 % es dedica al cultiu d’hortalisses.