A Espanya es consumeixen quatre milions de tones de plàstic a l’any en iogurts, envasos i fins i tot en palletes de sucs i batuts. La seva vida útil és curta: gairebé un sol ús. Però, quant de temps triga a desaparèixer o a descompondre’s?
Hi ha gairebé 6.000 tipus de plàstics i la seva degradació depèn del tipus de plàstic i dels additius que contenen. Un plàstic a la superfície terrestre o del mar, on rep els rajos del sol, trigarà centenars d’anys a degradar-se. Però el que acaba al fons del mar, sense pràcticament llum ni oxigen, trigarà milers d’anys.
En el projecte NIXE III han comptabilitzat unes 1.455 tones de plàstic surant al mar Mediterrani, però enfonsades n’hi ha milers de tones. El plàstic que acaba al mar no desapareix?
Exacte. El plàstic es microfragmenta en partícules cada vegada més petites i, d’aquesta manera, continua present durant milers d’anys al mar i a la vida marina. Encara que no el vegem, hi és.
I per què els plàstics són tan perillosos?
Entren en la cadena tròfica per mitjà del zooplacton, uns petits organismes que viuen a l’oceà. I els animals marins ingereixen les partícules filoses del plàstic, que els ocasionen ferides internes i els esquincen els teixits interns. A més, els additius del plàstic són perillosos, ja que poden provocar càncer, problemes hormonals i malalties en el sistema nerviós central.
El vídeo d’una tortuga marina ferida de gravetat per culpa d’una palleta de plàstic introduïda al seu musell s’ha fet viral: milions de persones l’han vist i l’han compartit a les xarxes socials. Com explica aquest enrenou?
Les palletes de plàstic són perilloses, igual que la resta de plàstics, ja que és un material artificial que no hauria de ser al mar. Aquest vídeo és una imatge molt impactant, però qualsevol vídeo d’espècies marines víctimes del plàstic ens hauria d’alertar.
Gairebé un milió d’ocells i 100.000 mamífers i tortugues marines moren per culpa dels plàstics, segons els experts. I el 90% de les espècies marines ha ingerit alguna vegada productes plàstics. N’està preocupat?
La situació és molt preocupant. La major part de la biodiversitat marina està afectada pels plàstics. El plàstic, a més, pot produir un efecte perjudicial a llarg termini, ja que els seus additius s’acumulen en el cos dels animals i, finalment, també poden arribar a l’ésser humà.
A quins animals marins afecta més el plàstic?
Els ocells marins n’estan molt afectats, ja que el plàstic, quan es fragmenta, genera un senyal químic semblant al que produeix el seu aliment, així que ho confonen i ho ingereixen. Els cetacis també, sobretot les grans balenes, que s’alimenten per filtració, ja que prenen grans quantitats d’aigua amb menjar, però també amb plàstics que els taponen els estómacs i els creen una gran bola que els impedeix alimentar-se més, per la qual cosa moren d’inanició.
Vuit milions de tones de plàstic passen tots els anys de la terra al mar, segons la Universitat de Geòrgia (EUA). Això és assumible per a l’oceà?
Cada any entren entre 8 i 12 milions de tones de plàstic a l’oceà, una petita quantitat comparada amb els més de 300 milions de tones que es produeixen. Però el seu impacte en la vida marina és enorme. El plàstic triga molts anys a degradar-se, per la qual cosa s’acumula i cada any en tenim més.
Què diria a la indústria del plàstic?
És difícil. Vivim en una societat accelerada per la qual l’oferta de productes és cada cop més individualitzada i amb més plàstic, com ara magdalenes en bosses de plàstic que a més tenen un envàs plàstic interior individualitzat. L’objectiu del plàstic és que l’aliment duri el màxim de temps possible, però hem de reduir aquest excés, reduir tot el que no sigui necessari.
Els fabricants afirmen que molts plàstics arriben al mar per culpa d’una mala gestió dels residus i del consumidor que els abandona on no deu…
La responsabilitat és de tothom: de la indústria i també del consumidor. Podem triar comprar productes amb menys plàstic o triar altres materials, com el vidre. Però també cal una gestió i una legislació per al plàstic més bona.