Cada any, segons l’informe Plastics, the Facts 2016, es produeixen al món 269 milions de tones de plàstic, gairebé 50 milions només a Europa per a fabricar des de brics fins a palletes de plàstic. Per què, d’aquests, vuit milions de tones acaben al mar?
La principal raó és el comportament ciutadà. Vivim en una economia de fabricar, fer servir i llençar. Els plàstics acaben al mar perquè es llencen en un lloc indegut. Si llencem un plàstic a les escombraries generals, anirà a l’abocador. I a l’abocador el plàstic pot volar, ser arrossegat i acabar al mar. Cap plàstic no hauria d’acabar en l’abocador. Encara és pitjor quan es llença directament a terra o a la platja. Tots els plàstics, també les palletes, han de ser gestionats de forma adequada: cal llençar-los al contenidor groc. I també cal millorar la infraestructura: posar més contenidors i buidar-los amb més freqüència.
L’impacte dels plàstics a l’oceà i la seva vida marina ha despertat gran alarma social. Què es pot fer per a deixar de fer malbé els oceans amb aquests?
La solució és a terra ferma. El 80% dels plàstics i altres residus que es troben als oceans ve de la terra. La primera regla és fer un consum responsable: quan no cal consumir, és millor no consumir. Quan ja s’ha consumit, com que el plàstic no és reutilitzable, cal dipositar-lo al contenidor groc perquè pugui reciclar-se i ser transformat en un altre producte útil i, si no hi ha més remei, recuperar-ho en forma d’energia.
Espanya és un dels quatre països d’Europa que consumeixen més plàstic: gairebé quatre milions de tones a l’any. Quins usos pot tenir un residu plàstic ben gestionat?
Els plàstics no són un residu sinó un recurs. El seu valor calorífic és molt semblant al del gas natural. A Espanya som molt dependents de la importació d’energia de l’exterior, i els plàstics són un recurs, ja que contenen energia que es pot transformar en calor. Una palleta o un plàstic, a més, poden convertir-se en molts altres productes amb una transformació mecànica: triturem la palleta per fer, per exemple, tàpers per a contenir aliments. És el que es diu economia circular.
Els científics diuen que només al mar Mediterrani hi ha unes 1.455 tones de plàstic surant. Aquest plàstic podria utilitzar-se per a produir calor i escalfar habitatges a l’hivern?
Exactament. La recuperació energètica del plàstic permet aprofitar el seu valor calorífic. Aquesta energia la podem fer servir en plantes industrials, però també hi ha maneres de recuperar-la per a escalfar cases. A Viena ja ho fan: els residus urbans, inclosos els plàstics, els fan servir per escalfar 60.000 llars.
Altres plàstics biodegradables, com el biopol o el quitosan, poden desfer-se per organismes vius i bacteris. No podrien utilitzar-se per a reduir l’impacte als oceans?
Els plàstics biodegradables o els anomenats plàstics d’origen bio, derivats de productes vegetals, formen part de la solució. Una bossa d’escombraries biodegradables té molt de sentit, igual que els plàstics biodegradables d’ús agrícola. Però el reciclatge mecànic no funciona bé quan tenim diferents materials junts: no funciona quan hi ha material biodegradable amb material no biodegradable.
El 2018 estarà prohibit a Espanya el lliurament gratuït de bosses de plàstic. Creu que arribarà un dia en el qual les palletes també estaran prohibides?
Segons les nostres dades, només el 4% dels ciutadans estan a favor de prohibir els productes de plàstic, com ara bosses, palletes o gots de iogurts. Nosaltres estem en contra de la prohibició. La solució no és prohibir la palleta o la bossa, sinó conscienciar que és un recurs.
Recentment s’ha acordat també que, a partir de 2018, plats, gots, tasses i coberts de plàstic, així com bastonets de cotó, hagin d’estar fabricats almenys en un 50% amb substàncies biodegradables procedents de matèries orgàniques. Aquesta mesura podria perjudicar el seu reciclatge i recuperació?
Això és. La mesura és totalment equivocada, ja que dificulta el reciclatge perquè és més complicat separar els materials. Té sentit fer plàstics 100% biodegradables quan és possible, per exemple en el cas de les càpsules del cafè o les bosses d’escombraries.