Rutina de bellesa, rutina de reciclatge

Rutina de bellesa, rutina de reciclatge

Cada any, la indústria cosmètica posa en circulació uns 120.000 milions de productes de bellesa i cura personal. Així ho revela el Beauty Report de Zero Waste, una campanya internacional que busca conscienciar sobre la producció, el consum i la gestió responsable de residus. Flascons de perfum, tubs de crema, pots de xampú, envasos de maquillatge… La majoria són d’un sol ús i estan fabricats amb plàstic, vidre, metall o cartró, de manera que el seu impacte ambiental és considerable: el 95% d’aquests envasos acaba rebutjat, i genera el 70% dels residus del sector.

A aquest panorama se suma un tipus de desaprofitament menys visible, però igual d’alarmant: cosmètics que es compren per impuls, s’obliden en un calaix i acaben en les escombraries sense haver estat utilitzats. A això cal afegir la destrucció anual d’uns 4.800 milions de productes cosmètics, que són retirats del mercat per excedents, caducitat o danys durant la seva distribució. De fet, s’estima que prop del 10% dels productes fabricats mai arriba a ser utilitzat. Si aquesta tendència no es reverteix, l’any 2050 els abocadors podrien contenir fins a 12 bilions de tones de plàstic procedents de la indústria cosmètica.

De què estan fets?

• Plàstic. Amb diferència, el material més utilitzat. El seu baix cost, versatilitat i facilitat per a adaptar-se a múltiples formats el converteixen en l’opció preferida per a fabricar ampolles, flascons i pots que emmagatzemen des de cremes facials fins a locions corporals i bàlsams labials. Aquest material es presenta en diferents variants:
• PET (Polietilè tereftalat): habitual en pots de xampú, cremes i gels.
• PEAD (Polietilè d’alta densitat): es fa servir en pots rígids, tubs de protectors solars i exfoliants.
• PVC (Policlorur de vinil): present en envasos d’olis cosmètics i tints.
• PEBD (Polietilè de baixa densitat): per a bosses i films protectors.
• PP (Polipropilè): comú en tapes, envasos de maquillatge, aplicadors i dispensadors.
• PS (Poliestirè): fet servir en safates d’exposició i envasos de mostra d’un sol ús.

No obstant això, no tots els plàstics es reciclen amb la mateixa eficàcia. Alguns, com el PVC i el PS, presenten serioses dificultats: la seva baixa taxa de reciclatge, sumada a l’ús d’additius químics en la seva composició, complica el seu processament i augmenta el seu impacte ambiental. En contrast, altres plàstics, com el PET i el PEAD, són les opcions més sostenibles dins del sector. Això es deu al fet que són més fàcils de reciclar i estan més ben integrats en els sistemes actuals de recollida i tractament de residus.

• Vidre. És un altre material molt utilitzat. La seva impermeabilitat i estabilitat química garanteixen que els productes mantinguin intactes les seves característiques. És, a més, molt versàtil i pot adaptar-se a diferents formats, com a flascons, pots i ampolles, sent ideal per a envasar perfums, bases de maquillatge, sèrums i olis. Des d’una perspectiva de sostenibilitat, una dels seus principals avantatges és la seva capacitat de ser reciclat al 100% sense perdre qualitat, la qual cosa permet la seva reutilització indefinida.
• Alumini. És molt valorat en la indústria cosmètica. La seva lleugeresa ho converteix en una opció pràctica per al transport i l’ús diari, mentre que la seva capacitat per a actuar com a barrera enfront de la humitat, l’oxigen i la llum protegeix eficaçment les fórmules del deteriorament i allarga així la seva vida útil. Aquesta combinació de funcionalitat i resistència el fan perfecte per a utilitzar en una àmplia gamma de formats: des de tubs plegables fins a flascons i aerosols. A això se suma que l’alumini es pot reciclar indefinidament sense perdre les seves propietats.

Com es reciclen?

El reciclatge dels envasos cosmètics depèn directament del tipus de material amb el qual estan fabricats. “Poden ser de plàstic, de vidre o fins i tot combinacions de diversos materials, com un flascó de vidre amb tap de plàstic”, expliquen des de Ecoembes, organització ambiental sense ànim de lucre dedicada a impulsar el disseny ecològic i el reciclatge per a reduir l’impacte ambiental dels envasos. A l’hora de classificar-los, la norma és clara:

• Contenidor groc. Envasos de plàstic, metall i brics. Aquí entren productes com a pots de crema corporal, gels, xampús, tubs de pasta de dents o desodorants en format aerosol o crema.
• Contenidor verd. Envasos de vidre, com els flascons de perfum o bases de maquillatge en recipients de cristall.

I si es combinen materials?

“Caldria separar-los. Per exemple, una base de maquillatge que vingui en un envàs de vidre amb tap de plàstic. En aquest cas, l’envàs aniria al contenidor verd i el tap al groc”, assenyalen en Ecoembes. Per a facilitar aquesta tasca, des de l’1 de gener tots els envasos porten una indicació clara del contenidor al qual pertanyen. Aquesta informació apareix mitjançant un símbol d’identificació que associa cada tipus de residu a un color (groc, blau o verd) i el missatge “Recicla a”, acompanyat del nom del contenidor corresponent. Aquesta mesura busca fer més intuïtiu i accessible el procés de reciclatge, fomentant així una gestió més eficient dels residus des de la llar. També cal fer cas a símbol si els materials no es poden separar. En aquest cas, si no hi ha indicació específica i no és possible separar els materials, s’han dipositar en el contenidor groc.

I si tenen restes de cosmètic?

Els productes d’higiene i cosmètics generen residus no només a través dels seus envasos, sinó també mitjançant les restes de producte que queden en el seu interior. Aquests residus, que sovint contenen químics i components potencialment nocius per al medi ambient, requereixen un tractament adequat per a evitar el seu impacte negatiu. La Fundació David Suzuki, una organització canadenca sense ànim de lucre dedicada a la protecció del medi ambient, ha identificat els 12 ingredients més nocius per al planeta que s’amaguen en molts productes d’higiene i cosmètica que usem diàriament. Entre ells destaquen el BHA i BHT, conservants comuns en maquillatge i cremes; els tints de quitrà d’hulla, usats en coloració capil·lar, o la dietanolamina (DEA), present en protectors solars i productes espumosos.

Des d’Ecoembes, recomanen que si l’envàs encara conté producte, hem de buidar-lo abans: el producte restant aniria al contenidor gris (resta) i l’envàs al contenidor corresponent segons el seu material. Això sí, “si el producte ja està acabat i només queden algunes restes, no és necessari rentar l’envàs, ja que això implicaria una despesa innecessària d’aigua”. Per als cosmètics amb components químics específics, com a esmalts d’ungles, uns certs aerosols o productes amb dissolvents, es recomana consultar amb els punts nets de cada municipi, ja que alguns d’ells compten amb sistemes adequats per a la seva gestió segura.

Cap a un model més ecològic

En un mercat dominat pel consum exprés i la sobreproducció, la indústria cosmètica té davant de sí un desafiament ineludible: reduir la seva petjada ambiental i avançar cap a models veritablement sostenibles. L’economia circular es perfila com la ruta que cal seguir, amb estratègies que inclouen envasos reutilitzables, materials reciclables i processos més nets. La legislació també comença a guanyar protagonisme: a partir de gener de 2030, el Reglament Europeu 2025/40 prohibirà els envasos d’un sol ús per a productes cosmètics i higiènics en hotels. Un pas important, sens dubte, però encara insuficient per a reflectir un veritable compromís amb el medi ambient.

El canvi no sols depèn del sector, sinó també dels consumidors. Optar per envasos de diversos usos, triar productes eco-dissenyats —fabricats amb materials com a cartró o alumini, fàcils de reciclar i fabricats amb un sol component, simplifiquen la separació i optimitzen el procés de reciclatge— o unir-se al upcycling, que converteix residus en nous ingredientes cosmètics, són decisions amb un impacte directe en la reducció de deixalles i la conservació dels recursos naturals.