9 errors molt comuns quan prenem medicaments

9 errors molt comuns quan prenem medicaments

Et lleves amb el coll rígid i et prens un relaxant muscular que li van receptar a una amiga per a una contractura; trobes que el medicament que et van prescriure per a dormir ja no et fa efecte i decideixes, pel teu compte, apujar-ne la dosi; t’han prescrit unes càpsules que et costen d’empassar i optes per obrir-les, buidar-les i afegir-les al iogurt; se t’ha passat l’hora de l’antibiòtic i ho resols prenent-te’n dos en la presa següent; te n’has anat de cap de setmana, t’has deixat la pastilla per al colesterol i te’n prens una de semblant d’un familiar perquè, al capdavall, els efectes deuen ser els mateixos… Aquests són només alguns exemples de l’ús indegut dels medicaments que fem amb molta freqüència, però n’hi ha molts més.

De la mà de Pablo Caballero, farmacèutic de l’àrea de divulgació científica del Consell General de Col·legis Farmacèutics, repassem els errors més habituals que cometem quan prenem fàrmacs, i també els riscos que hi ha darrere d’aquest mal ús. La primera recomanació? “Tenir en compte que tots els medicaments tenen algun risc de provocar efectes secundaris. Els metges ho han de tenir en compte quan els prescriuen, però nosaltres també els hem de fer servir seguint fidelment la pauta indicada i hem d’entendre que, si no ho fem així, pot haver-hi conseqüències”.

La norma general és que hem de prendre les dosis tal com ens les han prescrit, però hi ha diverses situacions que es poden presentar i ens tornem “imaginatius”, amb els riscos que això comporta.

1 Se m’ha oblidat

Si se t’ha passat l’hora, la recomanació habitual és prendre el medicament al més aviat possible i, a partir d’aquí, continuar la pauta. “No hem de prendre dues dosis seguides per compensar, perquè així duplicarem la dosi que necessitem, provocarem un pic de medicament en sang i això pot tenir efectes adversos”, adverteix Caballero. “En alguns fàrmacs hi ha un marge més ampli, però, en d’altres, prendre’ns una dosi doble pot suposar un risc per a la salut”, afegeix.

2 Si me’n prenc dos, em farà més efecte

El cas més habitual és el de l’ibuprofèn. Durant dècades, la presentació habitual era de 600 mg, però, des de fa uns anys, és de 400 mg. I això ha fet que moltes persones considerin que, si se’n prenen dos, o si es prenen una pastilla i mitja, els “funcionarà” millor. “A Espanya, ens hem acostumat a dosis molt altes i, per això, tenim la sensació que un comprimit de 400 mg és com prendre aigua. Però, realment, està demostrat que es tracta d’una dosi que, amb menys efectes adversos, manté la mateixa eficàcia. De fet, a la resta d’Europa la dosi habitual és de 200 mg”, assenyala Pablo Caballero.

3 No em fa res

Hi ha fàrmacs que tenen el risc de generar tolerància en qui els pren de manera continuada; és a dir, amb el temps, van perdent l’efecte. “No és que passi amb tots els medicaments, però sí que passa, per exemple, amb les benzodiazepines (uns fàrmacs que es fan servir per a tractar trastorns com l’ansietat o l’insomni): un està tan acostumat a aquesta dosi que nota que en necessita més. En cap cas se’ns pot ocórrer augmentar-ne la dosi sense consultar el metge. No és tant una qüestió d’efectes adversos, sinó d’altres riscos; per exemple, estan molt associats a caigudes en gent gran. Si algú veu que no li fa efecte, el primer que ha de fer és parlar-ne amb el metge i valorar altres opcions”, recomana el farmacèutic.

4 El dissolc

La formulació i presentació d’un medicament no són un capritx del laboratori, sinó que tenen la seva funció. Tots ens hem trobat alguna vegada amb el problema d’una càpsula gran que és difícil d’empassar. La temptació és buidar-ne el contingut i dissoldre’l en una beguda, però no és una bona idea: “Hi ha casos en què aquest recobriment és fonamental, ja que protegeix el medicament perquè l’àcid estomacal no en degradi el principi actiu. En altres casos sí que es pot obrir i barrejar amb iogurt, amb aigua o amb un suc, però la clau és en el prospecte: abans d’obrir una càpsula, l’hem de llegir i veure, en la forma d’ús, si el fàrmac és gastroresistent (ho ha d’indicar al prospecte) o si no hi ha problema per dissoldre’n el contingut”, aconsella el farmacèutic Pablo Caballero.

5 El pico

També és molt habitual picar les pastilles o els comprimits per facilitar-ne la ingesta –o per camuflar-la quan la donem a nens i a gent gran–. “Normalment no suposarà un problema, però hem de tenir en compte que hi ha medicaments que s’alliberen de manera controlada; alguns, per exemple, tenen una durada de 12 hores, de manera que es van alliberant a poc a poc. Si els triturem, eliminarem aquest mecanisme i això pot produir problemes de seguretat. D’altra banda, quan piquem un medicament solem fer-ho sobre una superfície, i al final sempre s’hi queda una mica de dosi”, comenta Caballero.

6 El tallo

No tots els medicaments es poden tallar. En general, ens podem guiar pels que tenen una ranura, “que en la majoria dels casos hi és precisament per a això, perquè sigui més fàcil. Ara bé, hi ha molts medicaments que no tenen ranura i també es poden partir; per exemple, en el cas dels anticoagulants o dels fàrmacs per a l’hipotiroïdisme, és habitual que al principi ens costi trobar la dosi precisa per a un pacient i que calgui dividir les pastilles, fins i tot en quarts”. Aquí, una vegada més, la clau és en el prospecte: “Quan un medicament no es pot partir, estarà indicat en les instruccions d’ús”, recorda el farmacèutic.

7 El deixo quan vull

Si el metge ha prescrit una pauta, s’ha de seguir. Un dels exemples més clars és el dels antibiòtics, que s’han de prendre durant tots els dies que hagi indicat el metge, i no deixar-los quan notem que ja estem millor i que han desaparegut els símptomes. Amb això, afavorirem l’aparició de resistències bacterianes. A més a més, hi ha altres fàrmacs, com els corticoides, “que requereixen una desescalada, una reducció gradual de la dosi; no es poden deixar així com així. En el cas de medicaments psicotròpics o ansiolítics, si s’han pres durant molt de temps i es retiren de manera brusca, pot haver-hi una síndrome de retirada o d’abstinència”, adverteix Caballero.

8 Em serveix per a més dies

Hi ha medicaments de dosis úniques, com alguns col·liris, per exemple, que fem servir més d’un cop perquè no n’hem usat tot el contingut. “Si es presenta en format de dosi única és per alguna raó. Normalment, és per un risc de contaminació, i això és important ja que l’ull és molt sensible”.

9 Canvio l’hora de la presa

En molts medicaments, l’hora de la presa no té més importància. “Però n’hi ha d’altres en què sí que pot afectar l’eficàcia o absorció. Per exemple, la levotiroxina, que es fa servir per tractar l’hipotiroïdisme, es recomana en dejú; en els medicaments per al colesterol, sempre s’ha recomanat prendre’ls abans d’anar a dormir, ja que la síntesi d’aquesta substància és màxima durant la nit i, així, ens assegurem que el fàrmac tindrà el pic de concentració en el moment més adequat. Ara, però, hi ha molts medicaments de llarga durada i, per tant, l’hora de prendre’ls és menys important”.

La farmaciola a casa

A diferència d’altres països, on només es proporciona el nombre de pastilles o de comprimits que es requereixen per a un tractament concret i, per tant, no hi ha excedent de medicaments a casa, a Espanya els envasos solen contenir més medicaments dels que necessitem. I, així, anem acumulant-ne cada cop més fins a tenir una autèntica farmàcia a casa. Com els hem de conservar? “La primera norma, i la més important, és la de mantenir els medicaments dins de l’envàs i amb el seu prospecte, perquè aquí tenim la informació que necessitem”. Però, a més a més, Pablo Caballero apunta altres recomanacions:

• Tenir els justos. Més enllà d’algun analgèsic o antipirètic (per a abaixar la febre), no hem de tenir un magatzem de medicaments a casa. Convé tenir esparadrap, alcohol, cotó i un antisèptic, poc més. Un cop acabem un tractament, si ens han sobrat dosis, les hem de portar al punt Sigre de la farmàcia per poder reciclar-les adequadament. I hem d’anar molt amb compte amb els antibiòtics: no els hem de llençar mai a les escombraries comunes; es tracta d’evitar que arribin al medi ambient i que augmentin el problema de les resistències.
• El lloc adequat. La recomanació general és tenir-los en llocs frescos i secs, a temperatura ambient. Un error comú és desar-los al bany, perquè estan exposats a la humitat, o a la cuina, ja que poden estar subjectes a grans canvis de temperatura. Hi ha alguns medicaments que s’han de desar a la nevera. Això sempre ho trobarem en el prospecte, i habitualment també ens ho dirà el metge o el farmacèutic.
• La caducitat. En els medicaments, la data de caducitat marca el moment en què ja no es pot garantir que el fàrmac tindrà tota l’eficàcia o la seguretat que hauria de tenir. “En general, en la major part dels casos no comportarà un risc de seguretat, però la pèrdua d’eficàcia sí que pot suposar un problema”, comenta Caballero. Un altre aspecte important: alguns medicaments, un cop s’obren, s’han de fer servir en un període de temps curt. És el cas de molts col·liris, per exemple, que indiquen els dies de validesa en l’envàs. També hi ha alguns antibiòtics que es presenten en pólvores que s’han de reconstituir i que, en alguns casos, una vegada reconstituïts tenen una data de caducitat de pocs dies. En tots aquests casos, “s’aconsella escriure en el mateix envàs la data d’obertura; de fet, solen portar una etiqueta perquè ho puguem escriure”, conclou el farmacèutic.