Ciutat zero residus

Ciutat zero residus. Una utopia?

La imatge de pobles i municipis on els abocadors o les incineradores ja no són necessaris, on els veïns aprenen a reparar-se els objectes i a compostar les restes orgàniques, tot és reutilitzable, poden comprar a granel en botigues d’alimentació i s’han oblidat del concepte d’un sol ús, forma part d’un moviment que va més enllà de les polítiques municipals que impulsen unes taxes elevades de recollida selectiva de residus. Sí, separar les escombraries en contenidors diferents està bé i la recollida selectiva i efectiva de deixalles compleix la Directiva marc de residus de la Unió Europea (2018/851), que a Espanya agafa forma en la Llei 7/2022. Però… és possible anar més enllà?

Escombraries en la mínima expressió

“Podríem definir el moviment ‘residu zero’ com dissenyar i gestionar productes i processos per reduir la quantitat i la toxicitat dels residus, conservar i recuperar tots els recursos, i no cremar-los ni enterrar-los. A vegades es pot confondre amb l’abocament zero, que permet incinerar, però és contrari a aquesta filosofia”, descriu Marian Lorenzo Quintela, consultora i auditora especialitzada en residu zero i compostatge descentralitzat que, mitjançant l’organització Amics de la Terra, participa en les auditories a les poblacions que aspiren a obtenir el certificat de Ciutat Residu Zero, que atorga l’organització no governamental Zero Waste Europe (ZWE). Aquesta organització amb seu a Brussel·les és l’única que a hores d’ara estableix un criteri estricte i unificat per a certificar les ciutats europees que generen zero residus o els redueixen a la mínima expressió. “No importa si generen un 7% o un 70% de residus, sempre hi ha marge de millora”, afirmen.

Fora d’Europa, hi ha iniciatives internacionals des de Kamikatsu i Osaki, al Japó, pioneres en la Declaració d’Escombraries Zero fa vint anys, fins a San Francisco, que des del 2002 es va proposar reduir els residus generats a la ciutat en més d’un 80% i ho ha aconseguit. Moltes d’aquestes propostes es reuneixen en el moviment Global Alliance for Incinerator Alternatives (GAIA).

Un planeta de deixalles

Per què és tan important que reduïm els residus? Segons l’informe Perspectiva Mundial de la Gestió de Residus 2024, del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), es preveu que la generació de residus sòlids urbans augmentarà de 2.300 milions de tones el 2023 a 3.800 milions de tones el 2050. “Les deixalles no recollides i mal eliminades tenen un impacte significatiu en la salut pública. El cost d’abordar aquest impacte és molt més elevat que el d’elaborar i fer funcionar sistemes senzills i adequats de gestió de deixalles”, explica en un informe sobre la gestió de residus Silpa Kaza, especialista en desenvolupament urbà del Banc Mundial. “Si no s’adopten mesures urgents, de cara al 2050 les deixalles creixeran al món un 70% respecte dels nivells actuals”, conclou aquesta institució.

Ara bé, convé tenir en compte que el viatge a la utopia del residu zero exigeix, d’una banda, un canvi de mentalitat de tots els agents, i d’una altra, un cost alt per a implementar noves tecnologies i processos que permetin arribar a aquesta fita. Zero Waste proposa que les ciutats han de complir cinquanta criteris, entre obligatoris i optatius, sempre amb l’objectiu final de reduir la generació de residus. A Espanya hi ha noranta localitats que ja fan els primers passos en aquesta direcció, amb propostes i mesures concretes i que formen part de les prop de quatre-centes cinquanta ciutats europees que segueixen el mateix camí. “El que hem de fer a Europa és tan necessari com sense precedents: canviar la forma de produir i de consumir per reduir radicalment les nostres emissions, alhora que augmentarem la qualitat de vida i la resiliència de les nostres comunitats. Els pròxims deu anys s’establiran les bases per a assolir una nova economia que sigui local, descarbonitzada i resilient. L’objectiu no és només deixar de ser una càrrega per al planeta, és reposar-lo amb vida i recursos”, reflexiona Joan Marc Simon, director general de Zero Waste Europe.

Millors i pitjors pràctiques

Un pas important per reduir les deixalles és l’anomenada “jerarquia del residu zero”, dissenyada per l’organització i més exigent que la classificació europea, que identifica els residus des d’un ús idoni fins a un d’inacceptable; aquesta jerarquia presta una atenció especial a la preservació de materials d’alta qualitat i al tractament de deixalles residuals, que situaria les millors pràctiques a la part superior de la piràmide invertida i les pitjors pràctiques a la part inferior d’aquesta escala.

• Rebutjar/redissenyar. Es proposa un canvi de mentalitat entre els ciutadans, perquè es rebutgi tot el que sigui superflu, la despesa innecessària, el consumisme i la sobreexplotació de recursos limitats. L’objectiu seria crear i redissenyar els models de negoci i de consum orientats cap a la reutilització, el reaprofitament de materials i la reducció del malbaratament.
• Reduir/reutilitzar. El camí cap a les ciutats de residu zero comença reduint la petjada ecològica i la toxicitat de cada producte que fem servir cada dia. D’aquesta manera es fomenta l’ús d’aquells productes que es poden fer servir de nou per a la mateixa funció quan acaben la vida útil, com ara els pots de vidre que inicialment contenien algun aliment o beguda i es podrien tornar usar amb qualitat alimentària.
• Preparació per a la reutilització. No tothom sap arreglar-se la roba o restaurar-se els mobles de fusta, ni té nocions bàsiques d’electrònica per a reparar electrodomèstics, però a tot això s’hi pot aprendre. I cada cop hi ha més tallers impartits per associacions que fomenten aquesta reutilització. A més a més, s’han de prendre mesures que permetin el recondicionament, la neteja i la reparació de productes que es llencen a casa, que poden tenir una segona vida i entrar a l’economia circular.
• Reciclatge/compostatge/digestió anaeròbica. Es consideren materials d’alta qualitat els que es poden obtenir gràcies al seu tractament, com ara els residus orgànics –restes d’aliments i de jardineria– que es converteixen en fertilitzants o fins i tot biogàs. El compostatge, que pot ser comunitari, municipal o domèstic, és un procés de descomposició natural de les restes orgàniques, gràcies als organismes que s’encarreguen de convertir aquests residus en fertilitzant per al cultiu. La digestió anaeròbica, en canvi, es produeix en absència d’oxigen, en dipòsits tancats i amb un control estricte dels bacteris destinats a la descomposició orgànica, i pot produir biogàs usat en la generació d’energia.
• Recuperació de materials i químics. Els tractaments mecanicobiològics (TMB) consisteixen en una combinació de tractaments de residus que procedeixen de la fracció resta, però contenen suficient matèria orgànica aprofitable. Aquest tipus de tractament mecànic permet extreure materials dels residus mixtos per reciclar de manera més eficaç i sostenible. El reciclatge químic només s’hauria de destinar a plàstics degradats o contaminats, de manera que els altres plàstics reutilitzables es reciclin mecànicament.
• Gestió de residus no reciclables. En tot municipi es genera un percentatge menor de residus barrejats que no es poden reciclar. Si no es poden separar i recuperar correctament, l’ideal seria garantir l’estabilització biològica (comprovar que no siguin altament contaminants) abans que es dipositin a un abocador, per intentar que el procés de degradació comporti el mínim perjudici possible per a la salut i el medi ambient.
• Inacceptable. Tot allò que impliqui procés tèrmic, incineració o abandonament sense gestió és inacceptable en l’escala de Zero Waste Europe. El rebuig arriba a tots els tractaments que no només no permeten la recuperació del material llençat, sinó que a més a més tenen un impacte mediambiental alt quan s’incineren. Segons l’organització, a la part inferior de la jerarquia hi hauria “la transformació de residus en energia, coincineració, plàstic en combustible, abocament de residus no estabilitzats, gasificació, piròlisi, abocament il·legal, crema a l’aire lliure i llençar escombraries al carrer”.

Com es pot aconseguir?

L’organització Zero Waste posa en contacte els ajuntaments de ciutats participants per compartir experiències i aportar coneixement sobre el desenvolupament de les mesures proposades. L’objectiu és transformar la idea futurible de l’economia circular en una realitat per a Europa. I, per fer-ho possible, les ciutats de residu zero han de complir deu passos en el camí cap a aquest objectiu. El primer és la separació en origen, on els ciutadans separen els residus reciclables o no reciclables en contenidors diferenciats per color. La recollida porta a porta és un altre pas i consisteix a establir un calendari concret perquè el servei municipal de recollida d’escombraries reculli als portals, en diferents contenidors i amb un calendari i horari concrets, els materials reciclables que són paper, cartó, plàstic, metalls, vidre i, sobretot, residus orgànics. El compostatge i el reciclatge són altres de les accions que els municipis han d’impulsar, igual que la creació de centres municipals de reparació i reutilització.

Per reduir la generació de residus, el municipi ha d’adoptar un sistema de pagament per generació de residus que incentivi empreses, locals i particulars a reduir el malbaratament de recursos, evitant-ne l’eliminació, i reduir els impostos a qui participi en el compostatge comunitari. A més a més, els ajuntaments han d’analitzar les característiques dels residus residuals, és a dir que no es poden reciclar ni reutilitzar, per considerar mesures que redueixin aquest percentatge de residus i prohibir els objectes d’un sol ús a l’ajuntament, fomentant els recipients reutilitzables en les institucions públiques, els actes oficials i els espais públics, com a exemple per a la ciutadania.

Finalment, eliminar la màxima quantitat possible de residus no reciclables i evitar els gasos d’efecte d’hivernacle que generen, i també buscar alternatives per a valorar els productes reciclables i reclassificar els residuals. Encara que l’objectiu és reduir tant els residus que no siguin necessaris com els abocadors, sempre s’ha d’intentar l’estabilització biològica dels residus, lliurar-los en abocadors segurs i evitar-ne la incineració. Per bé que aconseguir que les ciutats es converteixin en espais de zero residus sembla una utopia, tots podem posar el nostre granet de sorra per disminuir l’impacte de les nostres accions en la naturalesa.