Una mar d’antibiòtics
Els antibiòtics que prenem per combatre qualsevol infecció o l’ibuprofèn que fem servir per pal·liar un dolor tenen efectes inesperats en la mar. Allí, els cetacis, considerats “sentinelles de la salut”, absorbeixen aquestes substàncies a través de les aigües residuals i els abocaments, perquè les depuradores no poden eliminar totalment alguns fàrmacs. Els medicaments formen part dels anomenats “contaminants d’interès emergent”, que són aquelles substàncies químiques que des de fa pocs anys es detecten a les aigües gràcies als avanços en les anàlisis químiques i la presència de les quals pot suposar un risc per al medi ambient i per a la salut humana. Tot que aquests residus encara no tenen una legislació específica que en limiti les concentracions al medi marí, sí que es troben sota vigilància europea.
Per què cal estudiar els cetacis?
El projecte Marfarisk, liderat pel Grup Oceanosphera de l’Àrea de Toxicologia de la Facultat de Veterinària de la Universitat de Múrcia, és un estudi que va tenir com a objectiu detectar la presència i els efectes d’alguns medicaments en la mar. El seguiment té importància perquè encara es desconeixen les conseqüències d’aquests abocaments. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la resistència als antibiòtics és una de les amenaces sanitàries més grans del futur: s’estima que el 2050 podrien morir 10 milions de persones a l’any per culpa de la resistència als antimicrobians (RAM). Si els antibiòtics ja han arribat a la mar es pot considerar el primer senyal d’advertiment.
“Els anomenats sentinelles són espècies que ens poden ajudar a interpretar riscos per a la salut humana. Els mamífers marins, en concret els que són a la part alta de la cadena tròfica com els grans cetacis, tenen unes particularitats fisiològiques que afavoreixen l’acumulació de contaminants: poden absorbir substàncies que transmeten a través de la llet materna, tenen una capa de greix que els envolta amb una capacitat limitada per a metabolitzar i excretar aquesta mena de substàncies, de manera que els compostos químics es mantenen al seu organisme i tenen malalties similars a les nostres”, descriu Emma Martínez, directora del Projecte Oceanosphera. “Tot això fa que siguin molt bons com a indicadors de la salut del medi marí, del planeta i de la nostra, per això ens podrien alertar de problemes futurs”, afegeix.
Efectes dels contaminants
L’estudi Marfarisk pretén observar com interaccionen els contaminants emergents al medi marí i quins són els seus efectes carcinògens, neurotòxics, inmunotòxics, conductuals, endocrins o neurodegeneratius. Per portar-ho a terme disposa de l’àmplia base de dades de la xarxa d’encallaments de Múrcia, amb mostres de teixits de cetacis que han mort i han arribat a les costes des de 2009. En totes les mostres van observar que els fàrmacs són presents als organismes dels cetacis. “No hi trobem altes concentracions químiques que puguin provocar una simptomatologia clínica concreta o la mort, però sí que podria reduir la seva capacitat per a defensar-se d’infeccions o de malalties”, explica Martínez.
Dels antibiòtics analitzats –azitromicina, claritromicina, eritromicina, fluoroquinolona i ciprofloxacina–, els investigadors només han detectat fins al moment l’azitromicina, que en la població humana s’usa només per a tractar infeccions de pell i teixits tous de les vies respiratòries. També es van buscar dos antiinflamatoris no esteroidals –ibuprofèn i diclofenac–, que es van trobar en teixits dels músculs, el fetge i els ronyons. Encara no se sap com eliminen aquests grans animals marins els diferents fàrmacs i per què uns hi són presents i uns altres no.
Què implica per a la salut humana?
Com que es tracta d’un estudi pioner, encara no se sap com podria afectar als humans aquesta exposició als fàrmacs a les zones de bany. “D’alguna manera, a nosaltres també ens arriben residus antibiòtics a l’organisme i podria generar algunes toleràncies. Però això és només una hipòtesi. Lògicament, que ens arribin antibiòtics sense un objectiu terapèutic pot fer que els nostres bacteris es vegin afectats, però encara no tenim la certesa de com ho fa”, afirma la directora del projecte.
El fet objectiu és que, terra endins, el consum abusiu d’antibiòtics entre la població pot influir en la resistència antimicrobiana. Segons l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), “l’ús excessiu o indegut d’antibiòtics s’ha relacionat amb l’aparició i la propagació de microorganismes que hi són resistents, i això fa que el tractament sigui ineficaç i suposi un risc greu per a la salut pública”. En un estudi del 2018 es va analitzar la presència i la distribució de bacteris amb resistència a antibiòtics en l’aigua del mar pròxima a diferents bases antàrtiques, i es van observar ceps resistents a tota mena d’antibiòtics. Una altra investigació del Regne Unit, publicada el 2022, va analitzar les aigües residuals entre el 2015 i el 2018 a la recerca de quatre antibiòtics (ciprofloxacina, azitromicina, claritromicina i eritromicina) i va concloure que les plantes de tractament d’aigües residuals eren efectives amb els tres macròlids (azitromicina, claritromicina i eritromicina), un tipus d’antibiòtics que, a més de l’acció antibacteriana, tenen un cert efecte antiinflamatori, però presentava menys efectivitat amb la ciprofloxacina, que no s’eliminava correctament i arribava als rius i a la mar, on podrien proliferar els bacteris resistents.
Com es pot reduir l’abocament de fàrmacs
S’estima que entre el 40% i el 90% dels antibiòtics d’ús humà o veterinari s’excreta a través de la femta i l’orina, encara amb els seus compostos actius. D’aquesta manera contaminen el medi ambient mitjançant la sedimentació en terra i aigua, des dels sistemes de clavegueram fins als abocaments d’indústries farmacèutiques o les restes de purines de ramaderies i fem que s’ha fet servir com a fertilitzant en l’agricultura.
La primera mesura per a reduir l’impacte de la contaminació farmacològica hauria de ser a casa: si es pogués reduir el consum de medicaments en el dia a dia es disminuiria l’abocament a les aigües residuals. Una altra mesura en l’entorn domèstic consistiria a no llençar els fàrmacs caducats pel vàter, sinó dipositar-los en un punt SIGRE. Si la medicació és inevitable i pautada, la barrera de contenció següent són les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR), que els últims anys han contribuït a reduir la contaminació abocada al medi.
Un estudi publicat el 2016 per l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), pertanyent al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), va revelar que cada any s’abocaven 27,4 quilograms de contaminants orgànics a el mar Menor (Múrcia), dels quals 11,4 quilos eren fàrmacs. Aquesta quantitat de medicaments eren absorbits per la fauna i la flora marina.
Una dècada més tard, els mateixos investigadors van comprovar que la situació a el mar Menor havia millorat gràcies al desenvolupament de procediments per a eliminar contaminants. Això va reduir la presència, la concentració i la quantitat de contaminants a l’aigua, encara que en els sediments i en els organismes analitzats (bivalves i peixos) encara s’observava la bioacumulació de fàrmacs, sobretot en les llisses galta-roja (Liza aurata), un tipus de peix que habita als fons de la llacuna salada de el mar Menor. “Al delta de l’Ebre i en zones costaneres urbanes que tenen una activitat turística important esperàvem observar-hi una variació estacional. Encara que, teòricament, la font i les aportacions de contaminants són més altes a l’estiu per l’augment de població, els processos naturals al medi podien degradar la contaminació gràcies a les elevades temperatures. Tanmateix, es van observar concentracions de fàrmacs més altes a l’hivern, amb temperatures baixes i menys exposició solar, que, a més a més, són èpoques en què s’usen amb més freqüència fàrmacs com els antiinflamatoris i antigripals”, apunta Víctor Manuel León, coordinador de l’estudi i investigador del Centre Oceanogràfic de Múrcia / IEO-CSIC.
Pròxims passos
En aquest moment, el seu equip forma part de projectes nacionals i europeus que tenen com a objectiu posar el focus en els contaminants d’interès emergent i identificar quins són els que poden estar provocant més danys als ecosistemes marins. “Per a la majoria dels fàrmacs encara es requereix molta recerca. Un dels programes on participem és el projecte europeu Contrast, per avaluar els efectes dels contaminants en l’entorn marí i proposar mesures que serveixin de guia per a desenvolupar polítiques ambientals a la Unió Europea. L’objectiu és identificar quins contaminants afecten més i després fer assajos de toxicitat al laboratori, de manera controlada, per a poder extrapolar i identificar, sense gènere de dubtes, els efectes a nivell ambiental”, descriu León.
L’objectiu de la comunitat científica els pròxims anys és identificar quines substàncies farmacològiques afecten, de quina manera i a quins organismes, per evitar la proliferació de bacteris i gens de resistència antibiòtica que poden generar un problema de salut a gran escala.
Des de fa tres dècades, el Grup de Contaminació Marina i Efectes Biològics de l’IEO-CSIC ha investigat els diferents tipus de contaminants que afecten les aigües i les plataformes costaneres espanyoles. En un dels estudis recents, que analitzava la presència de contaminants heretats i d’interès emergent en dues zones costaneres del Mediterrani (el delta de l’Ebre i el mar Menor), van detectar filtres UV, productes cosmètics, substàncies procedents de la combustió del carbó, petroli, gasolina i deixalles, pesticides, plaguicides i refrigerants, entre altres substàncies. I encara n’hi ha més: en una altra recerca es va descobrir que els plàstics flotants serveixen per a concentrar la contaminació al medi marí.
“Observem que els plàstics, en general, tenen un doble paper: poden alliberar substàncies, els mateixos additius plàstics, i, a més a més, poden concentrar els contaminants a l’entorn marí. Són contaminants que es podrien acumular a l’aire o a la terra, però després es transfereixen a la mar amb aquests plàstics”, afirma Víctor Manuel León, investigador de l’IEO-CSIC. D’aquesta manera, una punta de cigarret que es llença a la platja, les restes d’una bossa de menjar que cauen d’una paperera o fins i tot galledes i pales de plàstic oblidades contribueixen a aquesta contaminació.
“En la mar, les concentracions hi són presents, però hi estem molt més exposats al nostre entorn, a casa, al cotxe i a les ciutats: estem envoltats de plàstics. Tenim una exposició més directa al nostre habitatge que en l’entorn marí, que només torna el que hi hem abocat”. Tanmateix, sí que convindria minimitzar el nostre impacte, controlar els abocaments, substituir els filtres fotoprotectors per productes biodegradables si és possible i contribuir a mantenir les platges netes, perquè els plàstics persisteixen molt de temps.