Crisis d'absència en els nens
El nen, de sobte, interromp qualsevol cosa que feia. Manté els ulls oberts, però té la cara inexpressiva. No cau. Els seus únics possibles moviments estranys són automàtics: parpelleja o mou la boca, com si mastegués o succionés, o les mans, com si manipulés alguna cosa. Si li parlen o el toquen, no respon. Està “absent”, com si l’haguessin “desconnectat”. Al cap de pocs segons (entre 8 i 15, en general) reprèn l’activitat anterior, com si no hagués passat res. De fet, no és conscient que hagi ocorregut res.
La descripció correspon a les anomenades crisis d’absència, també conegudes com “absències típiques” o “petit mal”, una alteració breu que és conseqüència d’un desequilibri dels neurotransmissors cerebrals dels menors. Aquest problema epilèptic, que apareix durant el període escolar (en particular entre quatre i nou anys d’edat) constitueix el 4% o el 5% de totes les epilèpsies, tal com indiquen els protocols de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) en el document titulat “Epilèpsies i síndromes epilèptiques del preescolar i de l’escolar”.
Les crisis d’absència afecten amb més freqüència les nenes que els nens. “Se suggereix que és un trastorn genètic -afegeix el document dels pediatres- encara que el gen responsable no s’ha identificat”. El que sí que és clar és que es dona en menors amb antecedents familiars de convulsions febrils o epilèpsies generalitzades idiopàtiques. D’altra banda, les absències típiques (dites així en oposició a unes altres, denominades atípiques) es registren en petits amb un desenvolupament normal.
Tot i que aquestes crisis es repeteixen moltes vegades al dia, sovint es poden presentar durant setmanes o fins i tot mesos abans que els pares del nen no ho adverteixin. Això es deu al fet que molt sovint s’interpreten com a moments de distracció, somnolència o abstracció; és a dir, situacions en les quals el petit s’endinsa tant en les seves fantasies que sembla “somniar despert” o, fins i tot, casos en què tria “absentar-se” expressament per evitar fer alguna cosa que se li ha indicat.
Les crisis d’absència poden interferir amb l’aprenentatge i ser causa de problemes en el rendiment escolar, segons informa un document de la Biblioteca Nacional de Medicina d’Estats Units. Per això, el sorgiment de dificultats inexplicables a escola podria ser el primer indici de l’existència d’aquestes crisis.
Davant la sospita que el nen podria patir aquests símptomes, la primera prova per a comprovar-ho és tractar d’interactuar amb ell aquests moments: parlar-li, tocar-lo, oferir-li un caramel, etc. Si el petit només està abstret, reaccionarà i després recordarà el que ha pensat o el que passava al seu al voltant durant aquest temps. En canvi, si no reacciona i després no recorda, és probable que hagi sofert una absència típica.
L’AEP apunta que “la possibilitat d’aportar, per part dels pares o familiars, vídeos casolans dels episodis pot ser de gran ajuda per al pediatre”. De tota manera, el diagnòstic definitiu es fa mitjançant un electroencefalograma, estudi que registra un traçat característic. Un factor que desencadenen les crisis és la hiperpnea; és a dir, una respiració lenta i profunda. Per això, “si es fa durant tres minuts esdevé un test clínic excel·lent”, recull el protocol dels pediatres.
El tractament del problema s’efectua amb fàrmacs antiepilèptics. Després d’un o dos anys sense crisis, planteja l’AEP, es pot “iniciar la retirada gradual de la medicació, sempre sota supervisió mèdica”. Per la seva banda, la Biblioteca de Medicina d’Estats Units afegeix que, en alguns casos, també hi poden ajudar determinats canvis en l’estil de vida dels petits, com l’activitat i l’alimentació.
En qualsevol cas, serà l’especialista qui determinarà el tractament en funció de les característiques del pacient i de les seves crisis. Els experts de l’AEP assenyalen que les crisis solen remetre amb l’edat, “encara que requereixen tractament farmacològic durant períodes llargs”.
L’epilèpsia en l’etapa infantil augmenta les probabilitats de patir problemes psiquiàtrics. Així ho va determinar una recerca realitzada fa alguns anys per experts del Centre Nacional per a l’Epilèpsia i el Departament de Neurologia de l’Hospital Universitari d’Oslo (Noruega). Aquests problemes, segons aquest treball, depenen del gènere: en les nenes és més gran el risc de patir símptomes emocionals, mentre que en els homes augmenta el de tenir trastorns de dèficit d’atenció, hiperactivitat i dificultats per a relacionar-se amb els altres. Segons dades recents proporcionades per la Societat Espanyola de Neurologia, unes 225.000 persones han patit crisis epilèptiques els últims cinc anys al nostre país, i unes 578.000 en tindran en algun moment de la seva vida. No obstant això, fins a un 25% de les crisis passen inadvertides, afirmen els mateixos experts, i el diagnòstic es pot retardar fins deu anys, de tal forma que es multipliquen els riscos.
Com que les crisis d’absència, a més d’un problema en si mateix, podrien resultar un senyal d’un problema epilèptic més gran, convé que els pares estiguin atents davant la possibilitat que els seus fills protagonitzin aquests episodis.