Un pas endavant contra les resistències als antibiòtics
Els antibiòtics van canviar radicalment la forma en què la humanitat s’enfrontava a les infeccions causades per bacteris. Però aquest avanç també té un punt feble derivat precisament del seu èxit: l’aparició de microorganismes resistents a la seva acció. Avui dia, gairebé tots els tipus de bacteris que combaten els antibiòtics han desenvolupat versions que resisteixen els tractaments.
No obstant això, segons un estudi presentat recentment per la Societat Espanyola de Quimioteràpia (SEQ), les pautes d’utilització dels antibiòtics estan millorant, i això és essencial per a reduir l’avanç de les resistències.
Cada vegada que algú pren un antibiòtic, s’eliminen els bacteris patògens, però també augmenten les possibilitats que apareguin nous ceps resistents al fàrmac. Els bacteris acumulen constantment mutacions de forma aleatòria i, en fer-ho, poden adquirir la capacitat de sobreviure a l’antibiòtic. Els tractaments actuals estan dissenyats per a evitar que aquestes versions resistents proliferin.
Ara bé, si s’incompleix el tractament quant al nombre i les freqüències de les dosis, o si aquest no és correcte, és com si s’hagués posat en marxa una “màquina de selecció” induïda per la pressió selectiva del mateix antibiòtic: els bacteris supervivents, ara sense companys per a competir per recursos energètics, proliferen. Així, el pur atzar combinat amb un ús inadequat dels antibiòtics va fer que es detectessin ceps de bacteris resistents menys d’una dècada després de la comercialització dels primers antibiòtics els anys quaranta.
Avui dia, es produeixen més de 30.000 tones d’antibiòtics en tot el planeta. Tenen principis d’actuació diferents, però tots es basen en una quinzena de compostos. Gran part de les variants són resultat de l’esforç de la indústria farmacèutica per a donar una resposta a les resistències, en una mena d’imparable escalada bèl·lica. Però les fases d’aquesta lluita permanent entre patògens i fàrmacs no s’han desenvolupat a un ritme constant.
Només dos antibiòtics nous han arribat al mercat els últims cinc anys, i aquest estancament fomenta una consciència de crisi. Jordi Vila, cap de la secció de Bacteriologia de l’Hospital Clínic i membre del grup de recerca en salut pública, epidemiologia i salut internacional de l’IDIBAPS (Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer), parla d’un cert desencantament: “Es pensava que amb la genòmica es podrien trobar noves dianes en els bacteris, gens importants per a la resistència a antibiòtics, però no ha estat així”.
Els genomes dels bacteris més importants des del punt de vista sanitari es coneixen des de fa uns quants anys i les expectatives no s’han complert, tal com assegura Vila, també coordinador a Espanya del projecte europeu MOSAR (Mastering Hospital Antimicrobial Resistance and its Spread into the Community), el primer a escala europea dedicat al control i l’estudi de la resistència bacteriana a antimicrobians als hospitals.
Per la seva banda, la Societat Espanyola de Quimioteràpia (SEQ) ha dut a terme el projecte MUSA (Millora de l’Ús dels Antimicrobians). El seu objectiu ha estat esbrinar com han canviat els patrons d’ús dels antibiòtics en la població espanyola en l’última dècada per “fomentar l’ús racional, raonable i raonat dels antimicrobians”.
Aquesta iniciativa centra principalment l’atenció en problemes d’abandonament o incompliment terapèutic, de resistències bacterianes i ús inadequat, així com en aquelles qüestions relacionades amb la millora en la qualitat de la prescripció. Tal com indica l’expert, l’emmagatzematge, l’automedicació i l’incompliment són l’autèntic cercle viciós de l’antibioticoteràpia a Espanya.
Com a conclusió, destaca que s’ha millorat el patró de prescripció i els criteris d’elecció dels antimicrobians per part dels metges, especialment en l’àmbit extrahospitalari. Una altra bona notícia és que s’ha observat una reducció important dels pacients que acudeixen a la consulta després de prendre antibiòtics sense la indicació de l’especialista. Això es pot relacionar amb la reducció de les taxes d’automedicació que s’han experimentat els darrers anys, que han passat del 25% al 15%. Tot i això, entre el 20% i el 30% dels pacients continuen amb l’hàbit d’abandonar el tractament abans d’hora, una de les conductes que més fomenta l’aparició de resistències. La raó de l’abandonament, en opinió dels participants en l’estudi, és la percepció de “la pròpia millora clínica”.
“Espanya és un dels països europeus més afectats pel fenomen de les resistències”, així ho subratllen Edurne Lázaro, de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, i Jesús Oteo, del Centre Nacional de Microbiologia, en un article recent de la revista Información Terapéutica del Sistema Nacional de Salut. En un món globalitzat com l’actual, tant el moviment de persones com d’aliments faciliten la disseminació de resistències. En aquesta línia, segons els autors de l’article, hi ha estudis que revelen que diversos patògens multiresistents aïllats als països escandinaus han estat importats des de l’àrea mediterrània.
El consum d’antibiòtics a Espanya ha seguit una evolució irregular. Després d’aconseguir el seu màxim històric el 1995 (22,1 dosis diàries definides, DDD, per 1.000 habitants i dia, DHD), va anar baixant fins al 2001 (18 DHD), però després va tornar a pujar (19,3 DHD el 2005). A més, aquestes dades es refereixen només als antibiòtics adquirits dins del Sistema Nacional de Salut, no en la medicina privada. Després de diverses estimacions, Lázaro i Oteo creuen probable que Espanya estigui al capdavant del consum d’antibiòtics a Europa. Així s’explicaria el fet que el nostre país tingui la prevalença més gran de resistència a la penicil·lina en Streptococcus pneumoniae després de França.